dissabte, 31 de maig de 2008

Servir al poble

A la plaça és fe silenci, el gran moment havia arribat. En Vladimir se’l mirava, sabia que seria l’ultima oportunitat, les últimes txeques havien sigut un fracàs i era conscient que si no saludava tenia bitllet a Sibèria. Ell va començar el gest amb lentitud, però fou incapaç de concloure’l per culpa d’ aquella maleïda tos.

A la vella guàrdia se’ls hi desencaixà la cara. Jo vaig sospirar profundament, era la nostra hora, al vespre aniríem de txeques i els neocomunistes prendríem el control del partit i del país. Amb mà ferma encetàvem una nova era.

Fragment de les memòries de Anatol Miscif titulades: “Servir al poble” actual secretari general del C.C. de la U.R.S.S.

5 comentaris:

Pirates ha dit...

Quin gran joc!!!! Són aquests tipus de joc que fan que valgui la pena jugar un divendres. Personalment, com ja s'ha notat, m'ha encantat i jo intentaré tornar a jugar sigui com sigui. Amando tu si que ens saps de triar un joc!!!!

ruben ha dit...

Tot i l'intent per part del politburó de controlar la situació en tot moment. Es va veure una llum d'esperança quan el poble va reaccionar a les lluites partidistes i es va involucrar en el govern. Serà una lliçó per a les futures generacions?

matias ha dit...

quina enveja!!!
fa anys que no hi jugo i sempre que intento enredar algú em mira amb mala cara: no saben el que es perden!!

salut camarades!!

Amando Suriñach ha dit...

Es un joc que repetirem,va servir per apendre les mecaniques.
Una partida es pot enllestir amb unes dos hores.

Joan ha dit...

Amb 2 mesos em fet 4 partidetes, fa il·lusió recuperar un gran clàssic de quan erem jovenets :)
Salut des de Figueres.