diumenge, 26 de juliol de 2009

Aquí em planto.


El dissabte 24 de Juliol del 2009 ens varem reunir a Quart per disputar les poc conegudes (a Catalunya) guerres de la Reforma, jugant una partida de "Here I Stand: Wars of the Reformation 1517-1555".




El repartiment de les potències va ser:

Pep: França
Marc: Habsburg
Albert: Otomà
Ruben: Anglaterra
Amando: Protestant
Tomàs: Papat

Desprès d'unes 9 hores, el joc va quedar inconclús, però en les posicions capdavanteres del marcador de punts de victória hi havia, en ordre decreixent: Anglaterra, Protestant i Imperi Otomà.


Al ser la meva segona partida, encara no puc afirmar quines estartègies van ser bones i quines dolentes. El joc em sobrepassa en la seva aparent complexitat d'interaccions. Com ja s'ha dit altres vegades, totes les accions d'un jugador repercuteixen, directa o indirectament, a la resta. Estar a l'aguait de totes és dificil.

Destacaria però, el gran benefici que va treure l'Otomà de la pirateria. Amb pocs recursos, i unes bones tirades, va incrementar de manera destacada el seus punts de victória. Tambè s'ha de remarcar el gran salt endavant que va fer el Protestant a Anglaterra. En un vist i no vist, tota Anglaterra es va convertir al protestantisme. La causa d'aquest pas enrera del catolicisme van ser un reguitzell de debats nefasts per part dels incompetents teòlegs del Papat i unes quantes cartes jugades amb esdeveniments favorables al Protestant. Poc n'hi va anar de que no aconseguís la victória automàtica. De retruc, Anglaterra i el seu descregut Eduard VIII, es varen beneficiar d'uns punts de victória que l'encimbellaren a la primera posició.





4 comentaris:

Martí Cabré ha dit...

Un joc ric i complex que guanya com més en saben els jugadors.

Sovint passa que penses què poden fer els altres jugadors per planificar el teu moviment i, si no ho fan... tires el torn per la borda.

D'altra banda, no em satisfà l'excessiu atzar que hi ha en l'enfrontament religiós i en la distribució de cartes (amb un rang de punts massa gran). Crec que són temes a debatre.

Albert Carreras ha dit...

Estic d'acord amb el tema de l'atzar, però de totes maneres hi ha pocs jocs tan equilibrats i divertits per sis jugadors.

Per cert, algú ha vist guanyar a França? A veure si em doneu esperances per la partida que estem jugant ara.

Martí Cabré ha dit...

Vaig fer una partida per VASSAL on va guanyar França. Jo duia els Protestants.

Va aconseguir la victòria per punts, seguit de prop per l'Hapsburg. La tàctica que va seguir va ser anar agafant punts de cada tema (Nou Món, ciutats, guerres) i de cop controlar Itàlia.

ruben ha dit...

Ostres, doncs si em preguntesin qui té més oportunitats de guanyar, en última posició hi posaria frança.

També es veritat que en la partida que portem a França l'Hasburg li esta donant corda.