SANT NARCÍS 2009

Aprofitant la festa local gironina, vam quedar per a fer un dia de jocs al Mas Gric.

De bon matí ens vam reunir per a provar un “Revolution: The Dutch Revolt”, joc que venia apadrinat per un autor de prestigi: Francis Tresham, creador del ja mític "Civilització".

Ens sentàrem al voltant de taula els 4 implicats (l’Anna finalment no va poder venir degut a la nit de barraq... a que es trobava indisposada) i en Guillem ens va explicar el reglament. El mateix joc incorpora un “Torn 0”, on es juga un primer torn en versió reduïda on els jugadors poden començar a agafar-li el pols al joc.


Després d’unes gairebé 6 horetes (pausa per dinar inclosa) vàrem decidir finiquitar la partida al final del Torn 2.

El joc no ens va deixar una bona sensació: apart del detall de que el taulell es queda petit per la massificació de fitxes que arriba a haver-hi, vam coincidir en que el joc proposa una sèrie de mecàniques a priori interessants i amb possibilitats, però que després cauen en l’absurd (la regla de saturació/overflow), esdevenen un simple efecte vaivé (“ara conquereixo aquesta ciutat, ara la conquereixes tu, ara jo, ara tu, etc.”) o es tornen innecessàriament complicades; el joc s’alenteix i carrega bastant en algunes fases (en 2 ó 3 fases d’un mateix torn has d’anar comprovant província per província els canvis ocorreguts per comptabilitzar diferents factors). Tot i que cada facció pot guanyar punts de victòria d'una forma única (a l'estil "Here I Stand"), no sembla que el conjunt estigui ben implementat del tot.


Buscant per internet he descobert que existeix un FAQ que podria solucionar quelcom, però llegint un article d’opinió prou interessant sobre el joc sembla que no som els únics que coincidim en els punts abans esmentats.

A primera hora de la tarda ens van visitar uns amics de la CaWa Girona , una associació gironina que entra amb empenta en el mundillo del joc en general (taulell, rol , miniatures, etc.)

Amb 6 persones a taula, decidim fer un "Battlestar Galactica", joc col•laboratiu amb traidors incorporats, que dona peu a la paranoia, l’intriga i el subterfugi.

Amb 6 jugadors la partida es va fer un xic llarga, doncs ens vam anar a les 3 horetes, però va reunir tots els ingredients que se li poden demanar: moments de tensió i desesperació, acusacions creuades i paranoia generalitzada, situacions límit solucionades heroicament en l’última tirada...tot evidentment dins un entorn lúdic i desenfadat, faltaria més! Al final, els dos cylons van aconseguir una victòria sorprenentment contundent.

(el fotógraf s’excusa per no haver pensat en tirar fotos durant la partida; aquí una imatge il•lustrativa)



A primera hora del vespre ja recollírem; un pèl cansats però satisfets per una jornada distreta.

IV 24h de Jocs de Taula de Sabadell

Mentre la part més “grognard” dels JeDis es dedica als taulells d’hexàgons i a utilitzar paraules com “guarnició”, “reemplaçament” o “FLAPA-MPLA”, els que encara disfrutem dels plaers senzills de la vida vam decidir acudir a una cita gairebé obligatòria: el 24h de jocs de Sabadell.

Per si hi ha algú que encara no sap de que estic parlant, es tracta d’una activitat lúdica única en el seu format a nivell nacional, doncs permet la possibilitat de jugar durant 24h ininterrompudes a jocs de taula, des de les 10h del dissabte fins les 10h del diumenge, principalment eurogames de calibre mitjà/pesat, tot i que no hi ha cap mena de restricció, a més de la possibilitat de participar en tornejos i sortejos. La organització de la gent de “El Refugio del Sátiro” és sempre exemplar i d’agrair.

Tornant al nostre cas, degut a problemes d’agenda i compromisos varis, només vam poder acudir a 7 de les 24h (de 10h a 17h). Tot i estar en la part teòricament més fluixa (la tarda-vespre-nit del dissabte és la part forta de la jornada) cal dir que l’ambient va ser molt bó, i la Sala Polivalent estava pràcticament plena.

