diumenge, 27 d’abril de 2008

HERE I STAND FOTOS SEGONA PARTIDA

ELS GRANS IMPERIS ES GESTIONEN EN ELS LLOCS MES INSOSPITATS
EN EL TORN D'HIVERN ENS TRASLLADAVEM DINTRE (REALISME HISTORIC ABSOLUT!)
SIS PODERS ES CONFABULEN PER CANVIAR EL CURS DE LA HISTORIA
DE DRETA A ESQUERRA MARTI ( TURC I PIRATA) RUBEN (PROTESTANT I GUANYADOR DE LA PARTIDA) JOSEP (INGLATERRA I VISCA ESCOCIA LLIURE) MATIUS (FRANCES I POC AMIC DE LES CONSTRUCCIONS) JORDI (EL EMPERADOR MES CONEGUT COM JAMES T.KIRK) I GUILLEM (EL PAPA, DE DOS FILLS QUE TINC PERQUE DE LA PARTIDA....)
ALGU AMB MES SAVOIR HISTORIQUE ES TINDRIA QUE FER LA RESENYA DE LA PARTIDA (MARTI L'HAS PILLAT')


27 comentaris:

Peperinni ha dit...

Martí Cabré digué:
Repassant una mica les taules, acabo de veure que el jugador Anglès pot
publicar tractats per ajudar a difondre la reforma. Li costen 3 CP enlloc de
2 CP com al jugador Protestant, però sí que pot ajudar a escampar la nova
fe.

Peperinni ha dit...

Peperinni digué:
De fet, tampoc em sobraven els CPs com per anar-los gastant de tres en
tres difonent la reforma.

Peperinni ha dit...

Ruben digué:
Però hauries contribuit a la veritable fe. Segur que deu t'ho hauria
recompensat amb un hereu sa abans... pensa-hi

Peperinni ha dit...

Peperinni digué:
Un Déu o un altre Déu (o un altre o tots dos o més eh Suli): aquesta
és la qüestió...

Peperinni ha dit...

Jordi digué:
De déus tots els que vulguis, peró d'Emperador només n'hi ha 1!!! I si
aquest cop no va brillar tan com de costum, va ser degut a un pacte contra
natura entre l'Otomà, el Protestant, la Catequesi de Quart (de ben segur
protestant, també) i les Festes d'Aniversari del Mas Gric (adoradors del
diable, directament).

Tot i aguantar el meu às Copernicà a la màniga des del torn 1, vaig cometre
l'error d'expansionar-me per l'oest sense tenir en compte que en l'escenari
de 1532 la part de l'est (Hungria) la tinc envoltada d'enemics. Ni amb el
Teleportador Imperial d'Star Trek vaig poder salvar-ho.

El fet que els territoris Protestants no donin VP's a la resta de potencies
fa que resti interès d'anar a conquistar-lo militarment, i per això l'únic
que pot guanyar punts atacant (espiritualment) al Protestant és el Papa
(qui, curiosament, si que pot donar punts a la resta de potencies si és
conquistat militarment).

Jordi V

Peperinni ha dit...

Martí digué:
Buf, això sona a pressions contra els papistes...
El Protestant té la sort que els seus 12 VP pels electorats no beneficien a
ningú més i això resta motius per atacar-los. De fet, si juga només la
vessant religiosa només ataca al Papa, que no té prou força com per parar-ho
tot i frenar la conquesta d'Itàlia, a no ser que jugui bé les seves aliances
(o extorsions als otomans...).
D'altra banda, perdre Viena i Praga és un cop duríssim per a l'Imperi. El
Protestant no hi guanya punts però els pren a l'Imperi, a la inversa que amb
els electorats. La diferència és que en Ruben ho va fer i va guanyar.

Peperinni ha dit...

Jordi digué:
> Buf, això sona a pressions contra els papistes...

No no, precisament volia arrivar a aquesta conclusió:

El Protestant té la sort que els seus 12 VP pels electorats no beneficien a

> ningú més i això resta motius per atacar-los. De fet, si juga només la
> vessant religiosa només ataca al Papa, que no té prou força com per parar-ho
> tot i frenar la conquesta d'Itàlia, a no ser que jugui bé les seves aliances
> (o extorsions als otomans...).

Politico-militarment, ningú s'arriscarà a invertir esforços a treure punts
al Protestant i no treure'n un benefici directe (guanyar punts), quan podria
invertir aquests mateixos esforços a atacar altres potencies (per exemple,
l'Otomà) per treure-li a en Suli uns punts que guanyo directament jo.

