dijous, 28 de maig de 2009

WORLD IN FLAMES, PUNT FINAL.


Segona partida de World in Flames, en l'escenari Dia de l'Infamia: Guerra del Pacífic, i segona derrota del Japò.

Es difícil jutjar si les estratègies d'aquesta segona partida han estat encertades o no, doncs l'atzar, és a dir, les males tirades de daus, han tingut un pes determinant en el resultat final de la disputa, sobretot pel jugador japonès. Potser amb una d'aquestes màquines, el desenllaç haguès estat diferent. Tambè hem descobert que el japonès estava d'entrada perjudicat en el nombre de moviments que podia fer en una acció combinada respecte als aliats. Aquests moviments estaven pensats per a partides globals, on es juguès tambè amb el mapa d'Europa i per tant, al jugar només amb el mapa del Pacífic, els aliats podien realitzar gairabè el doble de moviments que no pas el japonès. Aquesta és una regla que s'hauria d'ajustar per a futures partides.



En la primera partida, crec que la inexperiència del jugador japonès (jo mateix), va ser el que va portar rapidament la seva propia derrota. En la segona, on tots els jugadors tenien el rodatge fet, el conflicte ha estat més disputat i, gosaria dir, si deixèssim de banda els pèssims resultats de daus, igualat. World In Flames és un joc amb moltes opcions i possibilitats estratègiques. No es poden fer totes, i triar la més adequada és un dels aspectes més importants del joc. En l'escenari del Pacífic, és el jugador japonès qui ha de fer front a aquestes decissions, doncs els aliats: USA, Commonwealth i Xina, amb una postura inicial defensiva no tenen tantes alternatives. És el jugador japonès que ha de triar si potenciar l'atac terrestre a Xina, o anar a buscar els recursos petrolifers de Indonèsia, o conquerir l'India, o pendre Nova Guinea i desprès Australia, o tapar el pas de recursos i tropes de USA al Pacific Sud o Est. Per posar un petit exemple, destinar recursos per construir un porta-avions a un any vista per lluitar contra els americans, farà que en tinguis menys per crear unitats terrestres pel front xinès. Moltes decissions i totes influeixen, directa o indirectament, en el desenvolupament de la partida.



Ja està bè canviar de joc per probar-ne d'altres. Però crec que el World in Flames és un joc que, com més el jugues, més possibilitats hi trobes i més el disfrutes.

2 comentaris:

Amando Suriñach ha dit...

Potser la clau esta en els moviments combinats,de fet es un joc pensat per jugar la guerra a tot el món i el gran beneficiat en l'escenari del pacific sigui probablement l'angles que es qui fa moviments combinats en una guerra global,pero que alhora el deixa al pacific en una posició purament defensiva a l'espera del americà,ja que te fronts oberts a Europa i Africa.

ruben ha dit...

Els aliats amb un parell de combinats per un general en fan prou; cosa que obliga al japó a fer-ne i no pot actuar bé ni terrestrement ni navalment. Assumint el risc de que els aliats facin un torn de pas i que japó es quedi sense moure o sense protegir els convois vitals.
De tota manera, amb una defensa suicida (i avorrida) dels punts claus per part del japonés i el "manteniment" de la flota combinada fins al 43/44 poden donar-li la victòria al japo per punts.