L’Anna, en Mateu i en Jordi vam muntar l’expedició, i a última hora se’ns van afegir (molt benvingudament, només faltaria) en Nicolau i l’Olga. Degut a que les últimes incorporacions eren més amateurs en el tema dels jocs de taula, ens vam decantar per una selecció de jocs més lleugers, però no per això menys entretinguts.

Vam començar amb un “Diamantes”, senzill però distret, mentre els que no havien esmorzat devoraven biquinis amb fruïció. En Mateu ens va demostrar com una sàvia(?) barreja de temeritat, virilitat i inconsciència el portaven a la victòria minera.

En la segona partida però, l’Anna va imposar el seny i l’instint sobre l’arrauxat mètode d’en Mateu, guanyant la partida.

Prosseguírem amb un “Guillotine”, filler amè i divertit; en la primera partida en Mateu es va imposar com a terror de la noblesa i heroi popular, aconseguint els caps més preuats de la Revolució (Piss boy inclós)! Tot i així, va haver-hi una menció especial per a en Nicolau, Executor de l’Exèrcit Reial, que no va deixar Guardia, Capità ni Coronel sense ajusticiar, i va estar apunt de guanyar la partida!

En la segona partida, l’Olga no va tenir pietat i va aconseguir portar davant del botxí la flor i nata de l’alta societat francesa. Victòria aclaparadora.

Ja pel migdia, ens atrevírem amb un “Zombies!”, joc de terror, supervivència i punyalada trapera.

El poble era un veritable infern, infestat de morts vivents per tots els carrers...peró (un cop més) en Mateu, amb la seva innata capacitat de trobar munició a sota les pedres, va ser l’espavilat que va aconseguir arribar primer a l’heliport i sortir volant de l’horror...

Aquí es va imposar una pausa per dinar. Els mes previsors ens portàvem els entrepans de casa; la resta va sortir a l’aventura, a buscar a l’exterior quelcom que dur-se a la boca.

Un cop dinats, i amb dues horetes per davant abans de la nostra marxa, vam decidir fer una partida de “Im jahr des drachen/En el año del dragón”, un eurogame ja una mica més consistent i reflexiu, de planificació i gestió de recursos, ambientat en la Xina medieval.

I...Oh, sorpresa! Qui va saber rodejar-se dels millors consellers? Qui va saber acontentar millor l’Emperador? Qui va saber esquivar millor les desgràcies que assetjaven Xina en l’Any del Drac? Evidentment, en Mateu!!!!

La veritat és que va ser una jornada molt divertida, en un marc realment immillorable; de molt bon gust ens haguéssim quedat a jugar més hores i a conèixer més jocs i jugadors, però les 24h de Sabadell ja són un referent i espero que puguem repetir durant uns quants anys.

Fi de la primera creuada.

Ahir es va donar per conclosa la primera creuada. Varem tenir una sessió molt moguda amb constants batalles i moviments; a més d’alguns errors de regles.
En la sessió els exèrcits musulmans per fi van plantar cara als exèrcits creuats en el cap de batalla. Les batalles i el gran desgast que han petit tota la partida va portar gairebé l’eliminació dels Sicilians i una reducció extrema dels Francs del Sud i els Alemanys. Per part musulmana la situació també era crítica. Però el fet de poder anar reclutant feia que es mantingues i donava esperances.
Així amb la caiguda d’ Antioquia a mans dels Francs del Nord, els creuats tenien que prendre decisions:

- Mantenir les posicions.
- Dividir les tropes i anar al rescat de Emesa que era a punt de caure.
- Deixar una mínima guarnició a Antioquia per continuar les operacions.

Tot això, mentre Jerusalem i Damasc que disposaven d’una bona guarnició semblaven inabastables.


Hem tornat a veure l’importància del saqueig, com el desgast mata als creuat i que s’ha de vigilar el moviment musulà o pot donar més d’un disgust.

El que no han pogut aconseguir els musulmans del nord, sud i turcomans, ho poden fer els angolenys.

