dissabte, 17 d’octubre de 2009

Fi de la primera creuada.

Ahir es va donar per conclosa la primera creuada. Varem tenir una sessió molt moguda amb constants batalles i moviments; a més d’alguns errors de regles.
En la sessió els exèrcits musulmans per fi van plantar cara als exèrcits creuats en el cap de batalla. Les batalles i el gran desgast que han petit tota la partida va portar gairebé l’eliminació dels Sicilians i una reducció extrema dels Francs del Sud i els Alemanys. Per part musulmana la situació també era crítica. Però el fet de poder anar reclutant feia que es mantingues i donava esperances.
Així amb la caiguda d’ Antioquia a mans dels Francs del Nord, els creuats tenien que prendre decisions:

- Mantenir les posicions.
- Dividir les tropes i anar al rescat de Emesa que era a punt de caure.
- Deixar una mínima guarnició a Antioquia per continuar les operacions.

Tot això, mentre Jerusalem i Damasc que disposaven d’una bona guarnició semblaven inabastables.


Hem tornat a veure l’importància del saqueig, com el desgast mata als creuat i que s’ha de vigilar el moviment musulà o pot donar més d’un disgust.

3 comentaris:

Martí Cabré ha dit...

Encara no tenim les regles apamades?

Tomàs ha dit...

En la segona partida, els creuats han tingut un bon inici, avançant fins a l'alçada d'Antioquia sense gairebè cap baixa. Això ha sigut al inici només. A mesura que els moros, s'han anat aplegant al sud i a l'est, els combats han sigut més freqüents, sobretot quan ha aperagut el Gran Lider dels turcs de Mossul (nom del qual no recordo). La blitzkrieg croada, s'ha parat en sec en aquell moment. Essent Tripoli la ciutat més al sud que ha sofert el saqueig cristià. I si els exèrcits croats pateixen baixes, cada cop és més difícil de reeixir en setges, saquejos, assalts i batalles campals.

Podria assenyalar els errors cristians d'aquesta partida i perfilar l'estratègia a seguir en la següent.

1.- Divisió de tasques. Una facció s'hauria d'encarregar d'avançar cap a l'est per parar el Gran Lider Mossul. Una altre d'assetjar Antioquia per a tenir una base formidable per a pacificar el nord. Les altres dues haurien d'avançar cap al sud saquejant les ciutats costeres fins a arribar prop de Jerusalem on preparar el setge de la ciutat sagrada. Capturar llavors alguna ciutat costera els hi proporcionaria els recursos necessaris pel setge d'aquesta ciutat vital.

2.-Evitar batalles campals. Encara que els cristians són molt superiors als moros, no s'han de plantejar batalles a menys que sigui estrictament necessaries. Les tropes cristianes són valuósissimes i no se n'ha d'arriscar cap en và. Els moros reben reforços, els cristians cap. En aquesta partida, s'han vist derrotes cristianes amb moltes baixes i això ha sigut determinant. Quan encara faltava un any (em sembla que uns 6 0 7 torns) la facció dels sicilians només li quedaven 5 tropes. Res a fer.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.