Llavors, l'únic beneficiós d'atacar-lo és el Papa...peró el Papa té una
desventatge: se'l pot conquistar politico-militarment (a diferencia del
Protestant) i per tan no té la "immunitat" del Protestant: mentre el
Protestant pot dedicar tots els seus esforços a assumptes "espirituals", el
Papa ho ha de combinar en assumptes "espirituals" i "terrenals".

No ho acabo de veure equilibrat...

D'altra banda, perdre Viena i Praga és un cop duríssim per a l'Imperi.

...¿Me lo dises o me lo cuentas? ;) XDDD

Jordi V

Peperinni ha dit...

Peperinni digué:
Però de què parlem ara, d'agressions militars al papat? Però si només
va fer quatre unitats per conquerir un parell de ciutats i això va ser
tot: una flota prestada a l'imperi per lluitar contra els pirates i no
es va atrevir a prendre Milà al Francés, que també podia haver guanyat
conquerint York per exemple, cosa que no va aconseguir per molt poquet
tal com vam comentar al final de la partida. Al Francès ningú no
l'importunava, ni des d'Espanya ni des d'Itàlia ni des d'Alemanya (ni
des d'Escòcia...). Només la pérfida Albión li va plantar cara, encara
que la cara li va quedar ben plantada al terra.

Peperinni ha dit...

Jordi digué:
> Però de què parlem ara, d'agressions militars al papat? Però si només
> va fer quatre unitats per conquerir un parell de ciutats i això va ser
> tot: una flota prestada a l'imperi per lluitar contra els pirates i no
> es va atrevir a prendre Milà al Francés,

Exacte: el fet de que el poder militar del Papa no sigui gaire imponent,
peró que les seves ciutats si que et donin punts de victòria, el converteix
en un objectiu força llaminer. Crec que si no va haver-hi atac directe al
Papat va ser perque era portat amb carisma i veterania per en Guillem. Jo,
cada vegada que veia les tropes espanyoles de Nàpols a un pas de Roma, se'm
feia la boca aigua... :)_

que també podia haver guanyat

> conquerint York per exemple, cosa que no va aconseguir per molt poquet
> tal com vam comentar al final de la partida. Al Francès ningú no
> l'importunava, ni des d'Espanya ni des d'Itàlia ni des d'Alemanya (ni
> des d'Escòcia...). Només la pérfida Albión li va plantar cara, encara
> que la cara li va quedar ben plantada al terra.

...Es que crec que, tal com està plantejat el joc, amb l'espanyol amb
merders per tot Europa, el Papa per contrarrestar el Protestant, i el
Protestant embarcat en temes religiosos, l'únic veí de França que pot
dedicar temps a fer-li la punyeta és Anglaterra (i viceversa).

Jordi

Peperinni ha dit...

Guillem digué:
Ahh fills meus quines tentacions !!!!!
La carn es debil i el infidel no es el nostre pitjor enemic, com es va
demostrar, el pitxor enemic es el que escampa la falsa palabra de Deu
per la terra, tots aquells que el van acompanyar en aquesta blasfemia
van condenar la seva alma per l'eternitat.

BENEDICTUS ROCKMADEN I

Peperinni ha dit...

Amando digué:
No se com va anar la partida exactament,pero vist els comentaris
aqui,a band of odders i la impresio que vaig treure del joc.Toca
estirada de orelles a totes les potencies militars.
M'explico.
Els poders religiosos no son potents a nivell militar i per tant
depenen en bona mesura de les aliançes i accions de les potencies
militars. Aquestes,alhora,tenen que utilitzar la religió per
aconseguir els seus objectius.La contrareforma la van idear els
religiosos,pero qui la va portar a terme fou Espanya per interesos
propis i el papa era conscient de que les seves tropes a europa en
aquesta guerra religiosa eren els terços.
En el joc hi ha dos poders religiosos que, aixi penso i pot ser
erroni, tenen dificil guanyar i si guanyen es per omisio de les
potencies militars.Les potencies militars tenen instruments per frenar
la posible victoria d'alguna religio, arriban si fa falta a les
accions militars.
Alemania es cert que no es atractiva per punts de victoria i aqui
potser rau el fet de que el joc pot ser pro-protestant,pero quan
l'expansio protestant va mes enllà d'alemania,espanya i frança tindran
que vigilar molt de prop al protestant i si fa fallta fer guerres no
rentables.
Crec que es un joc de llarg recorregut i les accions que una potencia
prengui pesaran molt en torns posteriors.

Peperinni ha dit...

