dilluns, 16 de març de 2015

Fief

La veritat es que anava a jugar poc "motivat" i la sensació que m'ha deixat el joc dual.
Es un joc que ens situa a l'edat mitjana on el poder esta en mans de l'església i la noblesa, els comerciants no tenen pes i el poble només es un element productiu sense veu ni vot (bé alguna carta de revolta els fa aixecar la veu, però no passa d'aquí).

 Cada jugador ha d'aconseguir títols nobiliaris i eclesiàstics amb els personatges de la seva família per aconseguir la victòria per "muerte súbita" (3 punts per un únic jugador o 4 si comparteix la victòria amb un altre jugador)

Esta bé que els límits físics dels comptats o bisbats no son els mateixos en el taulell i et fan decantar cap a una cosa o altre.

Com he dit la primera partida que vàrem fer a sis


Després d'algun debat de regles la partida es va encarrilar i va anar bé.

La veritat es que em va agradar molt més del que m'esperava. Vàrem aprendre que no hi han molins per a tothom (molt importants per a recaptar calers), que tenir líders es important (tant homes com dones) i que un cop entren en joc els arquebisbes recuperar un bisbe pot ser difícil en les votacions.
Com no tothom va tastar les cartes de desastre que surten amb facilitat.

Ens va deixar bon gust i es va decidir tornar a fer una altre partida. Aquí hi vàrem posar masses expectatives i crec que el joc no dona per a tant. A més ens va sortir la vena wargamera amb dubtes com: que passa amb situacions on unes tropes que han perdut el senyor si poden quedar penjades i tothom hi pot passar per sobre sense afectació...   ??

El joc esta bé per passar l'estona però té molt d'atzar (ens els primers torns pot ser crític no moure) i es molt oportunista, una peste inoportuna i un veí amb la carta adequada et poden arraconar de la partida. I com en molts jocs multijugadors postular-te per guanyar la partida es posar-te una diana al front.

Es dels que es repetir per passar una bona estona sense demanar-li més.



1 comentari:

Amando Suriñach ha dit...

El joc reflexa bé les estructures de poder de la edat mitjana.
Pero al meu entendre,opino com en Ruben les cartes de desgracies són massa decisives i aixó fa baixar molts punts el joc.