Tenim en marxa un Onward christina Soldiers, però l’arribada a terres gironines de l'Angola gràcies a la gentilesa de l’amic Cairol. Fa que el camp de batalla es traslladi d’època i continent.

Aquest dissabte varem tenir l’esperada sessió d'Angola. No va decebre gens, tot el contrari, ens ha deixat amb ganes de tornar-hi per treure'n més suc.
Finalment la victòria es va decantar per la facció del FAPLA-MPLA, que es van imposar en l’últim torn davant dels rebels del FNLA-UNITA recolzats per la corrupte ma del capitalisme.


El joc incorpora nous sistemes en el combat, el moviment, la gestió del torn, el començament aleatori de la majoria de tropes, ...
El més divertit es haver de planificar prèviament el teu torn. Com el torn es seqüencial i van jugant totes les faccions, fa que et pugis endur tota mena de sorpreses.

Per fer una cosa més relaxada com a cloenda de la jornada varem jugar un San Juan on l’Albert va crear una colònia estupenda i un Union pacífic on en Tomàs va tornar a demostrar que quan es toquen calers en un joc se l’ha de tenir present.

La Diada ASL

Les forces vives de l'ASL (Advanced Squad Leader) varen organitzar, aquest 11 de Setembre, unes partides introductories d'aquest joc tàctic de la segona guerra mundial.





Pel matí, varem jugar, entre tots, un petit escenari (A Simple Equation), per aprendre les regles bàsiques i les tàctiques esencials. En aquest escenari, les tropes americanes assaltaven un poblet defensat per alemanys. Tots varem aprendre una lliçó primordial: les tropes a camp obert són presa fàcil, sobretot si hi hà una ametralladora pesada en la linea de visió. Les unitats americanes varen caure, una rera l'altre, en els espais descoberts de davant del poble. Les poques que varen arribar a les cases on hi havien parapetats els alemanys, varen ser insuficients per a capturar els objectius necessaris per a guanyar l'escenari.























Per la tarda, ens varem veure capaços de jugar a un escenari més gran i interessant que simulava l'atac paracaigudista alemany de Creta. Si pel matí planejavem els moviments entre tots, ara en aquest escenari, cada jugador tenia assignada una part de les tropes que actuaven independentment en una secció del mapa.


Els torns inicials varen ser molt caótics i divertits. En el desplegament, els paracaigudistes alemanys triaven en secret els punts on saltarien. Les tropes gregues i australianes que defensaven l'illa es desplegaven sense saber a on caurien els atacants. Després es resolien els salts que es desviaven aleatoriament pels voltants del lloc triat. Alguns aterraven en camp obert, altres sobre els edificis i boscos, alguns desafortunats sortien del mapa, i alguns altres tenien la sort o la desgràcia de caure damunt dels soldats enemics. Molts atacants no varen sobreviure al primer torn, doncs varen quedar esgarriats i sense cobertura, davant dels defensors que els varen poder disparar a plaer. D'aquesta manera es va eliminar algun escamot sencer.

Un cop passada aquesta fase inicial, les tropes ja es varen poder concentrar i la batalla va transcórrer amb més "normalitat". No hi havia un front que separès els dos bàndols. Més aviat hi havien bosses de resistència i corredisses de tropes per tot el camp cretenc. En definitiva, un escenari que va acabar inconclús però que va ser molt entretingut de jugar i no em faria res de repeterir en una altra Diada ASL.

Twilight struggle

Ja feia temps que no jugava al Twilight struggle i això es va notar al jugar algunes de les cartes, però el bon record que tenia del joc era merescut. Qui encara no l’hagi provat li recomano.

En la partida; el mon es va decantar cap al comunisme després de que els soviets aconseguissin una brillant carrera espaial, combinada amb operacions militars terrestres i el coneixement del territori. El clímax va sorgir quan el camarada Nikita Khrushchev i amb enèrgic cop de sabata sobre la taula de la ONU va cridar “We will bury you!” fent emmudir per sempre al imperialisme americà.

