CONQUISTADOR - The Age o Exploration: 1945-1600

Cada divendres, quatre valents, anem a la conquista d'Amèrica.

Anglès - The gentleman Ruben
Portuguès - O senhor Amando
Espanyol - El señorito Albert
Francés - La mademoiselle Anna


No és gens senzill arribar a Amèrica i un cop arribes has de sobreviure (natius, terrenys, pirates,anglesos, portiguesos, espanyols ...).

Un joc de guerra? No, un joc d'estratègia i tàctica sobre economia (fins el torn 7).

Ports d'Europa: ara mateix hi ha carraques i carabeles

El portugés conquista Amèrica del sud

Anglésos conquisten Amèrica del Nord i els epanyolitos van direcció a California

Triumph of Chaos

Amb en Marc ens hem animat a fer un Triumph of Chaos per Vassal.
Ara estem en el torn 5 e la segona partida; la primera va ser un tastet que havia de durar fins el torn 3 però donat l'impetu que li vaig donar a les tropes blanques del sud les vaig fondre i a sobre deixar sense subministre, pel que es va deixar com a provat.

En aquesta segona partida hem anat més en cura, però encara petim la redacció de les instruccions que fan honor al nom del joc... Potser es el pitjor del joc; les regles. Sort que en Marc té paciència i a mesura que anem trobant els problemes es van aclarint conceptes a còpia d'alguna que altre cagada, però ja es això.

El joc en si m'esta agradant, els fronts s'aguanten pels pèls i les taules de combat son força dures. Semblava que les faccions canviarien a cada moment de bàndol amb l'embolic que això comporta però amb l'interpretació que li hem donat no sembla que hagi de passar.

El que també estem pagant de "novatada" es el fet de no tenir clar quines interaccions tenen les cartes.

Anem jugant i a veure com respon al joc. Poso l'imatge de com estem al inici de cinquè torn:



PD no hi han gaires entrades, però tenim altres partides vives, ja en farem cinc cèntims ;-)

Revenja republicana i resistència!!!

Després del ko nacional es va tornar a començar una altre partida i es va fer un ko, aquest cop republica. El tercer torn les tropes republicanes van conquerir Avila, Segovia i Hosca cremant'ho tot.

Després d'aquesta sèrie de partides ràpides tots dos sense canviar de bàndol vàrem començar-ne una altre però tinguent més cura cosa que ha permés fer una partida més "raonable/normal" i hem tornat a apendre. Les corredisses es fan al principi, si el republicà aconsegueix fer un front una mica estable li costa trencar-lo a mitja partida. Cap al final amb la superioritat aèrea que té el nacional fa que el republicà demani la campana.

Penjo la foto de la situació al torn 15 mentre encara es mantenen les posicions republicanes, però segur que els propers torns s'enfonsa. El consol serà que si es pot fer un bon replegament cap a valència, es manté abastit fins al final Madrid i el front d'aragó aguanta s'ha de tenir una victòria per punts.


Portem una pila d'hores dedicades al spanish civil war i he disfrutat molt, ara canviarem de joc els divendres, però parlem de fer una partida per vassal. Imagino que perderà una mica el tema de fer "la puta i la ramoneta" amb els avions.

Traició dels polítics a la República!!!

Mentre les milícies es batien al camp de batalla i feien retrocedir als rebels feixites una incursió nacional ha espantat al govern que indignament ha ofert la rendició!!!!!

Seriosament ;-)

Casumdena!!! ja es la segona vegada que l'Albert m'esborra el somriure amb flaire de guanyar la partida de cop. No recordava que el Nacional pot guanyar per muerte súbita si al 1936 ocupa Madrid. La campanya m'anava de nassos doncs al nord estava estable, desde catalunya havia presionat agafant Teruel Calatayud i Hosca (deixant Saragossa rodejada) i al centre també es mantenia estable i el Sud estava "bé" (vull dir rebent garrotades de les tropes colonials, però amb una línea de front prou digne). Total que m'arriven reforços a Madrid i els envio a fer una segona línea al Sud. I les tropes que s'havien juntat a Soria per socòrrer Saragossa veuen el forat i l'aprofiten acabant la partida. Que seveixi d'advertència i recordar que les zocs amb les columnes no existèixen. Penjo la foto de la situació final:

Com encara era d'hora i el joc motiva, hem començat una altre partida sense canviar de bàndol; a veure que més aprenem, clar que a mi "la letra con sangre entra ..."

