Collonera 2017

Altre cop s'ha organitzat la collonera de primavera per joia de tots.

Tornaré a agraïr als organitzadors la feina feta i posar-ho fàcil per poder-nos trobar un any més a Vilafranca per jugar.
Adjunto la llista de jocs jugats que aquest cop contenien poques novetats:
https://boardgamegeek.com/geeklist/223596/games-played-la-collonera-russa-2017

alguns han volgut fer passar bou per bèstia grossa amb el patito feo, però com mai es pot dir "d'aquesta aigua no en beuré"; em reservaré els comentaris que faria del quartet que sense vergonya va aconseguir aturar totes les partides en marxa i fer-nos riure una bona estona.

El meu recorregut en aquesta collonera han estat dos "successors express" (cap d'ells va passar del torn tres), un Here I Stand amb coitus interruputs per a mi que com Hasburg anava xalant de com anava i fent el conte de la lletera, mentre el sant pare cremava quatre protestants al final del torn tres i tancava la partida només de començar el quatre. Per acabar una partida de Montbassa que em va agradar i em farà tenir en compte el joc per alguna tarda.
 Tot això mentre no parava de sentir com a les tres taules del fons els avions japonesos i americans del flat top s'enlairave i aterraven buscant l'enemic. 

La logística d'aquesta trobada ha estat millorada amb un càtering que ha permés optimitzar les hores de joc tot i el canvi d'horari.


Senyors, salutacions a tothom, un plaer i fins la propera   ;-)

Pax Romana

Pax Romana és un joc amb motor de cartes per a 4 jugadors editat per GMT.

El joc reflexa la lluita dels romans per expandir-se davant d’una Grècia en decadència, alhora els cartaginesos volen expandir-se i acabaran xocant amb els romans i un imperi de l'est (egipcis i selèucides ) en franca decadència que espera la seva oportunitat.

Els jugadors tenen que conquerir zones bàrbares, construir ciutats. En definitiva, expandir-se a costa dels veïns. Això els hi dona punts de victòria, que es comptabilitzen cada torn.

Fins aquí pinta bé, però té els mateixos defectes que l’Hannibal on les cartes són excessivament punyents i poden deixar ràpidament algú fora de la partida a les primeres de canvi.

Això ens ha passat els dos cops que l'hem jugat i desprès de 40 anys jugant ja sé que el joc no està ben estructurat i no val la pena continuar la partida, ni donar-li un altre oportunitat.

I per acabar la cirereta, el reglament es massa complexe per a jugadors novells. 

Imperios del Mediterráneo

Passat l’estiu ens ha agafat la vena de jugar jocs de la antiguitat.

El primer que comentaré es Imperios del Mediterráneo, joc de 2 a 8 jugadors, amb un total de 13 escenaris.

El joc es de motor de cartes, hi ha una baralla per cada nació.

El joc es desenvolupa en tres torns, dividit varies rondes on els jugadors van jugant les seves cartes, fan expedicions militats i com no podia ser d’altre manera hi ha events.. El nombre rondes es variable. Al final de cada torn es comptabilitzen els punts de victòria.

Aquests es guanyen o perden mitjançant batalles campals, pacificar zones bàrbares, conquestes de ciutats, ser el que té mes ciutats o el jugador que ha fet un progrés més gran en ciutats conquerides.

En definitiva un joc de regles senzilles, on les cartes són les protagonistes i la gestió de la baralla és decisiva. No passarà als anals de la historia com un joc mític però es nota que ha sigut treballat i compleix perfectament el seu objectiu: passar una tarda divertida amb els amics al voltant d’un joc.

Strom over Stalingrad

Després de valorar l’opció de fer un “Strom Over Arnhem”, “Tunder at Cassino” ens hem decidit per fer un  “ Strom over Stalingrad”. Sembla més senzill i el coneixíem.

Es un joc que busca el control de zones claus de la ciutat d’Stalingrad al que s’hi han afegit cartes per a cada bàndol.

El joc esta bé perquè es senzill de regles i mecanismes. Bàsicament les unitats que mouen o disparen queden girades i a final de torn es posen dretes. La partida dura sis torns pel que no et pots despistar; s’ha de calcular bé quan han d’avançar en el cas de l’alemany i en quin moment el rus ha de reforçar o retrocedir de les àrees. En temps de joc podem dir que amb 3 o 4 hores la partida esta feta.

Els combats son molt aleatoris perquè es llencen dos daus + el valor de combat de les atacants contra el valor de defensa més alt de les unitats defensores al que s’hi suma el factor de defensa del terreny si el controlen les defensores i no han disparat. El rang de 2 a 12 es molt ampli i sobre tot varia l’interès dels combats. Una bona tirada contra una àrea plena d’enemics girats amb poques opcions de retirada pot fer una bona escabechina mentre que contra una única unitat els hits de mes es perden.  

Suposo que com va passar històricament el rus pateix molt, però pel que hem vist sol guanyar (nosaltres donàvem com a guanyador si mantenia tres àrees de victòria).

La teoria per l’alemany es intentar tallar en trossos les zones russes per provocar que es morin els defensors per baixes al no poder-se retirar o per sobre apilament; mentre que el rus ha mirar de poder moure d’una banda a l’altre les seves tropes i anar concentrant les unitats que li permetran fer contraatacs. Cap a final el rus pot tenir una potència de foc concentrada que fa refredar.

Les cartes poden donar molta avantatge al alemany perquè sobre tot les de potència de foc per artilleria o aviació poden trinxar una zona. Mentre que les cartes russes que inicialment son menys que les alemanyes solen anar a la contra de les cartes alemanyes però si no surten en el moment propici son malaguanyades (exmp. Si et surten antiaeris però l’alemany aquell torn no fa un atac aeri no serveixen de massa res.)

Al final hem fet tres partides canviant de bàndol i m’ha agradat.

 

Britannia

Mentre us ens dedicàvem a la WWI amb el senderos de glòria d'altres repartien estopa uns segles abans amb el Britannia.

El joc comença amb l'invasió dels romans i a cada jugador (millor 4 representats per colors: groc, verd, blau i vermell) li van apareixent tribus a diferents zones de manera cronològica que representen les invasions que van arribar. Esta molt bé perquè cada una dels diferents pobles/tribus tenen objectius de victòria diferents que a més varien segons l'època.
 S'ha de dir que quan el jugador groc ha fet l'onada Romana la feina que li queda es sobreviure com pugui amb el que pugui, cosa que li pot fer la partida una mica llarga. Mentre que blaus i verds tenen unes bases a les muntanyes que els permeten amagar-se a la bardissa mentre esperen el seu moment i els vermells van fent després dels grocs.

En el joc el moviment es limitat i el combat es a veure qui treu abans 5 o 6. Aquí es demostra empíricament que hi ha gent dotada d'un cop de canell que li fa guanyar combats inversemblants mentre d'altres deixen anar algun renec.


Te gràcia quan aparèxies amb una nova tribu pensant que ets el rei del mambo de la zona i com no miris per el retrovisor apareix una altre tribu d'un altre jugador amb més mala lluna que et passa per sobre.

S'acaba en una sessió de 4/6 hores i es divertit d'anar fent de tant en tant.