Successors a tres

Aquest divendres varem fer una partida de successors a tres. Es pot jugar bé, però qualsevol desquilibri es nota molt.
Mentre el lleó i el cavall es van enfrontar per el carro cerimonial d'Alexandre; l'esqurçò que sobre del mapa militarment no era significatiu, es va fer amb la victòria automàtica per punts de victoria.

Amb un quart jugador no s'haurien tingut tants de punts a l'abast i tothom esta més controlat.

ANGOLA en perill!

Ja heu fet la pre-ordre de ANGOLA?

Si hi esteu interessats, afenyeu-vos, doncs he llegit aquí que els de Multi-Man Publishing es replantejaran el proper 15 de setembre si continua en pre-ordre . Encara falten unes 150 comandes per arribar a les 500 necessaries per a la publicació. Sembla que pinten bastos per aquest excel·lent wargame.

Primers Torns

Amb l’Albert hem volgut provar el “pursuit of glory”.
Sense saber massa res d’ell creia que era un joc al estil “twilight struggle” on es prenien decisions estratègiques a nivell militar o polític. Però a la primera ullada de les regles ja vaig veure que no.
Es un wargame amb motor de cartes que limita a tots dos bàndols el que poden fer. Al agradar-me l’ambientació el front Rus de la WWII; quan es canvia d’època, em falten espais o potència de foc. S’ha de canviar el xip per posar-te en situació i deixar de veure atacs de blitz o explotacions per a les que les infraestructures i exèrcits no estaven preparats.
En aquest cas les cartes encara porten més feina, doncs tenen més opcions:
- punts d’operacions
- punts de moviment estratègic
- events
- punts de reemplaços
I com no podria ser d’altre manera; de cada carta, ho voldries fer tot.

Només varem poder jugar els primers torns pel que l’acció va estar centrada al front del càucas mentre el rus presionava i l’Otomà mantenia el front. Abans de deixar la partida les tropes indies ja avançaven per Iraq direcció a Bagdad mentre l’anglès s’estava reforçant a Egipte. Era qüestió de molt poc temps que activessin els nou front. A tot això l’Otomà tapava forats, pregava perquè Alemanya entres a la guerra i responia amb els irregulars que li proporcionava la jihad entre els pobles àrabs.

PD. Em sembla que el proper hivern tindrem molta feina per treure el suc a tots aquest jocs dels que estem fent tastets ;-)

Onward Christian Soldiers

En un horari atípic varem rememorar la primera creuada. Era un acte de fe, perquè amb una llegida a les regles una mica feixugues i 12h per endavant de joc (per a jugadors experimentats segons el dissenyador) semblava que utilitzaríem el power grid portat com a salvavides.
Però ja en el primer moment va quedar clar que era mes senzill jugar que llegir les regles; pel que la creuada va començar a avançar per territori musulmà:

Com a Sirià del Nord i defensor d’Antioquia he de confessar el neguit de veure avançar l’exèrcit creuat només alleugerit per veure com passaven gana (no tots perquè el “noble” Baldwin va aficionar-se al saqueig) i el suport de la resta de germans musulmans.
Un suport en forma d’exèrcit dels Turcomans, una ràtzia dels Fatimies i un recolzament més moral per part dels Sirians del Sud. Aquest Sirians del sud van fer una gran demostració de les tàctiques d’acos musulmanes amb una avançament ràpid i una retirada extraordinària reduint excés d’equipatge o tot el que calgués per deixar enrere els creuats.

Com era d’esperar teníem algun dubte sobre les regles i tàctiques a utilitzar:

Mai sabies si era millor estar dins/fora de les ciutats, assetjar/assaltar, on i quan presentar batalla, no es varen explotar les flotes ...

M’ha agradat el joc i valdria la pena tornar-hi. Una bona opció seria fer-ho per vassal.
També em va quedar la sensació que es més un joc de dos jugadors o que la victòria no és només per a una de les faccions dins dels cristians o musulmans, donat que les diferents faccions tenen molta disparitat entre els recursos que disposen i els seus objectius. No quedant compensat amb els punts de victòria.


