dimarts, 20 de juny de 2017

Panzergrüppe Guderian





 Panzergruppe Guderian és un wargame de tall clàssic fet el 1976, que reflexa la batalla de Smolensk de juliol del 41.
Sempre he cregut que està infra valorat ja que té prou elements innovadors que el fan diferent. Com per exemple que les tropes russes fins que no entren en combat no se sap el seu valor, això reflexa el moment desesperat que estaven passant els soviètics que enviaren tropes no provades en combat.
Així el soviètic intentarà retardar al màxim el jugador alemany tot impedint-li aconseguir els seus objectius. Quines eines té?
Tenint en compte que el combat es voluntari i ningú es desenganxa del enemic, ell decidirà on tindrà lloc la batalla, que normalment serà per els voltants de Smolensk que és el millor lloc on pot estructurar una defensa. Crec inevitable demanar 10 divisions extra, tot donant punts de victòria al alemany i recordar que una peça no provada pot treballar molt més que una ja provada.
El jugador alemany porta el pes del joc i puc assegurar que no és gens fàcil. Abans d’iniciar el seu moviment té que tindré clar que vol fer i com ho farà. L’estructura del torn alemany es moure, combatre i finalment, moviment mecanitzat.
La clau alemanya rau en el moviment mecanitzat i els arrasaments que poden deixar al soviètic sense suministres per combatre el següent torn. Provocant-li dubtes si ja ha arribat el moment de plantar cara o deixar a la seva sort les unitats aïllades.

En definitiva, el soviètic pren decisions estratègiques però durant el joc té un paper passiu i el alemany tot el contrari.

dimarts, 6 de juny de 2017

A l'espera.


Després del  “Roads to Moscow” que se’ns va entravessar una mica vàrem fer un Twlight strugle i un Waterloo de'n Wallance.

Del Twilight Struggle, res a dir es un plaer anar-lo recuperant de tant en tant:

 

 El Waterloo de'n Martin Wallance no em va conèncer; suposo que s'ha volgut un wargame senzill, però queda una mica trabat amb les formacions i moviment. Imagino que la batalla tampoc va donar per gaire més que aguantar els aliats mentre esperaven l'arribada Prussiana i per part del Francés atacar al principi sense quedar fos.
Si que era interessant el fet de que el jugador actiu no sap quantes activacions tindrà per fase (2 a 5) i que el jugador que menys activacions té condiciona les que es poden fer en el torn, ja que quan un dels dos bàndols les acaba l'altre fa una ronda més i prou independentment de les que li quedin. Això fa que si al principi els aliats son els que marquen les rondes es un desatre per en Napoló i a l'inversa, si qui marca el torn es el Francés l'aliata ho passa molt malament.
Vàrem trobar un parell de gaps en els moviments i atacs, però aquest no era el problema.



Aquestes partides varen ser d'impas mentre llegiem les regles del Shifting Sands ;-)

dilluns, 5 de juny de 2017

Roads to Moscow



Hem començat unes partides al Roads to Moscow, però no ens ha acabat d’enganxar.
S’ha de dir que es un joc força tàctic on la ubicació de les divisions esta establerta i el sistema de punts de victòria es molt exigent amb  el ritme d’avançament de l’alemany.

S’han començat tres partides amb diferents opcions per part de l’alemany (xoc directe, intentar envoltar per el Nord, intentar envoltar per el Sud) i amb pocs torns no hem vist que l’ofensiva anés prou bé com per guanyar fent que es deixessin les partides. 
Suposem que alguna cosa fem malament i no li traiem el suc al joc, però crec que el que demana a nivell de regles i que dona a nivell de “jugabilitat” no em compensa.
Amb els combats hi ha molta preparació abans de la resolució perquè s’hi poden afegir suports artiller, aeri, de líder, d’altres unitats... com per aconseguir-lo cal superar tirades de daus costa molt preveure quina serà la relació final en les taules de combat (assalt/maniobra). Unes taules que ja de per si son dures.

De moment el deixem aparcat i veurem si ens tornem a animar.

dilluns, 3 d’abril de 2017

Collonera 2017

Altre cop s'ha organitzat la collonera de primavera per joia de tots.

Tornaré a agraïr als organitzadors la feina feta i posar-ho fàcil per poder-nos trobar un any més a Vilafranca per jugar.
Adjunto la llista de jocs jugats que aquest cop contenien poques novetats:
https://boardgamegeek.com/geeklist/223596/games-played-la-collonera-russa-2017

alguns han volgut fer passar bou per bèstia grossa amb el patito feo, però com mai es pot dir "d'aquesta aigua no en beuré"; em reservaré els comentaris que faria del quartet que sense vergonya va aconseguir aturar totes les partides en marxa i fer-nos riure una bona estona.

El meu recorregut en aquesta collonera han estat dos "successors express" (cap d'ells va passar del torn tres), un Here I Stand amb coitus interruputs per a mi que com Hasburg anava xalant de com anava i fent el conte de la lletera, mentre el sant pare cremava quatre protestants al final del torn tres i tancava la partida només de començar el quatre. Per acabar una partida de Montbassa que em va agradar i em farà tenir en compte el joc per alguna tarda.
 Tot això mentre no parava de sentir com a les tres taules del fons els avions japonesos i americans del flat top s'enlairave i aterraven buscant l'enemic. 

La logística d'aquesta trobada ha estat millorada amb un càtering que ha permés optimitzar les hores de joc tot i el canvi d'horari.


Senyors, salutacions a tothom, un plaer i fins la propera   ;-)


dijous, 16 de març de 2017

Pax Romana









Pax Romana és un joc amb motor de cartes per a 4 jugadors editat per GMT.

El joc reflexa la lluita dels romans per expandir-se davant d’una Grècia en decadència, alhora els cartaginesos volen expandir-se i acabaran xocant amb els romans i un imperi de l'est (egipcis i selèucides ) en franca decadència que espera la seva oportunitat.
Els jugadors tenen que conquerir zones bàrbares, construir ciutats. En definitiva, expandir-se a costa dels veïns. Això els hi dona punts de victòria, que es comptabilitzen cada torn.

Fins aquí pinta bé, però té els mateixos defectes que l’Hannibal on les cartes són excessivament punyents i poden deixar ràpidament algú fora de la partida a les primeres de canvi.
Això ens ha passat els dos cops que l'hem jugat i desprès de 40 anys jugant ja sé que el joc no està ben estructurat i no val la pena continuar la partida, ni donar-li un altre oportunitat.
I per acabar la cirereta, el reglament es massa complexe per a jugadors novells.