dilluns, 17 de desembre de 2012

Strafexpedition 1916

Per als que ja no som gironins i ens resulta complicat assistir a les festives sessions al GRIC de Quart, el Vassal és una alternativa vàlida. Entre d'altres jocs, ara mateix estic jugant a l'Strafexpedition 1916 amb l'amic Marc Figueres. És un joc de guerra molt detallat i de llarga durada, així que, més aviat, jugar-lo mitjançant el Vassal no és una mala opció. Segurament la partida duraria molts divendres i jugar-lo a casa davant l'ordinador simplifica un xic l'enormitat del joc, però sacrificant, malauradament, el plaer i l'emoció d'un cara a cara.



L'Strafexpedition 1916 és una simulació del conflicte que hi va haver en una part del front italià durant la Primera Guerra Mundial. Les forces austrohongareses varen atacar per una zona d'un relleu extremadament dificultós i en el mapa s'hi pot trobar tota mena de terreny dibuixat al detall (a una escala de 1 km. per hexàgon): cingles escarpats, alts pics, torrents de muntanya, boscos,.. que ajudaran o dificultara l'atac i la defensa respectivament.

Però el joc és molt més que el mapa. Les regles son molt entenedores, sense gairebé cap buit. La dificultat del joc rau en les diferent opcions i múltiples possibilitats i no pas en la interpretació de les normes. Després d'un parell de moviments, amb la taula d'ajuda que et ve dins la caixa, n'hi ha prou per jugar tranquil·lament. Bé, de tranquil·litat, n'hi ha ben poca en l'Strafexpedition. El que és més habitual en el front és l'avanç de la infanteria austríaca fins a prop de les trinxeres italianes. Un cop han arribat, s'esperen fins que la artillera retruny i devasta les posicions italianes, i després les assalten valerosament. Els soldats italians que són capaços responen amb foc de metralladora i també, si el comandament italià reacciona a temps, amb la seva pròpia artilleria. Tot seguit ve l'assalt de la trinxera i, enmig de la confusió i de les baixes, la posició pot resistir o perdre's. Tot pot passar i passa, amb tres o quatre tirades de dau.



Hi han mecanismes a les regles que estan molt ben dissenyats. Les unitats estan agrupades en brigades i per poder-les moure cal activar a priori la brigada amb Punts de Logística. Aquests punts són vitals. Si vols afegir artilleries a les brigades, has de gastar més punts. També els pots emprar per aconseguir la iniciativa del torn, per a cavar trinxeres,... Els austrohongareses comencem amb 50 punts. Els italians no en tenen cap d'entrada. Però se'n reben amb els reforços i la balança es va equilibrant torn a torn. És a dir, que els austrohongaresos s'han afanyar a assolir els seus objectius abans no arribi el contra-atac italià.



Com deia el joc és llarg i no l'hem acabat. Tot just estem a l'inici del tercer torn però ja han passat moltes coses: gestes de valor i fracassos ignominiosos. Hi han parts on el front és estàtic, i les trinxeres profundes i segures. En d'altres parts el front s'ha trencat i la rereguarda perilla. Els reforços italians avancen tant ràpid com poden cap a les zones compromeses. Què passarà?

En Marc està reportant la sessió torn a torn i en anglés a la BGG. És molt interessant i ho podeu seguir aquí.






3 comentaris:

Ruminahui ha dit...

Això mateix... què passarà? :-)

Un joc molt recomanable i fascinant. Hi ha llocs en què sembla que tinc oportunitat de fer bretxa, però essent la 1GM, això és dir molt. I si avanço massa estaré massa a prop dels reforços que van arribant. 2n torn i he aconseguit 2 PV (sense comptar baixes d'un i altre)... misèries...

ruben ha dit...

No he jugat a gaires jocs de la primera guerra mundial (ara amb l'albert estem amb un pusuit of glory i acostumat a la betzina de la segona guerra, es fa extrany el desgast de la primera.
Es àgil? o dediques una pila d'erforços i càlculs per dependre d'un dau que et farà guanyar o perdre un trist hex posant tota la carn a la graella?
Ja anireu informant i molt bé per l'entrada al blog i el seguiment de la batalla.

Tomàs ha dit...

Ruben, el joc és àgil. A l'escala de 1km per hexàgon, les unitats, si trenquen el front, poden arribar a fer corredisses per la reraguarda amb tota la mala intenció del mon.

El front no és estàtic, com als italians els agradaria, sino que, si hi poses molt de suport d'artilleria, pots fer uns bons forats per explotar...