Jordi digué:
> En el joc hi ha dos poders religiosos que, aixi penso i pot ser
> erroni, tenen dificil guanyar i si guanyen es per omisio de les
> potencies militars.Les potencies militars tenen instruments per frenar
> la posible victoria d'alguna religio, arriban si fa falta a les
> accions militars.[...]
> [...]Alemania es cert que no es atractiva per punts de victoria i aqui
> potser rau el fet de que el joc pot ser pro-protestant,pero quan
> l'expansio protestant va mes enllà d'alemania,espanya i frança tindran
> que vigilar molt de prop al protestant i si fa fallta fer guerres no
> rentables.

D'acord amb tot, pero matitzant:

En la partida d'aquest dissabte, Luter va guanyar simplement amb els
territoris alemans i fent punts religiosos. Les potencies que podien fer-li
la guerra al Protestant (França i Espanya) estaven tan ajustades en el
marcador que qui invertís punts en desgastar el Protestant donava a l'altre
l'oportunitat de invertir accions en conquestes i aconseguir la victòria.

Ho veig massa simple:

Durant la partida, el protestant i el papa mantenet un pols religiós.

* Si el Papa destaca massa, militarment se'l pot fer baixar a costa de
treure-li PV per guanyar-los un mateix.

* Pero si destaca el Protestant, militarment només se li poden treure
Punts de Victòria (no els guanya ningú)...i la potencia militar que
s'arrisca a fer això s'exposa a que la resta de potencies militars dediquin
els seus esforços a accions que SI els hi reportaran PV directes i, en un
final ajustat, la victòria.

Jordi

Peperinni ha dit...

Peperinni digué:
Bones

Repassant coses, he descobert una cosa que no vam fer bé a la partida.
A veure què opineu:
Durant un mateix impuls, quan gastem un CP per assaltar una ciutat, si
aquesta no cau, no podem gastar un altre CP per assaltar-la de nou
fins al següent impuls, cosa que nosaltres no vam fer. Textualment, a
l'apartat 15.1 Asalto (pàg 20): "Un espacio sólo puede estar sujeto a
una resolución de asedio en un único impulso".

De fet, aquest incompliment va resultar un greuge comparatiu flagrant
per a l'Anglès, ja que aquest va ser l'únic en tota la partida que no
va arribar a practicar cap assalt xDDDDDDDDDD, i que per tant, només
es va veure perjudicat per aquest incompliment de la norma.

Peperinni ha dit...

Ruben digué:
Pau germans, pau

Esta clar que si vaig guanyar no va ser per treure pit. No m'havia
despenjat; se'm va fer un forat al davant i ho vaig aprofitar.
De territoris protestants, tenia alemanya i bona part de França. La partida
depen de 1 o 2 punts de victoria pel que també em van servir la traducció de
bíblia i un teòleg papal caigut en desgràcia.

Cada poder té el seu rival directe, que en el cas de l'espanyol som una mica
tots. Entrar a mi a Praga no m'aportava benefici directe, però si aturava
l'espanyol. Fins i tot em vaig oferir per anar a Metz per evitar que França
guanyés. Que Espanya desaparegues d'Hongria segur que també donava ales a
Turquia. Em sembla que el joc esta molt equilibrat i té un punt de
Maquiavélic per saber fins a quin moment una aliança es bona per a un
mateix.

Excepte Anglaterra que s'ha de veure que passa no veig cap nació sense
possibilitats de guanyar.

Estem en contacte.

PD Tota aquesta xarrameca, hauria estat més maca al blog i així a més de
les fotos qui s'ho mirés podria fer-se una idea del joc.

Peperinni ha dit...

I després d'aquesta transcripció, seguim en directe.

ruben ha dit...

Et felicito per la feina pep. Veig que amb un parell de torns més la reforma s'hauria escampat per Anglaterra com Deu mana.

Peperinni ha dit...

Amb un parell de torns més... EDIMBURGH HAURIA CAIGUT!!!

P.D. No estic obsessionat en el tema... he dit que no... no hi estic obsessionat...
P.D.2. No és broma, però ens acabem de posar la pel·lícula Braveheart al DVD. Ara hem fet una petita pausa.

matias ha dit...

"hauria caigut Edinburgh"... o YORK!!!

ruben ha dit...

Posats a caure, des de el Rin es veien uns chateaus mes monos per ser convertits a la gloria del senyor.

Ja m'havia animat creant tropes; clar que es la millor manera de convèncer a la gent de la veritable església encara que existeixin les universitats jesuïtes.

matias ha dit...

fer caure Metz? Amb 4 valuosos i valerosos soldats regulars francesos contra un munt de soldats mercenaris (més que possibles víctimes de 1.001 cartes)i comandats per generals incompetents (entendre per competència +0)? Sense oblidar els reforços de París!!
Que Luter faci servir les seves armes (la paraula) i deixi als veritables caballers els camps de batalla.