NO RETREAT!

La tercera sessió, molt emocionant, del No Retreat, es mereix un petita ressenya aquí.

El joc és un wargame del front de l'est durant la segona guerra mundial. Hi han infinitat de jocs que tracten el mateix tema, però aquest és diferent en alguns aspectes: Hi han poques fitxes en el mapa. Això simplifica una mica el joc, però no és en absolut senzill, el reglament tè 24 pàgines i les decissions que s'han de prendre en la partida estan plenes de risc. Hi han cartes que es poden jugar de moltes maneres diferents i donen una nova dimensió al que seria un wargame clàssic si ens fixèssim només en la resta dels mecanismes del joc. El taulell és dur i les fitxes són grans, cosa que tambè s'agraeix.

Bè, la partida va començar amb els alemanys imparables en el seu atac fins a les portes de Moscú. Res varen poder fer les dèbils tropes soviètiques per frenar-los. A finals del 1941, en el recompte de punts de victòria, només en faltava un per a proclamar vencedor a l'alemany.

La situació era, com a mínim, preocupant, ja que a les portes de Moscú, els panzers estaven llestos per l'assalt definitiu. L'exèrcit alemany s'havia dedicat a fer un atac frontal i concentrat cap a la capital russa, ignorant completament Leningrad. Històricament, aquest va ser el seu màxim avanç. Es repetiria el mateix reultat?

Doncs no. Moscú va caure. La ciutat va ser ocupada per les forces alemanes i la desesperança  i el desconcert varen aparèixer en els cors soviètics.

 Però un discurs enaltidor d'Stalin i l'arribada de nous reforços de més enllà dels Urals, varen propiciar el contra-atac rus. El temps s'esperava més fred en aquesta època de l'any, però la neu encara no havia caigut i el fang impedia força les maniobres de les tropes. No gens menys, els soldats soviètics varen recapturar Smolensk sense cap lluita, doncs els alemanys, ofuscats per la ràpida captura de Moscú, potser es pensaven que la guerra estava guanyada i havien deixat la ciutat sense guarnició. Ara eren els alemanys que tenien un perill a prop, doncs a les tropes panzer a Moscú s'els hi havia tallat la linea de subministres i tenin el risc de ser capturades.

Smolensk esdevindria el punt clau i les lluites allí varen ser ferotges. Hi havia molt en joc per ambdós bàndols. Al final, la força superior de les armes alemanes va poder trencar el cercle.

Però els soviètics no varen desistir tampoc, i encerclaren de nou a les tropes invasores a Moscú amb atacs exitosos a la zona d'Smolensk. Aquesta vegada, es varen tallar els subministres de manera definitiva.

El desastre alemany a Moscú va ser significatiu.

Desprès d'alliberar la capital, formar un front estable amb tropes fresques i la caiguda de mig metre de neu en una sola nit, semblava que la situació estava controlada....

Però amb l'arribada de la primavera, els alemanys varen atacar el sud del front, endevinant-hi feblesa. No varen esperar que el fang del desglaç s'assequès, i amb els tancs panzer a Voronezh i els romanesos a Rostov varen causar estralls en la linea russa.

En el següent recompte de punts de victória, els alemanys tornaven a estar a només un punt d'acabar. Si capturen una ciutat més, guanyaran la partida. Seran els russos capaços de salvar la situació, ... una altra vegada?

VI Marató 24h de jocs de taula de Sabadell

Com cada any s'ha organitzat la marató de jocs de taula a Sabadell. El dia triat, 5 de novembre (de 10 de matí del dissabte fins les 10 del matí del diumenge)

Algú de juguem divendres s'anima anar-hi?

Hansa Teutònica

També s'ha jugat al Hansa teutònica.

L'explicació de les regles en un primer moment semblava una mica farregós, però llavors com a bon Eurogame, les accions eren clares i s'entenien perfectament. La primera partida

va ser molt ràpida al agafar diferents estratègies els jugadors i va permetre que en Guillem s'ecapés; Al tenir temps hi vàrem tornar i la veritat es que ja va canviar una mica i tothom estava més al cas de que s'havia de controlar i la partida va tenir més joc.