PD. Els nostres serveis secrets ens informen que malgrat les vacances esta en marxa un “For the people” i de manera imminent un “Pursuit of glory”

Aquí em planto.

El dissabte 24 de Juliol del 2009 ens varem reunir a Quart per disputar les poc conegudes (a Catalunya) guerres de la Reforma, jugant una partida de "Here I Stand: Wars of the Reformation 1517-1555".




El repartiment de les potències va ser:

Pep: França
Marc: Habsburg
Albert: Otomà
Ruben: Anglaterra
Amando: Protestant
Tomàs: Papat

Desprès d'unes 9 hores, el joc va quedar inconclús, però en les posicions capdavanteres del marcador de punts de victória hi havia, en ordre decreixent: Anglaterra, Protestant i Imperi Otomà.


Al ser la meva segona partida, encara no puc afirmar quines estartègies van ser bones i quines dolentes. El joc em sobrepassa en la seva aparent complexitat d'interaccions. Com ja s'ha dit altres vegades, totes les accions d'un jugador repercuteixen, directa o indirectament, a la resta. Estar a l'aguait de totes és dificil.

Destacaria però, el gran benefici que va treure l'Otomà de la pirateria. Amb pocs recursos, i unes bones tirades, va incrementar de manera destacada el seus punts de victória. Tambè s'ha de remarcar el gran salt endavant que va fer el Protestant a Anglaterra. En un vist i no vist, tota Anglaterra es va convertir al protestantisme. La causa d'aquest pas enrera del catolicisme van ser un reguitzell de debats nefasts per part dels incompetents teòlegs del Papat i unes quantes cartes jugades amb esdeveniments favorables al Protestant. Poc n'hi va anar de que no aconseguís la victória automàtica. De retruc, Anglaterra i el seu descregut Eduard VIII, es varen beneficiar d'uns punts de victória que l'encimbellaren a la primera posició.

Soldier Kings

Va ser la nova provatura.

La sensació em va quedar, es que al joc li convé polir alguns detalls:

- Principalment la diplomàcia,
Es varen crear dues faccions amb interessos diversos. Apareix el dubte de quan s’acosta una nació als punts de victòria suficient es quin moment els seus aliats trenquen els pactes.

-El desgast de les unitats fortes
La forma d’aplicar els hits fa que realment només treballin una o dues unitats. No serveix de res la concentració de moltes unitats doncs contraresta el poder ofensiu, però no el defensiu.

-Les potències menors.
En aquesta partida varen quedar com a potències menors Holanda i Turquia. Al agafar Anglaterra el control de Holanda i de Portugal. La ja potent royal Navy va ser reforçada.

Potser al haver jugat tots li podem treure més suc, però segur que guanya amb alguna variant de les regles.

HANNIBAL: ROMA vs CARTAGO

El joc ens ha deixat un regust contradictori, del entusiasme a una certa decepció al anar avançant en el joc.
Que té de bo:
Les possibilitats estratègiques del conflicte per als jugadors.
Un excel·lent joc per introduir a jugadors novells en els jocs amb motor de cartes.
La victòria ve determinada per el control polític de les zones i el mecanisme és molt encertat, així les derrotes militars tenen conseqüències polítiques.
Que no m’agrada:
Els mecanismes del joc que el fan lent tant en la seva jugabilitat com en el mateix desenvolupament del conflicte.
Concretem el tema de la jugabilitat o agilitat, la resolució de les batalles trenca el ritme del joc i malgrat que són interessants en un primer moment desprès es fan farregoses.
La mecànica de com es juguen les cartes, faig l’event de la carta o jugo les operacions, fan que la majoria d’events no puguin concretar-se durant el conflicte.
El pas dels Alps esdevé decisiu, si hi ha un desgast elevat la campanya canvia com una mitja, ja que el bàndol romà opta per l’estratègia del desgast malgrat la possible pèrdua de batalles que portaran al colapse del cartaginès a Itàlia.
Al meu entendre fa falta una revisió del joc, que en alguns punts ja s’ha desenvolupat i que pròximament posaré al meu bloc personal.

WORLD IN FLAMES, PUNT FINAL.

