diumenge, 27 de gener de 2013

Kutuzov



En blanc i negre Kutuzov, a sota seu, en Napoleó mal carat a cavall .

   Kutuzov, és un joc de guerra amb motor de cartes que ens explica la campanya de Napoleó a la Rússia dels zars. Aquest dissabte el varem provar, en la variant per a tres jugadors. Dos estaven en el bàndol napoleònic, comandant l'exercit del nord (Ruben) i el del sud(Tomàs), i l'Albert amb el primer i el segon exèrcit rus alhora.

Era per a tots tres la nostra primera partida, i desprès de superar un reglament espès com la boira gebradora de les estepes, varem trobar que no era pas difícil de jugar. És molt semblant a d'altres jocs de cartes de GMT Games. La campanya consta de quatre torns, els dos últims d'hivern. En cada torn els jugadors es van alternant i poden jugar una o dues cartes per moure tropes i presentar batalles, o per a jugar l'esdeveniment de la carta. Comences amb set o vuit cartes a la mà, i hi ha un centenar de cartes, així que la partida pot anar de moltes maneres.

Primers passos dels francesos a Rússia. Fins i tot fa bon temps, però les nits són fredes...


 En Napoleó és un general formidable, i té més tropes que els russos, així que al començament va fer retrocedir a tots els que varen gosar enfrontar-s'hi. Els plans inicials eren capturar la fortalesa de Riga, al nord, en el Mar Bàltic, ja que representava un punt d'entrada de tropes zaristes a la rera-guarda dels francesos, però batalles i cartes el varen allunyar de l'objectiu.

Al centre, els aiguamolls de Pripyet servien de refugi per al segon exèrcit rus comandat per Bagration, que va ser una espina clavada al flanc de l'avanç francès durant gairebé tota la partida.

Pel sud, els aliats austríacs comandats per Schwarzenberg, varen fer una ràpida incursió fins a Kiev i varen poder capturar la important ciutat i centre de subministraments. Poca cosa més de profit varen fer els austríacs, ja que estaven a Rússia més que obligats, però la conquesta de Kiev va ser molt important per a la victòria final.


Kiev capturada! Mentrestant en Napoleó s'apropa a Smolensk...

El rus, a base de batalles perdudes i una davallada molt preocupant de la moral, es va adonar que no podia enfrontar-se, la majoria de les vegades, als francesos en combats d'igual a igual, i va optar per tàctiques extremes i poc honorables. Per exemple, un campament francès es va veure de cop i volta invadit per bojos, malalts i roda-mons, enviats pels russos a fuetades per a provocar fam i caos. Però la tàctica que esdevingué més habitual va ser la de "terra cremada". Les tropes franceses aviat es veieren envoltades de columnes de fum de granges, pobles i pastures, i no trobaven res per alimentar les tropes. Trist però cert, les baixes de soldats francesos eren més per la fam i la fatiga que no pas per les bales i les baionetes.
Davout a les portes de St. Petersburg... sense tropes!



Ara que el mal ja estava fet, i la pèrdua de moral del bàndol rus a l'inici de la partida va ser irrecuperable. St. Petersburg va resistir a la ofensiva del mariscal Davout, però no pas Smolensk que va caure als peus de Napoleó. Alló va provocar una crisis de confiança al zar i al seu poble, però varen continuar batallant uns mesos més, potser pensant que el terrible hivern els salvaria de l'enemic. Però, ai l'as! noves derrotes a les estepes d'Ukrania varen fer clavar a terra el genoll del zar, i va acceptar l'inevitable: Napoleó va conquistar Rússia (...al torn 2)

Smolensk saquejat! Napoleó, nou zar de Rússia.













3 comentaris:

Jan Gonzalo ha dit...

És com el Wellington de GMT? No ens va acabar d'agradar, però no tinc cap de la campanya a Rússia i aquest sempre m'ha temptat...

El porteu a la Collonera??

Tomàs ha dit...

Doncs jo no he jugat al Wellington, així que no puc comparar. Però aquest ens va agradar força i varem quedar en repetir-lo en una altra ocasió. La partida va durar tot un dia, i crec que seria millor si es pot fer amb quatre jugadors.

Jo no vindré a la Collonera, però si el vols probar, puc fer-t'el portar per algú. Amb això no tinc cap problema.

Salut!

ruben ha dit...

Tampoc he provat el Wellington, si que ho he fet amb el Napoleonic Wars (del que vaig quedar molt decepcionat, sobre tot per la part política). En el Kutuzov com comenta en Tomàs a l'entrada les regles son farregoses, però es de bon jugar i m'imagino que passant els errors de "novato" segur que es jugable a quatre.

Mal que em pesi, jo tampoc puc anar a la collonera, però es una bona opció si us animeu.