Es un joc que es pot repetir una nit, però segur que millora molt amb més jugadors.

Crec que dona un cert aventatge a qui comença la partida.

Tide at the surise

Ja fa un parell de divendres que es va fer un tastet del "Tide at the sunrise".
Només es va arribar al torn 7 de 12 pel que no s'ha pogut comprovar que dona de sí el joc i ha servit per assimilar les regles i veure decisions errònies (o millorables) en les possibles estratègies; a més valent i efectiu contratac Rus va deixar clar que potser era millor endreçar la partida i tornar a començar un altre dia.
El joc pinta bé, potser serà d'aquells que la partida es defineix als punts en els dos últims torns doncs no crec que existeixin masses variants per al japonés que tallar la via de Port Arthur el segon tonr i ja començar a pressionar cap a l'interior perquè si no els punts que donen les ciutats queden molt lluny.

Tinc ganes de tornar-lo a fer per acabar la partida i veure fins on es pot arribar.

TROBADA MENSUAL D’EUROGAMES: AGOST

Ens trobem aquí reunits per expressar de forma unànime i contundent les ganes de jugar a jocs de taula. (altres aprofiten l'agost per fer un viatge o van a la platja)

Juego de tronos

en principi tots som amics i ens repartim el terrenys...

Comença la guerra de conquistar castells i fortaleses...

però a qui atacava en ruben? ens hem oblidat d'atacar-l'ho? Si us plau, el pròxim dia s'ha d'atacar!!!

Per continuar el dia, un Caylus. tracta de fer construccions el llarg del camí i reclutar material. També s'ha de fer favors el rei (ajudar-tho a construir el castell)

i per acabar una Resistència, qui són els espies? Podem acabar la missió? No, missió fallida

Final de la Guerra: VICTÒRIA REPULICANA!!!!!

Contra el que semblava la república ha fet vàlid el lema de “resistir es vencer”. Felicitats a l’Albert per no haver perdut l’esperança i aguantar fins al final.
Quan al torn tretze el nacionalista creia haver aconseguit la victòria, un recompte de punts va donar la sorpresa de que encara en faltaven 8 perquè fos així. Llavors l’inactivitat a catalunya i el front del nord que havien servit per establir un front ferm per part del nacionalista es van mostrar fatals i amb presses i mala organtizació es va rependre l’ofensiva general que va portar a Gijon, Vinaroç i amenaçar seriosament València i Catalunya. Però en l’últim moment “donde las dan las toman” i per arrodonir una relació de combat en l’atac a valència el nacional va fer un error de colocació descobrint la guardia del front nacional que va ser aprofitada per la república fent perdre temporalment Alacant, Elx i Albacete. Així en el torn 17 reconec la derrota; només quedaven 2 torns, just per refer el llevant i fer algun atac a la desesperada per aconseguir la victòria que havia estat a tocar. Aprofitant les meves vacances m’enduc en Paco al Perú i l’exilio deixant-lo en una chalupa al mig del titicaca.

Situació del front en el torn 17:




Com en altres sesions en aquestes últimes hem aprés més aspectes del jocs:
- Vigilar molt els punts de victòria. La partida fa pinta que ha d’anar frec a frec, perquè aquest cop tot i la caiguda de Madrid que son 7, encara en faltaven molts tot i que la república havia fet la moblilització.
- Ens varem despistar de fer batalles majors a Madrid i Múrcia cosa que va alentir alguns torns al nacionalista i fa que la república es replantegi les unitats que han de defensar els punts claus.
- Al final hem utilitzat moltíssim els HQ en defensa i la veritat es que donen molt, però el nacional va tardar a adonar-se que per atacar ha de tenir present poder utilitzar les reserves per atacar un punt ben defensat i no anar picant ferrro fred torn a torn.
- Tots dos bàndols vàren enviar les millors tropes a zones del front de les que llavors era molt difícil sortir i haurien treballat millor en altres punts.

Mereixen reconiexement els defensors de teruel que fa una plila de torns que es vàren atrinxerar i no s’han mogut.