Segona partida de World in Flames, en l'escenari Dia de l'Infamia: Guerra del Pacífic, i segona derrota del Japò.

Es difícil jutjar si les estratègies d'aquesta segona partida han estat encertades o no, doncs l'atzar, és a dir, les males tirades de daus, han tingut un pes determinant en el resultat final de la disputa, sobretot pel jugador japonès. Potser amb una d'aquestes màquines, el desenllaç haguès estat diferent. Tambè hem descobert que el japonès estava d'entrada perjudicat en el nombre de moviments que podia fer en una acció combinada respecte als aliats. Aquests moviments estaven pensats per a partides globals, on es juguès tambè amb el mapa d'Europa i per tant, al jugar només amb el mapa del Pacífic, els aliats podien realitzar gairabè el doble de moviments que no pas el japonès. Aquesta és una regla que s'hauria d'ajustar per a futures partides.



En la primera partida, crec que la inexperiència del jugador japonès (jo mateix), va ser el que va portar rapidament la seva propia derrota. En la segona, on tots els jugadors tenien el rodatge fet, el conflicte ha estat més disputat i, gosaria dir, si deixèssim de banda els pèssims resultats de daus, igualat. World In Flames és un joc amb moltes opcions i possibilitats estratègiques. No es poden fer totes, i triar la més adequada és un dels aspectes més importants del joc. En l'escenari del Pacífic, és el jugador japonès qui ha de fer front a aquestes decissions, doncs els aliats: USA, Commonwealth i Xina, amb una postura inicial defensiva no tenen tantes alternatives. És el jugador japonès que ha de triar si potenciar l'atac terrestre a Xina, o anar a buscar els recursos petrolifers de Indonèsia, o conquerir l'India, o pendre Nova Guinea i desprès Australia, o tapar el pas de recursos i tropes de USA al Pacific Sud o Est. Per posar un petit exemple, destinar recursos per construir un porta-avions a un any vista per lluitar contra els americans, farà que en tinguis menys per crear unitats terrestres pel front xinès. Moltes decissions i totes influeixen, directa o indirectament, en el desenvolupament de la partida.

Ja està bè canviar de joc per probar-ne d'altres. Però crec que el World in Flames és un joc que, com més el jugues, més possibilitats hi trobes i més el disfrutes.

Comunicat imperial

Desde la cort imperial volem agrair els esforços fets per l'exercit, la marina i la força aèrea.

Ens conmou veure com la flota combinada; tot i ser sorpresa sis cops no perd l'esperit de lluita i es capaç de foragitar dels nostres mars les flotes americanes. Mentre l'exèrcit de terra compleix honorablement el seu deure de mantenir les posicions clau arreu del pacífic. Accions que sempre han estat recolzades desde l'aire.

Per el bé de la nostre gran nació demanem a la tropa i tota l'escala de comandament, que accepti la rendició incondicional que portarà una nova era de pau i prosperitat.

Llarga vida al Japó!!!

TENO ENKA BANZAI !!!

Mentre posem ordre al pacífic; també reclamem que ens sigui reconeguda la nostre legítima reclamació de ser anomenat succesor de l'Alexandre

PEARL HARBOUR VENJAT!

Les notícies que ens arriben dels nostres corresponsals de primera línia són un xic confuses, però podem confirmar, gràcies sobretot a les fotografies aèries, que Tokyo ha caigut. El desembarc amfibi ha sigut un èxit i els marines de la Cinquena Divisió han pres per assalt la capital del Imperi Nipó.


El desembarc s'ha realitzat amb les primeres llums del dia i els japonesos endormiscats no han pogut reaccionar a la sobtada aparició de les esquadres aèries llançades en alta mar des dels porta-avions. La minsa flota japonesa de guàrdia no ha suposat cap obstacle significatiu, doncs tenien destacat el gruix de l'armada ben lluny, a l'Indo-Xina francesa.

Un cop a terra, els marines han trobat resistència, però estava mal organitzada i ràpidament s'han pogut fer amb el control dels enllaços ferroviaris, centres governamentals i punts de defensa.


