dilluns, 16 de gener de 2017

Strom over Stalingrad

Després de valorar l’opció de fer un “Strom Over Arnhem”, “Tunder at Cassino” ens hem decidit per fer un  “ Strom over Stalingrad”. Sembla més senzill i el coneixíem.

Es un joc que busca el control de zones claus de la ciutat d’Stalingrad al que s’hi han afegit cartes per a cada bàndol.
El joc esta bé perquè es senzill de regles i mecanismes. Bàsicament les unitats que mouen o disparen queden girades i a final de torn es posen dretes. La partida dura sis torns pel que no et pots despistar; s’ha de calcular bé quan han d’avançar en el cas de l’alemany i en quin moment el rus ha de reforçar o retrocedir de les àrees. En temps de joc podem dir que amb 3 o 4 hores la partida esta feta.

Els combats son molt aleatoris perquè es llencen dos daus + el valor de combat de les atacants contra el valor de defensa més alt de les unitats defensores al que s’hi suma el factor de defensa del terreny si el controlen les defensores i no han disparat. El rang de 2 a 12 es molt ampli i sobre tot varia l’interès dels combats. Una bona tirada contra una àrea plena d’enemics girats amb poques opcions de retirada pot fer una bona escabechina mentre que contra una única unitat els hits de mes es perden.  

Suposo que com va passar històricament el rus pateix molt, però pel que hem vist sol guanyar (nosaltres donàvem com a guanyador si mantenia tres àrees de victòria).
La teoria per l’alemany es intentar tallar en trossos les zones russes per provocar que es morin els defensors per baixes al no poder-se retirar o per sobre apilament; mentre que el rus ha mirar de poder moure d’una banda a l’altre les seves tropes i anar concentrant les unitats que li permetran fer contraatacs. Cap a final el rus pot tenir una potència de foc concentrada que fa refredar.

Les cartes poden donar molta avantatge al alemany perquè sobre tot les de potència de foc per artilleria o aviació poden trinxar una zona. Mentre que les cartes russes que inicialment son menys que les alemanyes solen anar a la contra de les cartes alemanyes però si no surten en el moment propici son malaguanyades (exmp. Si et surten antiaeris però l’alemany aquell torn no fa un atac aeri no serveixen de massa res.)



Al final hem fet tres partides canviant de bàndol i m’ha agradat.
 

dijous, 22 de desembre de 2016

Britannia

Mentre us ens dedicàvem a la WWI amb el senderos de glòria d'altres repartien estopa uns segles abans amb el Britannia.




El joc comença amb l'invasió dels romans i a cada jugador (millor 4 representats per colors: groc, verd, blau i vermell) li van apareixent tribus a diferents zones de manera cronològica que representen les invasions que van arribar. Esta molt bé perquè cada una dels diferents pobles/tribus tenen objectius de victòria diferents que a més varien segons l'època.
 S'ha de dir que quan el jugador groc ha fet l'onada Romana la feina que li queda es sobreviure com pugui amb el que pugui, cosa que li pot fer la partida una mica llarga. Mentre que blaus i verds tenen unes bases a les muntanyes que els permeten amagar-se a la bardissa mentre esperen el seu moment i els vermells van fent després dels grocs.

En el joc el moviment es limitat i el combat es a veure qui treu abans 5 o 6. Aquí es demostra empíricament que hi ha gent dotada d'un cop de canell que li fa guanyar combats inversemblants mentre d'altres deixen anar algun renec.


Te gràcia quan aparèxies amb una nova tribu pensant que ets el rei del mambo de la zona i com no miris per el retrovisor apareix una altre tribu d'un altre jugador amb més mala lluna que et passa per sobre.

S'acaba en una sessió de 4/6 hores i es divertit d'anar fent de tant en tant.