Continuo pensant que es molt recomanable. S’ha parlat de fer-lo per vassal aprofitant que no hi han retirades, potser serà una mica empipat el tema d’assignar avions; les regles recomanen declarar tots els combats de cop, cosa que deu donar una mica d’aventatge al jugador que defensa.

Bon estiu a tothom

Mobilització General

En el torn 10 la república ha decidit posar tota la carn a la graella i ha fet una mobilització general que li ha donat una mica de puig per acostar-se a Madrid i Ciudad Real aconseguint uns reforços que tenia bloquejats. Això si perdent sis punts de moral.

Ja fa un parell de torns que el nacional ha perdut pistonada i amb la mobilització encara ha quedat més clavat, ara si manté les posicions el torn 11 li arriba gairebé tot i haurà estat l'últim esforç republicà.

Estem afegint els HQ a les batalles i es molt important la seva ubicació, ja que dona molt de joc en un front cada cop més estable.

Tercer parte de Guerra

En anar avançant la partida hem vist que el canvi de columnes a unitats regulars inicialment afavoreix a la república ja que ho fa abans (i li convé més) i li dona més tropes tot i que les nacionals son més bones. Això fa que el nacional s’hagi d’oblidar de les corredisses inicials que li permetien grans penetracions a més els factors de defensa de les republicanes que ha millorat fa que les relacions per la taula de combat no sigui tant propícia.
Hem pogut treballar amb els primeres unitats blindades, però el que prometia molt no li hem sabut treure el suc per el terreny (planer només a castella la nova i la vall de l’ebre) i tenir un factor de defensa molt baix (fa arriscat deixar-la en posicions exposades després del moviment d’explotació).
El que comencem a tenir son HQ i hem de veure les possibilitats que donen per donar recolzament artiller o posar unitats en reserva per aprofitar el moviment d’explotació.
Els primers events per el republicà no ajudaven gaire, a veure si milloren.

Al nord la falca entre les tropes asturianes i cantabres va resultar un forat que va portar a l’envoltament del front basc i la caiguda de Bilbao i Santander. Però quan semblava que tot el front Nord cauria facilment, han arribat reforços republicans que han amenaçat a les tropes nacionals i de moment s’ha establert el front a les portes de Santander.
Madrid finalment ha caigut en mans nacionals i queden algunes unitats aïllades a “la sierra”.
Les tropes nacionals continuen presionant cap al mediterrani davant castellò però això permet mantenir terol en mans republicanes i que el front d’aragò estigui sota minims.
A Castella la nova i Andalusia hi ha relativa calma, però la republica conta amb agrupacions importants a Albacete i Murcia.

TROBADA MENSUAL D’EUROGAMES: JULIOL

Aquí teniu alguns jocs jugats del mes:

Joc: Ice Flow (Albert, Jordi, Anna i Cèsar) Guanyador: Cèsar

Joc: Conquest of the Empire (Ruben, Albert, Anna, Guillem, Cèsar) Guanyador de la primera partida: Ruben Guanyador de la segona partida: Albert

Joc: Las Mansiones de la Locura (Cèsar, Jordi, Meri, Albert i Anna) Guanyador de la primera partida: Cèsar Guanyador de la segona partida: ningú

Joc: La Isla Prohibida (Cèsar, Guillem i Anna) Partida sense acabar

Joc: Automobile (Jordi, Guillem , Albert i Anna) Guanyador: Cèsar

Joc: Sombras desde Londres (Cesar, Jordi, Guillem, Albert, Anna, Amando…) Guangador partida 1: Cèsar Guanyador partida 2: Jordi

Joc: YGGRASIL (Jordi, Albert, Anna i Mateu) Joc col·laboratiu

Joc: Liberte (Jordi, Amando, Guillem)

Joc: Tinner’s Trail del dissenyador Martin Wallace (Albert, Anna, Ruben i Guillem) Guanyador: Albert

Campanya "spanish civil war"

Ja hem començat una campanya de Spanish civil war. Al ser el primer cop que la fem hi han coses que tots dos bàndols hem de polir.
Començarem el tonr 6 i les columnes han començat a desaparèixer cosa de la que encara no valoravem els efectes.
La meva visió de la partida (de sud a nord) es:

1 el republicà maté el sud amb pinces, possiblement s'ataqui alguna posició de les actuals deixant el front encara més malmès.

