divendres, 13 de maig de 2011

Clash of Monarchs





Tot i la decisió de l'alt comandament Francés i Rus (dirigits per l'Albert), hem aparcat la partida del Clash of Monarchs. La veritat es que m'ha semblat que es un joc de dos i no de quatre on a més, per molta peça que sembli haver en el taulell, les opcions son limitades.


Aprofitant que teniem fresques les regles del Sword of rome n'hem fet un amb quatre jugadors en la que s'ha imposat Grècia en el torn 5 aprofitant el marcatge a que es tenia Roma i la conquesta de sicilia. Possiblement repetirem canviant els papers, com ja portarem algunes partides conto que li treurem més suc.










No se li ha donat massa corda

6 comentaris:

Amando Suriñach ha dit...

Tot i que només s'ha provat, coincideixo amb en Ruben sembla un joc de dos.
De reglament complex on el motor de cartes es l'eix.
Moltes decisions damunt la taula que queden escapçades pel fet de jugar una carta i triar la millor opció.
La taula diplomàtica és espesa i poc entenedora.
De la guerra dels set anys continuo opinant que és millor el frederick d'avalon hill.

Tomàs ha dit...

No he jugat ni al Clash of Monarchs ni al Frederick d'Avalon Hill, però que m'en dieu del Friedrich de Histogame?

http://juguemelsdivendres.blogspot.com/2007/04/per-fi.html

ruben ha dit...

No el conec, es de zones o hexagons?
Hi has jugat algun cop?

ruben ha dit...

No el conec, es d'hex o zones?

L'has jugat?

Tomàs ha dit...

Ja, ja! No et facis el despistat!

Em sembla que tu el tens, no? Es el de cartes, de tots contra Prussia!!

Amando Suriñach ha dit...

Clar que l'hem jugat!
El sistema de cartes es imaginatiu,pero no em convenç. Malgrat que es divertit i recomanable.
El d'Avalon Hill es un wargame amb un reglament que reflexa el que va ser la guerra: una partida d'escacs on les amanaçes i conta-amanaçes son continues.