Senderos de Glória

Aprofitant uns quants matins lliures hem fet algunes partides del “Senderos de Gloria”,  a aquest joc ja li havia fet un tastet que m'havia deixat ganes de tornar-hi i ha valgut la pena


El joc que funciona amb motor de cartes i zones, engloba el conflicte de la primera guerra mundial on inicialment tenim els aliats (França, Anglaterra, Sèrbia i Rússia als que després es poden afegir Italià, Romania, USA, Grècia) i les potències centrals (Alemanya, Austria-Hongria als que després es poden afegir l’Imperi otomà i Bulgària). 

Hem fet algunes partides que ens han donat diferents alternatives i resultats:


Primera partida:
En el torn 13 es deixa la partida donat la victòria a les Potències Centrals perquè aquestes controlen bona part de Rússia, tota Romania, el front Occidental estan en taules,  Itàlia no ha entrat en guerra tot i que l'Imperi Austro-Hongarés s'ha preparar per l'eventualitat i una combinació de Búlgars+Otomans han aconseguit aturar l'ofensiva aliada per les costes del mar Negre.


Segona partida:

  
 Les Potències Centrals guanyen al trencar el front Italià aconseguint el control de ciutats claus mentre mantenen una lluita aferrissada en el Francés.





















 Tercera partida:
 
Guanyen els Aliats quan l’entrada Italiana provoca moviments de les PC en la línia defensiva davant França per anar a reforçar els Alps i els aliats occidentals ho aprofiten per embossar les fortalesses de Metz i Strasburg amb les seves importants guarnicions.


















Quarta partida:
Guanyen els Aliats per K.O. el segon torn quan Rússia rodeja les tropes alemanyes al voltant de Koningsber i en un intent d’ajudar-les també cauen alguns exècits Austro-Húngars. Ens n’adonem que l’Alemany ha de moure les tropes de Prússia el primer torn si no vol quedar embossat.


Cinquena partida:
Invasió de França per les tropes Alemanyes amb combats frontals on la combinació de pèrdues Alemanyes son inferiors i el retard de l'entrada de reforços per part de l'Aliat permet un embossament de les tropes de la futura linea Maginot i preparar l'assalt directe a Paris mantenint una línia de subminstres directa amb Alemanya


Sisena partida:
L'entrada subtil de l'exèrcit Rus del Càucas reseguint la costa del mar Negre i l'esforç Alemany a França que limitava els recursos del Sultà ha permés que els Aliats ocupessin Constantinoble provocant una important pèrdua de punts de victòria. Llavors les potències centrals han fet un esforç per envair el sud de Russia i quan tenien al Tzar contra les cordes l'entrada sorpresa de Romania ha permés als aliats una victòria automàtica .



Observacions
El joc no dona la sensació d’estar predeterminat com altres respecte a com has de jugar, perquè de totes les partides que hem fet cap ha estat igual. Es veritat es que ens hem quedat amb la sensació de que si l'Aliat pot aturar l'embrenzida inicial de les Poténcies Centrals a la llarga té més opcions de victòria.

S'apren també que segons quins errors o apostes arriscades en els moviments es paguen molt cars quan quedes desabastit. La quarta partida va ser un clar exemple.

Una altre percepció del joc es que si l'Alemany pot mantenir els fronts que ell decideixi com a secundaris i concentrar en un altre piles de tres exècits (no gaire més d'una per desgràcia seva), aquestes tenen una potència terrible. No parlem de si s'aplica al front rus en terreny obert on aquest stakcs es converteixen en una piconadora d'exèrcits russos.

Ens hem quedat sense veure ni poder valorar les opcions de l'entrada Americana  ni la de que Rússia surti de la partida políticament. Totes dues han de ser en partides llargues i requereix dedicar cartes bones per anar avançant els condicionats polítics.


Ha estat una bona tanda de partides en viu que m'ha agradat; ara el deixarem una temporada aparcat, però segur que el torno a jugar cara a cara.



dilluns, 24 d’octubre de 2016

Whashington Wars

Hem fet una partida al Whashington's Wars per Vassal (bé falten un parell de torns per acabar-la).

