dilluns, 22 de juny de 2009

Soldier Kings


Va ser la nova provatura.

La sensació em va quedar, es que al joc li convé polir alguns detalls:

- Principalment la diplomàcia,
Es varen crear dues faccions amb interessos diversos. Apareix el dubte de quan s’acosta una nació als punts de victòria suficient es quin moment els seus aliats trenquen els pactes.

-El desgast de les unitats fortes
La forma d’aplicar els hits fa que realment només treballin una o dues unitats. No serveix de res la concentració de moltes unitats doncs contraresta el poder ofensiu, però no el defensiu.

-Les potències menors.
En aquesta partida varen quedar com a potències menors Holanda i Turquia. Al agafar Anglaterra el control de Holanda i de Portugal. La ja potent royal Navy va ser reforçada.

Potser al haver jugat tots li podem treure més suc, però segur que guanya amb alguna variant de les regles.

3 comentaris:

Tomàs ha dit...

Estic d'acord en que les regles de la diplomàcia estan poc treballades. Demanar la pau és una opció desastrosa.

Pel que fa a la defensa d'algunes unitats si que es una mica exagerada. He repassat el joc bessó del Soldiers Kings, el Soldier Emperor que tracta les guerres napoleóniques, i només hi hà una unitat amb defensa tres i pertany a França.

Amando Suriñach ha dit...

No m'agradat:
El reglament que esta mal estructurat i es caotic.
El seu diseny,molt bonic pero poc visual.Això et porta facilment a no adonarte de qui està guanyant.A buscar com un boig les teves peçes.
Tacanyeria en l'edició al no tindre fulles de control,falta de contadors
M'agradat:
Pagar per combatre.
L'esperit del reglament,malgrat que el joc et porta a la política de blocs i es transforma en un joc a dos bandes.
Joc interesant,per a vuit jugadors a ser posible i destinat a diplomàtics confirmats,que evitin la tendencia als blocs i/o limitin els seus aliats, ja que el joc ho permet.

Jan Gonzalo ha dit...

Teniu raó amb la qüestió dels blocs. Sembla un joc diplomàtic, però no ho és. Espanya i França es veuen obligades a pactar des del principi per poder fer front a Anglaterra.

A Europa hi ha més joc, però una Prússia forta i agressiva obligarà a pactar a russos i austríacs.

Realment guanya amb 8 jugadors. Holanda i Turquia són petits, però donen molt joc.

Amb el demès també estic d'acord: disseny infame (petit i poc funcional) i les 4/3 són fixes "monstre" (fins que hi surt una malaltia o qualsevol carta d'aquestes).

Jo li vull donar una oportunitat jugant-lo sencer, però no hi ha manera.