dissabte, 17 d’octubre de 2009

IV 24h de Jocs de Taula de Sabadell



Mentre la part més “grognard” dels JeDis es dedica als taulells d’hexàgons i a utilitzar paraules com “guarnició”, “reemplaçament” o “FLAPA-MPLA”, els que encara disfrutem dels plaers senzills de la vida vam decidir acudir a una cita gairebé obligatòria: el 24h de jocs de Sabadell.


Per si hi ha algú que encara no sap de que estic parlant, es tracta d’una activitat lúdica única en el seu format a nivell nacional, doncs permet la possibilitat de jugar durant 24h ininterrompudes a jocs de taula, des de les 10h del dissabte fins les 10h del diumenge, principalment eurogames de calibre mitjà/pesat, tot i que no hi ha cap mena de restricció, a més de la possibilitat de participar en tornejos i sortejos. La organització de la gent de “El Refugio del Sátiro” és sempre exemplar i d’agrair.


Tornant al nostre cas, degut a problemes d’agenda i compromisos varis, només vam poder acudir a 7 de les 24h (de 10h a 17h). Tot i estar en la part teòricament més fluixa (la tarda-vespre-nit del dissabte és la part forta de la jornada) cal dir que l’ambient va ser molt bó, i la Sala Polivalent estava pràcticament plena.



L’Anna, en Mateu i en Jordi vam muntar l’expedició, i a última hora se’ns van afegir (molt benvingudament, només faltaria) en Nicolau i l’Olga. Degut a que les últimes incorporacions eren més amateurs en el tema dels jocs de taula, ens vam decantar per una selecció de jocs més lleugers, però no per això menys entretinguts.



Vam començar amb un “Diamantes”, senzill però distret, mentre els que no havien esmorzat devoraven biquinis amb fruïció. En Mateu ens va demostrar com una sàvia(?) barreja de temeritat, virilitat i inconsciència el portaven a la victòria minera.



En la segona partida però, l’Anna va imposar el seny i l’instint sobre l’arrauxat mètode d’en Mateu, guanyant la partida.



Prosseguírem amb un “Guillotine”, filler amè i divertit; en la primera partida en Mateu es va imposar com a terror de la noblesa i heroi popular, aconseguint els caps més preuats de la Revolució (Piss boy inclós)! Tot i així, va haver-hi una menció especial per a en Nicolau, Executor de l’Exèrcit Reial, que no va deixar Guardia, Capità ni Coronel sense ajusticiar, i va estar apunt de guanyar la partida!



En la segona partida, l’Olga no va tenir pietat i va aconseguir portar davant del botxí la flor i nata de l’alta societat francesa. Victòria aclaparadora.



Ja pel migdia, ens atrevírem amb un “Zombies!”, joc de terror, supervivència i punyalada trapera.



El poble era un veritable infern, infestat de morts vivents per tots els carrers...peró (un cop més) en Mateu, amb la seva innata capacitat de trobar munició a sota les pedres, va ser l’espavilat que va aconseguir arribar primer a l’heliport i sortir volant de l’horror...



Aquí es va imposar una pausa per dinar. Els mes previsors ens portàvem els entrepans de casa; la resta va sortir a l’aventura, a buscar a l’exterior quelcom que dur-se a la boca.


Un cop dinats, i amb dues horetes per davant abans de la nostra marxa, vam decidir fer una partida de “Im jahr des drachen/En el año del dragón”, un eurogame ja una mica més consistent i reflexiu, de planificació i gestió de recursos, ambientat en la Xina medieval.


I...Oh, sorpresa! Qui va saber rodejar-se dels millors consellers? Qui va saber acontentar millor l’Emperador? Qui va saber esquivar millor les desgràcies que assetjaven Xina en l’Any del Drac? Evidentment, en Mateu!!!!



La veritat és que va ser una jornada molt divertida, en un marc realment immillorable; de molt bon gust ens haguéssim quedat a jugar més hores i a conèixer més jocs i jugadors, però les 24h de Sabadell ja són un referent i espero que puguem repetir durant uns quants anys.


5 comentaris:

CalaPopa ha dit...

Estava on-fire!
Jo m'ho vaig passar força bé, quatre aplaudiments pels organitzadors ;)

Pirates! ha dit...

M'ho vaig passar molt bé, vaig coneixer 2 nous jocs i el barri Bronx de Sabadell. :-)

ruben ha dit...

Sembla que vareu aprofitar les hores encara que no fossin les 24h. Ni que sigui per veure tanta gent jugant val la pena treure el nas.

Personalment, jo he tornat als orígens deixant-me seduir novament per el “lado oscuro” dels hexàgons. De tota manera, es agradable veure com es disfruta amb els “plaers senzills de la vida” .
Hem de potenciar la ludopatia a Quart i aprofitar al màxim l’espai que tenim :-)

D ha dit...

Jajaja! Merci, Ruben!

Tot i que el primer paràgraf de la crónica està escrit amb certa sorna, cal senyalar que l'escric des del respecte i el carinyo. Suposo que jo mateix també acabaré caient algun dia en els hexàgons... ;-)

Amando Suriñach ha dit...

Quina enveja!!
Crec que no sabem la sort que tenim de tindre un lloc com el de Quart.
Es bó estar junts, encara que es jugui a coses diferents perque es fomenta el contacte i la posibilitat de fer coses junts.
A Quart hi ha molt lloc per jugar a tot (wargames,rol,eurogames,figures).
L'unic que falta es que algu vulgui tirar endevant alternatives als hexagons.
S'ha aconseguit el més dificil un lloc on jugar i ara sembla que no hi han jugadors a Girona.