Abans d'opinar del joc faig dos apunts:

- En l'elecció va influir que per temes de paternitat el temps a dedicar per fer el torn no podia ser massa llarc, per això calia trobar un joc en el que fer la jugada fos ràpid i això ens portava a un motor de cartes.

- Com era d'esperar i ja passa en altres jocs de la guerra d'independència americana tenim més territori que tropes.


Dit això; el jocs es tracta d'anar controlant les colónies (jugant punts o amb presència de tropes) que son les que donaran la victòria en el recompte final.

S'ha de vigilar molt els punts de subministre i cada bàndol té els típics punts forts:

L'anglès té el suport de la flota en combat/moviment a la costa i bons generals que costen de moure mentre que l'americà té generals àgils, més moviment i més entrada de reforços encara que pateixen més attrition.


El joc m'ha agradat, segurament es més àgil i distret fer-ho en viu. On potser falla es la variabilitat de les mans; poden ser tant desiguals que et limiti molt donant-te poc marge.
Ens ha faltat conèixer més els events per optimitzar-los però per jugar una tarda el joc esta bé.

divendres, 10 de juny de 2016

Triumph & Tragedy (2015)

Triumph and Tragedy es un joc de dificil clasificacio, el joc mateix ja es situa en terra intermitja donant als jugadors l'oportunitat de guanyar de tres formes diferentes, per la diplomacia, per la tecnologia o per la mes clasica de les armes.

Tambe es un joc que intenta, a titol de ficcio, alternatives a la linea dels aconteixements que despres de la Gran Guerra van fer desembocar al mon a la II Guerra Mundial.

Per tant l'idea es molt original i a la vegada molt agosserada, a mes de tot aixo ,el creador del joc intenta que sigui amb profunditat pero a la vegada amb unes regles forca reduides.

No puc valorar en justa mida Triumph and Tragedy en aquets moments estem finalitzan una partida on la diplomacia seguida de la tecnologia han estat els protagonistes.Crec que l originalitat de la proposta demana com a minim  que se li faci justicia amb mes d´una partida.


Si que crec i no se que opinaran els meus companys de joc que el fet de que el joc s apunti a la moda de tres jugadors d'entrada penalitza l'ofensiva militar donat que a la fi el jugador que queda fora de la batalla es pot permetre el luxe de dedicar els seus esforcos a buscar la victoria via diplomatica o via tecnologia.

En resum no tinc una opinio definitiva lo que si que se es que independentment del resultat de aquesta partida el joc es mereix un altre oportunitat.

Guillem.

dimecres, 1 de juny de 2016

Churchill












Hem tornat a fer una partida de Churchill a casa per veure com funcionava i si el podiem fer a tres per vassal. La veritat es que ens ha deixat una mica de malgust.
Acostumats a jugar fent el màxim de punts de victòria o conquerint tot el que tens al davant, costa molt jugar vigilant cada un dels altres jugadors i no destacar massa. No ens ha acabat de convèncer i el deixarem aparcat, se li ha de reconèixer que per a mi que la idea d'anar avançant la segona guerra mundial contra l'eix en un mapa mentre en l'altre mapa les negociacions entre "aliats" fan pujar els colors.



dilluns, 16 de maig de 2016

Keyflower

Con ja es habitual dijous pasat la botiga de jocs JUGARxJUGAR de Girona ens va convidar a una sessio de jocs i que habitualment es fan a la mateixa botiga de 21:00 a 24:00 hores.

Eran un grup de uns 15 jugadors de totes edats i que ens varem repartir en tres taules, jo aquesta vegada havia concretat partida per testar un joc del que tenia forces bones referencies i que es diu Keyflower.

La partida la vam fer a quatre jugador amb una duracio de dugues hores i mitges inclosa explicacio, es un joc de subastes de losetes construccio de ciutat amb colocacio de treballadors, res massa original, l'unic factor de sort es el fet que els treballadors els agafes aleatoriament i a cegues i el color dels mateixos donen el color de la subasta com si del pal de una baralla es tractes, si la subasta comença amb treballadors grocs nomes es popt sobre pujar amb treballadors del mateix color es a dir grocs.

