dijous, 22 de desembre de 2016

Senderos de Glória

Aprofitant uns quants matins lliures hem fet algunes partides del “Senderos de Gloria”,  a aquest joc ja li havia fet un tastet que m'havia deixat ganes de tornar-hi i ha valgut la pena


El joc que funciona amb motor de cartes i zones, engloba el conflicte de la primera guerra mundial on inicialment tenim els aliats (França, Anglaterra, Sèrbia i Rússia als que després es poden afegir Italià, Romania, USA, Grècia) i les potències centrals (Alemanya, Austria-Hongria als que després es poden afegir l’Imperi otomà i Bulgària). 

Hem fet algunes partides que ens han donat diferents alternatives i resultats:


Primera partida:
En el torn 13 es deixa la partida donat la victòria a les Potències Centrals perquè aquestes controlen bona part de Rússia, tota Romania, el front Occidental estan en taules,  Itàlia no ha entrat en guerra tot i que l'Imperi Austro-Hongarés s'ha preparar per l'eventualitat i una combinació de Búlgars+Otomans han aconseguit aturar l'ofensiva aliada per les costes del mar Negre.


Segona partida:

  
 Les Potències Centrals guanyen al trencar el front Italià aconseguint el control de ciutats claus mentre mantenen una lluita aferrissada en el Francés.





















 Tercera partida:
 
Guanyen els Aliats quan l’entrada Italiana provoca moviments de les PC en la línia defensiva davant França per anar a reforçar els Alps i els aliats occidentals ho aprofiten per embossar les fortalesses de Metz i Strasburg amb les seves importants guarnicions.


















Quarta partida:
Guanyen els Aliats per K.O. el segon torn quan Rússia rodeja les tropes alemanyes al voltant de Koningsber i en un intent d’ajudar-les també cauen alguns exècits Austro-Húngars. Ens n’adonem que l’Alemany ha de moure les tropes de Prússia el primer torn si no vol quedar embossat.


Cinquena partida:
Invasió de França per les tropes Alemanyes amb combats frontals on la combinació de pèrdues Alemanyes son inferiors i el retard de l'entrada de reforços per part de l'Aliat permet un embossament de les tropes de la futura linea Maginot i preparar l'assalt directe a Paris mantenint una línia de subminstres directa amb Alemanya


Sisena partida:
L'entrada subtil de l'exèrcit Rus del Càucas reseguint la costa del mar Negre i l'esforç Alemany a França que limitava els recursos del Sultà ha permés que els Aliats ocupessin Constantinoble provocant una important pèrdua de punts de victòria. Llavors les potències centrals han fet un esforç per envair el sud de Russia i quan tenien al Tzar contra les cordes l'entrada sorpresa de Romania ha permés als aliats una victòria automàtica .



Observacions
El joc no dona la sensació d’estar predeterminat com altres respecte a com has de jugar, perquè de totes les partides que hem fet cap ha estat igual. Es veritat es que ens hem quedat amb la sensació de que si l'Aliat pot aturar l'embrenzida inicial de les Poténcies Centrals a la llarga té més opcions de victòria.

S'apren també que segons quins errors o apostes arriscades en els moviments es paguen molt cars quan quedes desabastit. La quarta partida va ser un clar exemple.

Una altre percepció del joc es que si l'Alemany pot mantenir els fronts que ell decideixi com a secundaris i concentrar en un altre piles de tres exècits (no gaire més d'una per desgràcia seva), aquestes tenen una potència terrible. No parlem de si s'aplica al front rus en terreny obert on aquest stakcs es converteixen en una piconadora d'exèrcits russos.

Ens hem quedat sense veure ni poder valorar les opcions de l'entrada Americana  ni la de que Rússia surti de la partida políticament. Totes dues han de ser en partides llargues i requereix dedicar cartes bones per anar avançant els condicionats polítics.


Ha estat una bona tanda de partides en viu que m'ha agradat; ara el deixarem una temporada aparcat, però segur que el torno a jugar cara a cara.