diumenge, 19 d’octubre de 2008

MARTIN WALLACE APLEC

Pel mati vam decidir començar amb un plat fort amb un Struggle of Empires joc que he de reconeixar tenia les meves reticencies, en la foto les superpotencies colonialistes estudien la situacio desesperada a la que Rusia les va sometra.(La copa espera al guanyador.Qui sera?)


Aqui tenim la partida en el seu ultim torn encara encapcelada per Rusia avans de la conspiració mundial per derrocar a, de totes formes ja ens veia que els aliats permanents Nuria-Marti encara no habian dit la seva ultima paraula.


Impresionants els viatges d'exploracio que ens va deparar el jugador Espanyol quins coneixements maritims quin porte i gallardia quina elegancia.

Quina feinada per els submarins de exploracio del futur.

Finalment no obstant la llogica es va imposar i ets aqui a la foto d'abaix el "calaix"




1. Marti i Nuria amb Holanda i França (recull el premi en Marti)

2. Peperinni amb Austria (Josep) amb la seva colonia al Carib (quin fred que fa als Alps).

3. Ruben amb Espanya que al final va poguer superar els seus problemas nautics.


Per la tarda i aprofitant que L'Albert L'Olga i en Manel se ens vam afegir es vam dividir en dos grups uns amb el BRASS i els altres amb el PERIKLES.


La partida al Brass va esser força disputada encara que al final l'estrategia de centrarse en un determinat tipus d'industria (funeries) va demostrar ser la correcta al donar li la partida a l'Albert.


En la partida de Perikles una estrategia poc agresiva militarment pero amb un gran desenvolupament politic li va donar la partida a en Marti que amb aixo es va consolidar com el gran guanyador de la jornada.


I aixo es tot en la maleta es van quedar jocs com el BYZANTIUM, RAILROAD TYCOON,TEMPUS i AGE OF STEAM potser algun dia tindrem que fer la segona part.....


Guillem

7 comentaris:

Martí Cabré ha dit...

He detectat una mica d'ironia en això de l'equip Núria-Martí. He de dir en honor a la veritat que França i les Províncies Unides dels Països Baixos van mantenir un comportament mutu de respecte i comprensió que, en la seva vessant més elegant, va permetre estalviar moltes vides humanes en confrontacions innecessàries. Dit això, recordo que vam passar tota la partida en aliances diferents.

D'altra banda, si bé em congratulo de la victòria holandesa a costa, sobretot, d'antigues colònies angleses que ja es veia que no anaven enlloc, en la recreació de les guerres hel·lèniques la classificació final depenia "massa" de les tirades de daus i seria poc elegant extreure'n conclusions precipitades.

Queda pendent provar altres jocs d'aquest interessant dissenyador.

Tomàs ha dit...

Felicitats al guanyador del Struggle of Empires, encara que com molt bè reconeix, va aconseguir els punts de victòria usurpant injustament les possesssions angleses d'ultramar que havien estat rescatades del decadent imperi francès.

Malgrat tot i no guanyar, m'ho vaig passar prou bè. Struggle of Empires és un bon joc i estaria bè repetir un dia d'aquests.


En canvi, el Perikles no hem va acabar de fer el pes. Això que la guerra del Peloponès és un tema força interessant, però el joc no està a l'alçada.

Núria ha dit...

Uei! Jo m'ho vaig passar bé!!... Tot i que el joc em va superar una mica... :-)

Amando Suriñach ha dit...

Quina enveja,espero ser-hi la proxima.
Respecte a Perikles per a mi es molt bon joc,pero el veig més com un sistema de joc traspasable a qualsevol situació similar.

Peperinni ha dit...

Bones a tots

M'ho vaig passar de conya. Els dos jocs als que vaig jugar em van semblar força bons. A ambdós m'han quedat moltes ganes de jugar, encara que serà més difícil de repetir a l'Struggle que al Brass.

Salut i jocs!

ruben ha dit...

La partida del Struggle of Empires, em va agradar eliminant les meves reserves inicials. Tot i les males llengues; com a veí del regne de França trencaré una llança en la desfensa del govern de la seva emperadriu.

Per contra m'esperava molt més del perikes.

Felicitem a ne'n Martí, mentre espero disposar d'una altre oportunitat de disputar-li el domini dels taulells.

Pirates ha dit...

ooooh, quina enveja. Un joc de guerra colonial i jo no hi sóc. Fins a la pròxima partida.