El joc es durillo i l'estrategia varia poc en els quatre torns o estacions que consta la partida.

Tot esta molt ben pensat i el joc quadra perfectament ,com quansevol Eurogame l'ambientacio es perfectament omitible i el factor sort es minim aixo et fa estar atent tota la partida, interaccio entre els jugadors normal i aquesta seria la meva opinio personal del joc, tot molt normal mecaniques ja vistes i res de nou sota el sol.

A mi cada vegada m'agraden mes els jocs que tinguin una dosis d'aleoritat diguem mes elevada, potser si no has jugat a molts Eurogames potser el teu joc pero penso que hi ha d'altres mes divertits i on no et trenques tant el cap.

Mythotopia (de Imperis i conquistes)

Una altra vegada a l'odi a l'amor.

Vaig tenir l'oportunitat de fer un tastet de Mythotopia de Martin Wallace. I ho vaig gaudir. Un gran joc de guerra (Imperi i conquistes). Aquest joc, et motiva atacar els teus veïns per poder créixer.

Jo definiria com una barreja de jocs: Angola, Dominion, Raid Road, Seven wonder, juego de tronos....


Guanya qui fa més punts:

Cada territori conquistat 3 punts.

Camins – et dóna 2 punt però et permet fer subministrament ràpidament. Cost 2 monedes.

Castells – et dóna 1 punt i 2 de defensa. Cost 1 moneda.

Ciutats – et dóna 2 punts, pots tenir més cartes a la reserva

Cartes objectius: Cada partida és diferent. 3 fixes i 4 objectius de cartes per tothom. I cada una d'aquestes et proporciona una quantitat limitada.

El mòbil el tinc espantllat i no vaig poder fer fotos.

dijous, 12 de maig de 2016

FIRA JUGARXJUGAR

El dissabte 07.05.2016 varem anar amb Pirates a la fira JugarxJugar que es celebra cada any per la fira de l' Ascensio a Granollers i varem poguer gaudir de la companyia de molts amics del mon dels jocs i no dire noms per no oblidar-me de ningu.

En Toni Serradesanferm, el creador de VICTUS ens va ensenyar el joc i a mes ens va donar l'oportunitat de fer un petit campionat.

El joc es cooperatiu i si be a mi aquest tipus de jocs no m'acostumen a agradar, aquest si que en va agradar força.

Com el seu nom indica el joc esta basat en el fets de Barcelona en el 1714 amb el setge de la ciutat per part dels Borbons.


El joc esta basat en la Novela del Albert Sanchez Pinyol -VICTUS-.

El motor del joc ve donat per las cartes que ronda rera ronda van jugant els jugadors.




La partida te diferents graus de dificultat ,segons les ganes que tinguin els jugadors d' atabalarse i pasar- ho malament, en el nostre cas varem jugar amb dos companys mes que ja coneixien el joc i per  aixo varem aconseguir ,encara que per ben poc, evitar la victoria dels Borbons.

Gran ambient a la fira, campeonats a dojo i molta gent jugant i amb ganes de pasar-ho be malgrat la pluja.

Aqui teniu un parell de fotos que donan fe de la gran acollida d'aquesta fira JugarxJugar 2016.


Guillem.















diumenge, 24 d’abril de 2016

SATURDAY NIGHT FEVER

Un dissabte al mes acostuma a eser el ultim, en el Centre Civic Mercadal de Girona fan les Saturday Night Fever.
Aquets dissabte per el fet de ser el dia de Sant Jordi es van fer les mateixes i vam anar a donar un volt, el horari es de 10:00 a 02:00 i s'acostuma a jugar a fillers que la propia organitzacio LUDUS MUNDI aporta, tambe es posible portar jocs de casa si es que teniu ganes de jugar o provar algun joc.
En aquesta ocasio van poguer jugar a un joc que encara que entra plenament dintre de la categoria de jocs menors fillers,habilitats,per mainada etc en va agradar el joc es diu TALO.