Però aquí ens trobem amb les notícies contradictòries dels nostres reporters de primera línia. En les operacions de neteja i control a les rodalies de Tokio, els marines han sofert l'esperat contra-atac i ens temem que Tokyo pot haver estat reconquerit per un destacament de soldats japonesos. La flota japonesa ha aparegut al Mar del Japó i s'ha produït una batalla naval amb significatives baixes americanes. Però el fet no és concloent, doncs més divisions d'infanteria americanes han desembarcat al nord de Tokyo i es preveu una represa de les hostilitats pel control de la capital.

Jocs de taula a Quart (Girona)

Com cada divendres es faran diferents partides de jocs de Taules al Centre Gric de Quart. Tots aquells que vulguin venir seran ben rebuts. No cal portar jocs, només ganes de jugar i passar-ho bé. Qui vulgui venir que contesti aquest fòrum o envii un correu.

Proper dia de quedada:

Divendres 8 de maig

hora: 21:30

lloc: Centre Gric de Quart (Girona) "Costat de l'esglesia"

La Collonera Russa 2009

Volia escriure un resum d'aquest fantàstic esdeveniment lúdic, però faig tard. Altres participants de la trobada, molt millors redactors que no pas jo, ja han penjat les seves cròniques a internet.


L'únic que puc fer ara és posar els seus enllaços i mostrar algunes fotos dels participants i dels jocs jugats.

Cròniques:

Band of Odders

La Trompa de Nyarla

The Catalan Wargames Resource


Fotos:

LA COLLONERA RUSSA 2009

THE HELLGAME

JUEGO DE TRONOS

WINGS OF WAR

PAX BRITANICA

ES VA JUGAR A...

Fury of Dracula
Battlestar: Galactica
Munchkin
Juego de Tronos
Republic of Rome
Successors
The HellGame
Twilight Imperium III
Pax Britannica
Hispania
Angola
ASL
Wings of War
American Megafauna
Flames of War
Power Grid
Twilight Struggle
Samurai

ANGOLA

ANGOLA: Un wargame per descobrir i disfrutar.




He tingut la sort de jugar a l'Angola durant la trobada La Collonera Russa 2009. És un joc per a 4 jugadors que simula la guerra civil d'Angola en les anys 70, en plena guerra freda. Cada jugador porta les tropes d'una de les quatre faccions implicades, dues aliades pro comunistes i dues aliades ajudades per l'occident capitalista. La partida va durar unes 7 o 8 hores, però varen passar volant. El joc és tens i emocionat fins al final, sobretot perquè simula molt bè l'escalada armamentística que hi va haver en aquest país del sud de l'Àfrica i perquè cap dels bàndols implicats va dominar la guerra en cap moment. Sempre hi va haver un equilibri inestable amb múltiples atacs i contra-atacs, sobretot dirigits a capturar la capital del país, però tambè contra les petites ciutats de la resta del territori, i tambè a la sabana i a dins de la jungla tropical.




Les regles no són complicades i no hi han moltes fitxes a sobre el taulell. En poc temps pots començar a jugar si tens algú que t'el expliqui (com va ser el nostre cas: gràcies!).

Un dels aspectes més importants del joc és el moviment de les tropes. Aquestes s'agrupen en diferents columnes que s'activen alternativament. Però el que és realment interessant és que cada jugador decideix l'ordre de les activacions abans de començar a moure'n cap i aquest ordre no es pot modificar fins el següent torn. És a dir, que has de pensar amb antel·lació i decidir quines voldràs moure primer i quines es mouran quan ja hagin actuat bona part de les tropes enemigues.



Un altre aspecte interessant del joc són els diferents tipus de tropes que pots utilitzar: avions, tancs, artilleria, armes anti-tanc i anti-aeries, mines, mercenaris, ...

En definitiva, un joc recomanable i desitjat. Tant desitjat que ja he fet una pre-ordre per a la seva publicació doncs el joc que varem fer servir era una còpia casolana i l'edició original de l'any 1988 ja fa temps que és impossible d'aconseguir.


http://www.multimanpublishing.com/preorder/viewGame.php?id=63