dijous, 22 de març de 2018

Nou terraforming

Després de fer el tastet del terforming Mars a dos jugadors hem pogut fer un parell de partides més a tres i quatre jugadors. La veritat es que m'ho he passat bé amb tots els jugadors, si que s'ha de tenir en compte que a més jugadors menys temps tens per poder desenvolupar el teu joc i els combos de cartes que al final es el que et dona la victòria han de ser més ràpids.

També hem afegit les corporacions per tenir una sortida i uns objectius diferents i ha estat bé.

De moment em quedo amb la sensació de que es un bon joc per tenir a la recàmara i anar fent de tant en tant amb molta flexibilitat de jugadors (2 a 4 sense problemes).



dissabte, 3 de març de 2018

Puerto Rico

Després d'algunes partides al San Juan hem pogut quedar un matí per fer un Puerto Rico. La veritat es que feia molt que no el jugava i es una llàstima.


Un gran incunable que val la pena tenir a la lleixa per fer partides de 3 a 4 jugadors de tant en tant.





A més aquesta partida ha estat divertida perquè hem anat a buscar els punts de vicòtria per diferents camins (enviar barrils, edificis, o mixte), han guanyat els edificis.

dilluns, 5 de febrer de 2018

Spanish Civil War

Tant jugar a jocs de cartes, també ens han vingut ganes de fer un d’hexàgons presencial. Hem agafat aquest perquè veníem del Cruzada y Revolución i crec que en aquest si el Nacional no trenca la República aquesta si que pot anar perdent, però cumplir la máxima de “Resitir es Vencer” i acabar guanyat la partida.
En la primera partida el primer event va ser que el republicà havia d’atacar Oviedo, es va fer i amb les taules tant sanguinàries va perdre tres unitats. Això va fer que el front del Nord quedés només de començar inoperatiu. L’altre opció era perdre un punt de moral, vista l’experiència es le més intel·ligent.

Hem tornat a començar-ne immediatament una altre i aquest cop va seguint un ritme més històric. El que no teníem del tot present era la retirada de les columnes i ara que estem al torn sis el Nacional ha tingut un moment de crisis al desaparèixer més unitats de les que arriben. Això no dona peu al republicà a contraatacar ja que el Nacional disposa d’una aviació que trenca qualsevol relació que intenti fer. Això ha de portar a que la república hagi de fer més atacs dels que voldria per poder tenir opcions reals en algun d’ells.
Per part Nacional també ha de tenir una actitud més agressiva amb les unitats que han de marxar sense arriscar a que s’enfonsi el front ja que les unitats son millors que les de la república però inferiors en número.


Ara intentem estar més concentrats:






Hem arribat a finals del 1937 amb el Nacional finalitzant la campanya del Nord, però encara una mica trabat mentre que a la resta de fronts la República ha pogut mantenir una línea de defensa consistent i reforçada.


Així que hem optat per reiniciar una nova partida.
Creiem que el Nacional un cop s'ha establert a la península amb l'exèrcit Africà ha de presionar tant com pot per evitar que la República pugi portar la guerra a un punt on tots dos tinguin desgast, però no es mogui la línea de front. Suposo que això implica correr alguns ricos.



Path of Glory

Al buscar alternatives d’aquest joc i acabar al Wilderness War, vaig contactar amb un company jugador que “discrepava/matisava” les meves opinions respecte a les diferents opcions que tenia cada bàndol i si estava molt decantat cap als aliats.

Perfecte!! això ha donat peu a una altre partida on per el que sembla de moment tant un com l’altre hem fet jugades que l’altre no s’esperava...   ummm, això promet ;-)

de moment per contra de les corredisses inicials al front occidental sembla que tothom esta més tranquil.

 

Wilderness War

Buscàvem un joc de cartes (fàcil de fer el torn; quan a casa hi ha nens petits costa trobar una estona llarga per fer el torn que requereix un joc més tàctic o d’hexàgons), però dels coneguts el que ens havia semblat equilibrat era el “Path of Glory”. Com un dels dos els coneixia i l’altre no hem provat un de nou, el Wilderness War.

Recrea les guerres entre els Anglesos i Francesos + respectius aliats indis a la zona dels grans llacs/Riu St Llorenç d’Amèrica del Nord.
Tot just hem començat i esta per veure com anirà, a priori semblaria que el Francès esta més ben posicionat, però revisant les condicions de victòria i tenint present el resultat històric sembla que qui s’acabarà imposant serà l’Anglès.

Al ser un joc de cartes que van de valor 1 a 3 i una baralla mixte veurem com influeix l’atzar que surtin cartes baixes o amb events del contrari que no pots executar (per deducció al rival li ha de passar el mateix).