Per guanyar en aquest joc has de enfilar el teu peo intentan que al final de la partida quedi lo mes amunt posible.

Amb una tirada de dau esculls quines peces de fusta agafes i coloques seguin recles de arquitectura logica es a dir construint de una manera equilibrada i intentant que el teu peo tingui la posibilitat de ascendir un nivell que es lo maxim que es pot ascendir per torn.

Les peces estan limitades i tan o mes important com progresar cap amunt es impedir que els altres o facin per tant la colocacio de entrebancs per els altres es una de les posibilitats del joc.

Un joc entretingut per fins a 4 persones i que es juga en 30 minuts altament recomendable per jugadors amb vocacio constructora i sense por a les altures.





dimecres, 20 d’abril de 2016

Collonera 2016


Altre cop hem pogut gaudir d'una nova collonera organitzada per els companys de vilafranca i rodalies.

Aquest cop no es va anar a la Llacuna i ens vàrem trobar a Vilafranca mateix. La veritat es que va anar molt bé, la sala diàfana on es va fer era ideal. Estàvem tots allà i no ens molestàvem a nivell d'espai ni acústic. Això si el típic esmorzar de seques amb botifarra i ous ferrats no s'ha fet :-(

Però la manduca no es l'objectiu de la trobada,el que toca es jugar. Personalment em va anar perfecte perquè he pogut conèixer tres jocs : Chrchill,  Fire in the Lake, 1775

"Churchill" es un joc de diplomàcia on mentre la segona guerra mundial va endavant contra les potències de l'eix, els aliats (Churchill, Roosvelt i Stalin) estan negociant amb algun cop de colze com quedarà el mon de postguerra i políticament un d'ells guanyarà però si es per massa punts els altres dos s'aliaran i acabarà perdent la partida. A més han de vigilar que no es tiri el temps a sobre i s'acabin els deu torns sense que les potències de l'eix no estiguin ocupades.
El Joc m'ha agradat i el repetiré, potser vas una mica perdut per saber si durant la partida vas bé o no, però imagino que forma part de la gràcia tenir un bon ull.

"Fire in the lake". Coneixia l'angola, però cap de la sèrie coin que han sortit. En aquest l'acció passa a la guerra del vietnam on lluiten el govern del sud, els americans, el vietcong i el Vietnam del nord. Suposadament tenim dos blocs clars on els dos primers i els dos segons son aliats, però a l'hora de la veritat cadascú té els seus propis objectius i va jugant amb equilibris en benefici propi.
També m'ha agradat, com a pega diria que es una mica lent ja que de quan jugues a quan tornes a jugar la situació pot haver canviat tant que t'ho has de mirar alentint-lo.

"1775" Un divertimento de la guerra d'independència americana per quatre jugadors. S'explica amb un moment i es juga ràpid fent una partida en una tarda on els daus tenen molt a veure. Es per tenir-lo present com a joc comodí per una tarda amb quatre jugadors.

Si voleu fer una ullada a que es va jugar mireu:

https://boardgamegeek.com/geeklist/207596/games-played-la-collonera-russa-2016


 A tots els participants "senyors i senyora (aquest any contàvem amb la Nieves) un plaer i espero q fins l'any vinent"



Moltes gràcies novament a l'organització de la Collonera i a la feina logística a nivell informàtic de'n Martí que facilita molt saber a que jugar i amb qui.

dilluns, 28 de març de 2016

Snowdonia

Per setmana Santa també trobem temps per jugar.Aquesta vegada, un joc de trens. 

La nostre tradició, per jugar amb trens, és anar a casa d'en Guillem. Com sempre, quan arribem, tota la taula està parada i a punt per començar a jugar. 

És un joc de 1 a 5 jugadors (nosaltres som 4). Entre tots tenim hem de construir les vies d'un tren on el recorregut del tren ascendeix per la muntanya més alta de Gales.



És un joc col·laboratiu? No. Entre tots ens ajudem a treure les brosses, contruir estacions, contruir vies... però només hi haurà un guanyador.



