dilluns, 5 de febrer de 2018

Spanish Civil War

Tant jugar a jocs de cartes, també ens han vingut ganes de fer un d’hexàgons presencial. Hem agafat aquest perquè veníem del Cruzada y Revolución i crec que en aquest si el Nacional no trenca la República aquesta si que pot anar perdent, però cumplir la máxima de “Resitir es Vencer” i acabar guanyat la partida.
En la primera partida el primer event va ser que el republicà havia d’atacar Oviedo, es va fer i amb les taules tant sanguinàries va perdre tres unitats. Això va fer que el front del Nord quedés només de començar inoperatiu. L’altre opció era perdre un punt de moral, vista l’experiència es le més intel·ligent.

Hem tornat a començar-ne immediatament una altre i aquest cop va seguint un ritme més històric. El que no teníem del tot present era la retirada de les columnes i ara que estem al torn sis el Nacional ha tingut un moment de crisis al desaparèixer més unitats de les que arriben. Això no dona peu al republicà a contraatacar ja que el Nacional disposa d’una aviació que trenca qualsevol relació que intenti fer. Això ha de portar a que la república hagi de fer més atacs dels que voldria per poder tenir opcions reals en algun d’ells.
Per part Nacional també ha de fer tenir una actitud més agressiva amb les unitats que han de marxar sense arriscar a que s’enfonsi el front ja que les unitats son millors que les de la república però inferiors en número.


Ara intentem estar més concentrats:


Path of Glory

Al buscar alternatives d’aquest joc i acabar al Wilderness War, vaig contactar amb un company jugador que “discrepava/matisava” les meves opinions respecte a les diferents opcions que tenia cada bàndol i si estava molt decantat cap als aliats.

Perfecte!! això ha donat peu a una altre partida on per el que sembla de moment tant un com l’altre hem fet jugades que l’altre no s’esperava...   ummm, això promet ;-)

de moment per contra de les corredisses inicials al front occidental sembla que tothom esta més tranquil.

 

Wilderness War

Buscàvem un joc de cartes (fàcil de fer el torn; quan a casa hi ha nens petits costa trobar una estona llarga per fer el torn que requereix un joc més tàctic o d’hexàgons), però dels coneguts el que ens havia semblat equilibrat era el “Path of Glory”. Com un dels dos els coneixia i l’altre no hem provat un de nou, el Wilderness War.

Recrea les guerres entre els Anglesos i Francesos + respectius aliats indis a la zona dels grans llacs/Riu St Llorenç d’Amèrica del Nord.
Tot just hem començat i esta per veure com anirà, a priori semblaria que el Francès esta més ben posicionat, però revisant les condicions de victòria i tenint present el resultat històric sembla que qui s’acabarà imposant serà l’Anglès.

Al ser un joc de cartes que van de valor 1 a 3 i una baralla mixte veurem com influeix l’atzar que surtin cartes baixes o amb events del contrari que no pots executar (per deducció al rival li ha de passar el mateix).


Terraforming Mars

Va ser un agradable descobriment, el joc es fins a cinc jugadors i només l’hem provat dos. Com el seu nom indica s’ha de terra formar Mart i cada jugador posa el seu esforç en augmentar el nivell d’oxigen, pujar la temperatura i posar els hexàgons de mar.
En el joc cada jugador té una producció de Calers, Acer, Titani, Plantes (que donaran oxigen), Energia (la que no gastem passa a escalfor) i Escalfor. Els resultats s’apliquen globalment al planeta però cada jugador va sumant punts de manera individual.

 



En essència a cada ronda es posen a la mà del jugador unes cartes i aquest ha de pagar tres per mantenir-les a la mà. Llavors de manera alternativa cada jugador fa dues accions (baixar carta a la seva zona de joc, activar-ne alguna de les que té, produir una zona vegetal que dona oxigen, posar loseta de mar,  augmentar la temperatura, accions generals, ...). Quan tots dos passen.
Al desconèixer les cartes algun cop n’hem agafat alguna amb uns requeriments massa alts i les hem arrossegat mitja partida.

Ens ha fet gràcia perquè les primeres rondes passaven ràpid al no tenir gaires recursos propis per fer accions i agafàvem més cartes de les que podíem baixar.  Però a mesura que el joc avança la cosa canvia i cap al final de partida havíem de seleccionar bé quines accions fèiem per treure el màxim de punts de victòria abans no s’acabés la partida.

Imagino que amb tres o quatre jugadors la partida ha de ser menys previsible doncs s’arriba abans a terra formar mart.



Un altre joc que m’ha agradat i tinc ganes de tornar a jugar.

Cruzada y Revolución

Aquest joc després de fer tres partides l’havíem deixat per descompensat cap al bàndol Nacional, però l’hem tornat a fer al trobar un company que defensa la República té veritables opcions de guanyar encara que només sigui per la moral.
Disposat a aprendre coses noves val la pena tornar-hi. De moment només s’ha produït l’aixecament i les tropes Nacionals miren de connectar les dues àrees faccioses.