2 el nacional va estirar més el braç que la màniga per arribar al mediterrani cosa que li ha costat perdre teruel i que se li obri un autopista al republicà que haurà de tapar. trencar el front republicà va limitar els moviments ferroviaris però ha deixat algunes peces en molt mala posició.

3 Madrid es va encerclar amb dos anells, però el primer que era de paper de fumar ja ha caigut. L'altre és més ferm però hi han més peces dins que fora pel que a la que recuperin el subministre presionaran en la direcció que vulguin. De tota manera ho dono com a bó ja que limita el moviment dels reforços republicans.

4 El front català es manté, però belchite haurà d'aguantar.

5 El front nord esta estable, però crec es manté la falca entre asturies i santander que també limita molt al republicà.


Si no hi han canvis dimarts continua la campanya....

Tastet de "The spanish civil war"

La sesió va donar per fer el primer escenari on les protagonistes son les columnes i sempre et quedes amb la sensació de "una mica més de força aquí i ..." per part dels dos bàndols. Al ser el primer cop no es va vigilar prou amb el mecanisme de transformació de les columnes i va ser una sorpresa l'efecte del moviment ferroviari i estratègic així com l'avançament post combat on no es tenen en compte les zocs; quan creies que havies estabilitzat un front havies de còrrer a tapar forats a l'altre.


Mira que tinc ganes de posar-me amb el Liberty roads, però abans vull veure que dona una campanya del spanish civil war.

TROBADA MENSUAL D'EUROGAMES: JUNY

Continuant amb la nostra fal·lera devoradora de jocs, vam quedar també durant el mes de juny per jugar a tot el que se'ns poses a taula. Això si, degut a compromissos varis, la major part dels jugadors van venir pel dematí, essent la tarda més light.

Com que el nostre reporter no pot fer més d'una tasca a la vegada (limitació de génere), es va dedicar a fotografiar la partida en la que participava: Un Conquest of the Empire a 5 jugadors.


El CotE vé a ser allò que en diuen un ameritrash (massa bél·lic per ser un eurogame, massa poca cosa per ser un wargame) de romans, amb un taulell XXL, suficients miniatures com per a fer d'extres en un peplum dels d'abans, monedes gairebé de veritat i tot de complements per a que ja valgui la pena de comprar només pel pes.

Vé amb 2 sets de regles: les bàsiques, que són una mena de Risk amb poca historia, i les avançades, amb regles d'aliançes similars al Struggle of Empires, algunes cartes per donar color i una seqüència de joc una mica més el·laborada. Contra tot pronóstic, ens vam decantar per aquestes últimes.

Així doncs, ens vam reunir a Villa Gricorum els Comandants Ruben Vermellum, Albertus Verdorum, Cesare Blavosi, Annae Violetum i Jordi Nigrum per decidir civilitzadament qui seria el nou emperador, lo qual ens deixa grans escenes:


El General de Jordi Nigrum fuig arrossegant-se del Sud d'Itàlia, apallisat per les tropes de Cesare Blavosi.


Hispània és un dels terrenys més cobdiciats pels jugadors, lo qual no diu gaire sobre la seva estrategia.


Les tropes de Cesare Blavosi acompanyen amablament al soldadet de Albertus Verdorum cap a la porta...

Després de tantes batusses per Hispània, i amb prou feines queda ningú per mantenir-la.


Al final de la primera campanya, sembla que Jordi Nigrum porta una lleugera ventatge sobre la resta...

...peró Ruben Vermellum té un control total sobre Roma!!!

En un moviment de gran astúcia i auto-preservació, Cesare Blavosi i Jordi Nigrum entren a Roma al crit de "Escrotum non est!!"...


...i aconsegueixen fer fora les tropes de Ruben Vermellum, tot i que sense poder arrebatar-li el control sobre el territori.


Decidim acabar la partida al final de la tercera campanya per manca de temps; Ruben Vermellum s'endú la victòria gràcies a la seva estrategia a gran escala i les seves ciutats enmurallades. Ave, César!

El joc no té gaire història, peró pot ser entretingut, i segurament aquest estiu li donarem una altra oportunitat, amb les regles ben aplicades i temps de sobres.