He jugat una sola vegada i m'ha donat bones sensacions.


dimecres, 13 de gener de 2016

Tastet de Genesis

Abans d'acabar l'any ens vàrem posar amb el Gènesis. Com volíem fer el tastet no es va començar una campanya sencera i a més al final vàrem jugar 4 jugadors deixant Assyria fora. Això va permetre estar una mica més amples a la resta dels imperis.

La veritat es que les regles s'entenen ràpid i es poden explicar si algun jugador es una mica mandrós.

Al fer el tastet ens vàrem dedicar a "pacificar" els territoris neutrals i en la segona sessió ningú va fer un atac amb cara i ulls als altres jugadors pel que no es va veure si quan dos imperis topen la situació afavoreix al guanyador o per contra als que s'ho han mirat. Perquè sembla que bàsicament es treballa amb l'exèrcit reial on el rei juga un paper molt important donant moviment i modificadors al combat. Difícilment es pot atacar a fons a un enemic i defensar-te dels voltors...



Amb el que vàrem jugar comentaria:
  • Cada imperi té reis amb més o menys capaços i si es segueix l'ordre cronològic d'aparició va donant la supremacia a uns o altres imperis.
  • Egipte esta força tranquil en una banda, però això mateix li comporta problemes logístics poder-se posicionar cada inici de torn
  • Les cartes que poden "putejar" o afavorir li donen un punt de salsa.
  • La supremacia en la tecnologia de carros s'ha de preveure per treure'n  partit.
  • Si es juga amb 5 jugadors assyria es veu molt encaixonada entre mitanni i babilonia
  • La majoria de tribus rebels marxen a final de torn pel que potser perden força.
  • No tenim clar si es un gap de les regles que els hittites controlessin Arzawa i el fessin servir per aplanar-se el terreny.

Al ser una partida que ja sabíem que no s'acabaria tothom va anar a cremar el territori i fer poques filigranes, faltaria saber quines estratègies s'han de seguir una campanya complerta.

La veritat a mi no em va desagradar, però no considero que provéssim el joc, només ho varem fer amb les regles.  El repetiria per veure que tal.

diumenge, 13 de desembre de 2015

Botigues per als Reis Mags de Girona

Ara que s'aproxima tió, reis, Papa Noel... haureu de comprar jocs de taula.  Aprofito per fer difusió dels llocs on podeu comprar el meus regals de reis. Qualsevol joc serà un bon detall.


Via Lúdica
Carrer Pere Coll i Güità, 14, 17190 Salt
972 98 25 40
http://www.vialudica.com/



Jugarxjugar
Plaça Salvador Espriu, 1, 17002 Girona
972 013179

http://jugarxjugar.com/gi/



Ludus Mundi
Moby Disc Records
Plaça del Vi, 4 17004 Girona
http://www.mobydiskrecords.es/



Freak show
Carrer Enric-Claudi Girbal i Nadal, 23 17003

Zepellin
Plaça de Santa Susanna, 17001 Girona
972 20 82 65

http://www.zeppelindreams.com/






La Carpa
La Carpa C/ de les Ballesteries, 37 17004 Girona
972 21 20 02




Espai girones...

Dogfight – I guerra mundial


joc? No el puc considerar joc. No és ni un joc de taula ni un joc de cartes. Una col·lecció de cartes amb imatges xules d aavions històrics.

Em va cridar l'atenció què fos un joc de la I guerra mundial. Un joc pensat pel públic que vol iniciar-se a jocs de taula. Una caixeta petita per portar en el bolso. Un joc per dos jugadors. Un joc amb bona temàtica. Un joc fàcil de vendre. Un joc 20 avions  històrics. Un joc dels millors creadors de taula, d'en Martin Wallace.

M'ho vaig comparar i vaig anar a casa emocionada. Vaig llegir el reglament (1 pàg.) . M 'ho vaig tornar a llegir perquè no m'acabava de creure què veia. Vaig decidir quedar per jugar amb un amic i que aquest també es lleguis el reglament. Conclusió. Si voleu per mirar els dibuixos d'avions, ho podeu comprar.
 
