dilluns, 22 de desembre de 2008

The Napoleonic Wars



Un altre dissabte emocionant i bona companyia!!!




Aquest cop ens hem traslladat al 1805 per veure com la França revolucionaria amenaça el continent (com podeu imaginar, jo no era l'Emperador ;-) )


L'història es va mostrar inalterable inicialment amb una desfeta naval de l'esquadra Franco-Espanyola que va moure a l'Emperador a una campanya terrestre contra Àustria. Davant la pressió el mariscal Ferdinand va respondre amb un seguit d'habils retirades i una acció dels marines Austriacs sobre Amberes. Lamentablement, l'invasió no va ser decisiva tot i el recolzament Anglès i la retirada va ser excesiva deixant Viena en mans franceses malgrat el contratac Austro-Rus. Fet que va ser aprofitat diplomàticament per forçar una submisió d'Austria a França.


Aprofitant aquest moment d'incertesa, Prússia va afegir-se al camp imperial. Però quan aquesta aliança ja estava venent la pell de l'os. Unes poques volves de neu i un canvi polític de Turquia van provocar que tot el gran armee passes a reagrupar-se.



Oferint a la Tzarina l'oportunitat de canviar els papers d'agredit a agressor. Així Prússia va ser severament castigada per el seu canvi d'aliança.



La gran victòria que volien proclamar els diaris de Paris, va passar a ser un prec republicà al creador (sorprenentment atés) per permetre un torn més i resoldre el desori. Utilitzant les reserves i l'emperador en persona, es va controlar in extremis l'invasió anglesa de Marsella sense poder mantenir Roma i Napols. Mentre el territori de la Tzarina s'allargava de Moscou fins a Leipzig.




Durant la jornada, es va rebre la visita de diferents agregats militars. Pel que es preveu la reapertura de les hostilitats en breu.

6 comentaris:

Martí Cabré ha dit...

Un joc que per estudiar, en la línia de Here I Stand. Potser el punt fluix és la inactivitat de les potències neutrals però necessita una bona dosi d'habilitat tàctica al moure les unitats, cosa que s'agraeix en jocs d'aquest nivell on sovint el moviment és accessori.

Tomàs ha dit...

Vareu acabar la partida?

Qui va guanyar?


QUan s'en faci una altra, jo m'apunto!!!

Peperinni ha dit...

Bones.
El punt realment clau de la partida va ser la carta que trencava l'aliança Prussio-otomana i enviava a Napoleó "el fredolic" a vés a saber on per no voler enfrontar-se a l'hivern rus i refugiar-se a les terres del seu aliat otomà. Prússia, si hagués gastat 9 CPs per mantenir l'aliança, potser hauria donat la victòria a Napoleó, cosa que volia evitar enviant-lo cap a Rússia, però tothom troba el seu Waterloo...

Martí Cabré ha dit...

Jo proposo des d'avui anar alternant el Here I Stand i el Napoleonic Wars durant el 2009, fins a afartar-nos-en. Tres partides de cada?

Són jocs de reglaments similars i que donen per a 5 i 6 jugadors.

matias ha dit...

jo m'apunto
(però ja veurem si podré)

Tomàs ha dit...

La proposta d'en Martí és més que interessant!

Obro un post a la llista de correus per determinar quin dia ens pot anar bè per fer una altra partida de dissabte o diumenge.