(o potser hi tenia menys de 4 unitats???)

Martí Cabré ha dit...

Nens, he repassat les regles i he trobat la baula perduda entre el conflicte polític i el religiós:

l'Imperi dels Habsburg guanya 1 VP per cada electorat alemany que controli políticament (sigui de la religió que sigui).

Com que l'Imperi guanya només 1 VP per cada ciutat clau (enlloc de 2 VP com els altres jugadors), per ell compta tant una ciutat clau com un electorat (de cara als VP, no de cara a les cartes).

De fet no sé com vam mirar els punts incials, ja que l'Imperi comença amb 2 electorats controlats per ell (que en Ruben va conquerir), i això són 2 VP. Vam sumar bé o ens vam embolicar amb el Nou Món? No ho recordo.

Aquest 1 VP per electorat fa que per l'Imperi sigui més atractiu atacar una colla de petites ciutats mal defensades per quatre protestants que no pas plantar cara en batalles sagnants als quatre germans musulmans que només volen prendre el sol a Alger.

Martí Cabré ha dit...

Escriuré un article al band of odders sobre l'anàlisi de les possibilitats dels jugadors, però per fer boca m'he mirat l'anglès... :-)

Per guanyar amb 25 VP queda clar que cal un triomf superior a l'històric real, com en el cas del Protestant, que va convertir tota Alemanya i tota França.

D'entrada l'anglès controla 4 ciutats clau que li donen 9 VP (li toquen més VP que els altres jugadors, per equilibrar).

Si converteix a l'anglicanisme tots els territoris natals (12), rep 6 VP més, que fan 15 VP. Recordem que els exèrcits d'Enric VIII són neutrals a la religió i que l'anglès pot escriure tractats anglicans per 3 CP. I que Tyndale entra al torn 2.

Si Eduard neix, són 5 VP més. Ja tenim 20 VP.

I els 5 VP que falten per guanyar, cal arriscar: 2 VP al Nou Món i 3 VP per una ciutat clau (Escòcia, Flandes, França) o bé guanyar una guerra, alguna carta especial, etc.

En resum, crec que l'anglès no té gaire potència militar i que ha de potenciar la defensa del territori (9 VP) i per tant del mar, l'anglicanisme (6 VP) i la successió (5 VP) com a fonts primeres de punts i no embolicar-se en guerres fins més endavant, quan lluiti per la victòria.

Un Enric VIII pactista i amb aliances amb el Protestant té millors expectatives de victòria.

Amando Suriñach ha dit...

El tema del angles es fer les coses bé i amb calma.Té que esdevindre una potencia naval per asegurar el tema de escocia i alhora desanimar als espanyols i francesos,que dificilment dedicaran grans esforços al mar,ja que tenen molts fronts oberts al continent.

Emperador Jordi ha dit...

Ignomínies i traicions! Sabia que no es podia derrotar a l'Imperi en una partida justa!! ;PPPP

Això dels punts per Electorats ja em deixa una mica més tranquil en el tema de la balança religió-política.

Si no recordo malament, aquesta regla entra en joc a partir de la Lliga Esmalcada aquella; crec que és un fallo del Setup de 1532 que no ho especifiqui més clarament, doncs no recordo que em donés cap VP pels Electorats controlats.

D'altra banda, el descobriment d'en Pepperini sobre els assalts i setges fa que sigui mooolt més lent i complicat pendre ciutats; el ball de PV per conquesta són molt més disputats i costosos de com ho feiem fins ara.

Martí Cabré ha dit...

Els punts del setup no són explícits però sumen bé: l'Hapsburg té 18 VP.

Té 8 ciutats clau (8 VP), 1 guerra (1 VP), circumnavegació (3 VP), estret del Pacífic (2 VP), Asteques (2 VP). Això sumen 16 VP. Falten 2 VP... dels electorats de Colònia i Trier.

El que no sé és com vam sumar nosaltres els VP per mirar que quadressin.

Pirates ha dit...

val, el pròxim dia m'apuno.

matias ha dit...

martí, per fer l'anàlisi et poden anar bé aquests Strategy tips del Mark Greenwood que es troben a la pàgina oficial del joc: http://home.comcast.net/~ebeach/tips.htm

imperdonable no veure aquest futur i molt sucós enfrontament imperi vs protestants: tant clar com està al resum del possibles punts de victòria per a cada bandol al punt 23 de les regles (pàg 42-43 english ed.)!!!

A les properes partides la fase de diplomàcia haurà de prendre més importància i serà bàsic repassar TAMBÉ les regles de diplomàcia del punt 9 (exemple: cessió de 4 unitats de mercenaris,...)