Però un fracàs en la mecànica. No té cap sentit tàctic. No simula absolutament res. És comparar xifres de cromos. No el puc recomanar. Una gran merda. Em sento estafada.


Si us plau, algú m'expliqui com Martin Wallace ha pogut treure això?

No el puc revendre com a joc pequè em sentiria vergonyida. Si algú ho vol, ho regalo.

diumenge, 1 de novembre de 2015

X Marató de 24 h de jocs de Taula a Sabadell 2015

Una any més, el Refugio del Sátiro, organitza la marató de 24 hores de jocs de taula i aquesta vegada ho celebren amb les desenes jornades.


dissabte 14 de novembre 2015 al diumenge 15 de novembre 2015
horari: 11.00 al 11.00
lloc: Espai Polivalent del Parc del Nord, Ronda de Navacerrada 58, Sabadell

Com sempre l'entrada és complerament gratuïta, i per tots aquells que hi siguin a les 22h del dissabte i a les 10h del diumenge, es farà un sorteig de jocs de taula. Com ja sabeu, com més hores hi siguem jugant més probabilitat hi ha de que us toqui.



diumenge, 18 d’octubre de 2015

Hill 218

Un joc de cartes senzill.

És un joc de dos jugadors. Un porta els alemanys i l'altre els aliats. Per guanyar s'ha d'arribar a la base de l'enemic i consevar la línea de subministrament.



S'ha de dir que és ràpid, tàctic i addictiu. Un d'aquells jocs que ho podem portar a la bossa i treure per passar una bona estoneta. (durada màxim 15 minuts)



dilluns, 28 de setembre de 2015

Punic Islant



Vol simular de manera realista grans campanyes de la història militar. És de dos jugadors i reglament són 2-3 hores.



Li deixarem una altre oportunitat. Així varem decidir abans d'acabar el joc.



El reglament són 4 pàgines i pensàvem que ser àgil de jugar però no és així.

Varem fer vàries rondes però finalment vàrem acabar la tarda provant un altre joc.



dimarts, 1 de setembre de 2015

Reviu els Setges Napoleònics Girona 2015



Les tropes de Napoleó tornen a amenaçar la ciutat de Girona com a l'any 1809. Els rebels protegiran la ciutat des de les muralles per evitar l'entrada dels francesos.

El dia 19 de setembre de 11 a 13h es realitzaran jocs de taula napoleònics a la plaça independència (impulsat per Ludus Mundi)


dilluns, 10 d’agost de 2015

més cultura

sí, aquest any també aprofito les vacances per visitar museus.

Aquesta vegada la visita ha estat el Palau Reial de Madrid, a la Real Armeria

introducció

Les col·leccions d'armes o armeria, eren elements fonamentals en les corts europees a finals de l'Edat Mitjana i durant el Renaixement.



No van ser dipòsits militars com els arsenals, encara que també van poder guardar armes concebudes per a la guerra.
Custodiaven les armes personals d'un rei o d'un senyor, a les quals afegien les dels membres de la seva família o dinastia, trofeus militars, i altres reglades com a presents familiars o diplomàtics.
Generalment eren armes de luxe o de gran qualitat, decorades amb motius heràldics, religiosos, mitològics i alegoricos que al·ludien a la família del propietari, al seu poder i a les virtuts que havien de dirigir la seva vida.

 
 
 
 
a partir d'aquí em varen prohibir fer més fotos 
 
Una anècdota.

Davant del Palau Reial hi ha un parc. Aquí em vaig asseure en un banc per descansar. Dues senyores grans també varen venir. Em van explicar que aquest parc va ser creat per Pepe botella. Aquest va fer destruir tot un barri, ja que estava massa  a propr del Palau i tenia por d'una revolta. També va fer destruir l'església on havia estat enterrat Diego Velázquez i ara no saben on està exactament.
 
UA-41431878-1