dissabte, 8 d’agost de 2009

Onward Christian Soldiers



En un horari atípic varem rememorar la primera creuada. Era un acte de fe, perquè amb una llegida a les regles una mica feixugues i 12h per endavant de joc (per a jugadors experimentats segons el dissenyador) semblava que utilitzaríem el power grid portat com a salvavides.
Però ja en el primer moment va quedar clar que era mes senzill jugar que llegir les regles; pel que la creuada va començar a avançar per territori musulmà:




Com a Sirià del Nord i defensor d’Antioquia he de confessar el neguit de veure avançar l’exèrcit creuat només alleugerit per veure com passaven gana (no tots perquè el “noble” Baldwin va aficionar-se al saqueig) i el suport de la resta de germans musulmans.
Un suport en forma d’exèrcit dels Turcomans, una ràtzia dels Fatimies i un recolzament més moral per part dels Sirians del Sud. Aquest Sirians del sud van fer una gran demostració de les tàctiques d’acos musulmanes amb una avançament ràpid i una retirada extraordinària reduint excés d’equipatge o tot el que calgués per deixar enrere els creuats.

Com era d’esperar teníem algun dubte sobre les regles i tàctiques a utilitzar:




Mai sabies si era millor estar dins/fora de les ciutats, assetjar/assaltar, on i quan presentar batalla, no es varen explotar les flotes ...

M’ha agradat el joc i valdria la pena tornar-hi. Una bona opció seria fer-ho per vassal.
També em va quedar la sensació que es més un joc de dos jugadors o que la victòria no és només per a una de les faccions dins dels cristians o musulmans, donat que les diferents faccions tenen molta disparitat entre els recursos que disposen i els seus objectius. No quedant compensat amb els punts de victòria.


PD. Els nostres serveis secrets ens informen que malgrat les vacances esta en marxa un “For the people” i de manera imminent un “Pursuit of glory”

3 comentaris:

Tomàs ha dit...

A mi també m'ha agradat el joc. Molt. El repetiria encantat, si pot ser, en cara a cara.

I com sirià del Sud, puc dir que em vaig alegrar molt de les ganes que hi varen posar els germans del nord en parar els croats en el seu cami de devastació cap a Jerusalem. Tasca impossible en camp obert... :)

Martí Cabré ha dit...

Com a croat cristià, reconec que ens vam equivocar en dedicar-nos a conquerir les ciutats armènies. Havíem d'usar els recursos inicials per plantar-nos a Antioquia i convertir-la en la nostra base.

En aquest joc els cristians no han de fer una captura de territori en el sentit modern del wargame sinó que han de buscar només les ciutats que puntuen i arrasar la resta, per obtenir els recursos per anar tirant i impedir que les usin els musulmans. Bèstia però realista.

Quan vulgueu per VASSAL i repeteixo de cristià.

Tomàs ha dit...

Sembla que tothom ha après dels errors. Els croats no perdent el temps i la tropa assetjant ciutats menors i els musulmans evitant, sempre que es pugui, el combat de tu a tu amb els soldats cristians.

De segur que la següent partida es jugarà molt diferent!