diumenge, 4 de novembre de 2007

Britannia, una lliçó d'història.

Jugant a Britannia aprens, d'una manera superficial, la història de Gran Bretanya. Veus les invasions dels pobles d'ultramar i la resistència dels pobles autóctons contra aquestes agresions. Si els invasors tenen éxit, es fan seva una part de l'illa, i esdevenen víctimes eventuals dels futurs invasors.

Tot comença amb els romans desembarcant a l'illa el segle I d. c. El seu exèrcit és imparable i els belgues són els primers en tastar la famosa Pax Romana: malgrat la desesperada revolta de la reina Boudicca, desapareixen de la història. El poble galès es sotmet a les armes romanes i així pot veure el pas dels segles. Altres pobles indígenes del nord són més guerrers i s'enfronten al poder de Roma quedant reduits a les seves fortaleses de les muntanyes. Els pictes marquen la frontera pel nord. Els caledonis, encara més el nord, no veuran mai a un romà.

Sembla que tota anglaterra està controlada pels romans? No! La Pax Romana és efímera. Les revoltes són constants i molts forts són cremats pels rebels. La desgràcia és completa quan l'emperador reclama les legions de l'illa per ajudar el continent contra les invasions bàrbares. Els romano-britànics que queden són insuficients per defensar el territori i això és aprofitat pels pobles dels mars del nord. Irlandesos, escocesos, saxons, juts i anglesos desembarquen successivament per totes les costes de l'illa. Hi han batalles per tot arreu!

Els juts són exterminats pels saxons i els galesos pels irlandessos. Els romano-britànics dirigits pel seu líder Artur intenten instal.lar de nou un regne a semblança de l'antiga gloria romana però la tasca és impossible i, entre els saxons i els anglesos, queden reduits fins a semblar tant sols una trepa de bandolers. En aquests temps foscos, el poble que predomina és l'anglès i s'extenen per bona part del que serà conegut com a Anglaterra.

Però aquesta pau és un miratge i de nou arriben del mar més enemics. Dublinesos, danesos, norsemen i normands. El regne dels anglesos disminueix considerablement però resisteixen. Els saxons es fortifiquen i les lluites s'escampen un altra vegada per tota la illa.

I aquí varem deixar la partida. Ens varem quedar un altre cop sense temps. Unes 5 hores de joc.

4 comentaris:

rockmaden ha dit...

Resenya molt maca i peliculera pero encara que no es va acabar qui anava guanyant?

Tempestari ha dit...

Hem sembla que anava guanyant l'Amando. Quan portava l'anglès va fer molts de punts.

Segona anava l'Anna, que amb el romà va fer un bon coixí.

Martí Cabré ha dit...

Dura menys un belga a Britannia que un caramel a la porta d'un col·legi...

Amando Suriñach ha dit...

La meva impressió es que el joc bé marcat pels punts de victòria y en conseqüència a més partides fetes pels jugadors millor rendiment del joc i baixada de la durada de la partida. Perquè aquests són més conscients dels seus objectius i els dels altres. Portar els romans sembla molt atractiu.