dimarts, 26 de setembre de 2017

Imperial

Hem fet una partida a sis del Imperial. Tot i no ser un joc històric tens la sensació de que es una simulació dels grans poders econòmics d’abans i durant la primera guerra mundial. 

 

Cada jugador es un inversor privat que compra accions dels països i el que més en té el gestiona (moviment, producció, guerres, ... ) en benefici propi ja que les accions del país donen dividends als seus accionistes.
El que costa més d’acceptar als jugadors es que el país del que han rebut inicialment accions i que controlen no es seu. En qualsevol moment pots perdre el control o si l’ataquen no té perquè ser un desastre.
Fins i tot pots no controlar cap país i guanyar la partida, també es veritat que això es una mica avorrit (la part visceral ens pot més que la de inversor).

Per temps no es va acabar la partida  (explicacions, l’estona dedicada i que no tenim el joc per mà) fet que no ens va permetre el desenvolupament total de les diferents estratègies. Tot i la poca estona vàrem tenir moments estel·lars com el creixement d’Italia, l’enfosament en la miseria d’austria,, la clàssica topada entre Alemanya / Anglaterra, l’expansió Russa per els Balcans ...   una mica de tot


Per passar una tarda està be i més quan fa temps que no hi has jugat. Com ja he dit al principi d’aquesta entrada  costa no caure en vicis ni “encarinyar-se”  amb els països només amb els calers que generen BUSINESS IS BUSINESS!!.