dilluns, 26 de setembre de 2011

Tide at the surise

Ja fa un parell de divendres que es va fer un tastet del "Tide at the sunrise".
Només es va arribar al torn 7 de 12 pel que no s'ha pogut comprovar que dona de sí el joc i ha servit per assimilar les regles i veure decisions errònies (o millorables) en les possibles estratègies; a més valent i efectiu contratac Rus va deixar clar que potser era millor endreçar la partida i tornar a començar un altre dia.
El joc pinta bé, potser serà d'aquells que la partida es defineix als punts en els dos últims torns doncs no crec que existeixin masses variants per al japonés que tallar la via de Port Arthur el segon tonr i ja començar a pressionar cap a l'interior perquè si no els punts que donen les ciutats queden molt lluny.

Tinc ganes de tornar-lo a fer per acabar la partida i veure fins on es pot arribar.

2 comentaris:

Tomàs ha dit...

Podem repetir quan i a on vulguis. Un joc interessant en el seu desplegament atípic. Els passos de muntanya sembla que siguin importants, així com el desplegament al llarg de la via del transiberià...
Tambè es interessant saber els recursos que destina el japonés al setge de Port Arthur...

ruben ha dit...

Doncs li busquem un forat i ens hi posem.

BANZAAAIIIIIII !!!!!!

PD es per anar practicant ;-)