Juguem els Divendres

Revenja republicana i resistència!!!

2012-01-10T21:36:00.003+01:00

Després del ko nacional es va tornar a començar una altre partida i es va fer un ko, aquest cop republica. El tercer torn les tropes republicanes van conquerir Avila, Segovia i Hosca cremant'ho tot.

Després d'aquesta sèrie de partides ràpides tots dos sense canviar de bàndol vàrem començar-ne una altre però tinguent més cura cosa que ha permés fer una partida més "raonable/normal" i hem tornat a apendre. Les corredisses es fan al principi, si el republicà aconsegueix fer un front una mica estable li costa trencar-lo a mitja partida. Cap al final amb la superioritat aèrea que té el nacional fa que el republicà demani la campana.

Penjo la foto de la situació al torn 15 mentre encara es mantenen les posicions republicanes, però segur que els propers torns s'enfonsa. El consol serà que si es pot fer un bon replegament cap a valència, es manté abastit fins al final Madrid i el front d'aragó aguanta s'ha de tenir una victòria per punts.

Portem una pila d'hores dedicades al spanish civil war i he disfrutat molt, ara canviarem de joc els divendres, però parlem de fer una partida per vassal. Imagino que perderà una mica el tema de fer "la puta i la ramoneta" amb els avions.

Traició dels polítics a la República!!!

2011-10-20T23:58:00.003+02:00

Mentre les milícies es batien al camp de batalla i feien retrocedir als rebels feixites una incursió nacional ha espantat al govern que indignament ha ofert la rendició!!!!!

Seriosament ;-)

Casumdena!!! ja es la segona vegada que l'Albert m'esborra el somriure amb flaire de guanyar la partida de cop. No recordava que el Nacional pot guanyar per muerte súbita si al 1936 ocupa Madrid. La campanya m'anava de nassos doncs al nord estava estable, desde catalunya havia presionat agafant Teruel Calatayud i Hosca (deixant Saragossa rodejada) i al centre també es mantenia estable i el Sud estava "bé" (vull dir rebent garrotades de les tropes colonials, però amb una línea de front prou digne). Total que m'arriven reforços a Madrid i els envio a fer una segona línea al Sud. I les tropes que s'havien juntat a Soria per socòrrer Saragossa veuen el forat i l'aprofiten acabant la partida. Que seveixi d'advertència i recordar que les zocs amb les columnes no existèixen. Penjo la foto de la situació final:

Com encara era d'hora i el joc motiva, hem començat una altre partida sense canviar de bàndol; a veure que més aprenem, clar que a mi "la letra con sangre entra ..."

NO RETREAT!

2011-10-19T00:02:00.001+02:00

La tercera sessió, molt emocionant, del No Retreat, es mereix un petita ressenya aquí.

El joc és un wargame del front de l'est durant la segona guerra mundial. Hi han infinitat de jocs que tracten el mateix tema, però aquest és diferent en alguns aspectes: Hi han poques fitxes en el mapa. Això simplifica una mica el joc, però no és en absolut senzill, el reglament tè 24 pàgines i les decissions que s'han de prendre en la partida estan plenes de risc. Hi han cartes que es poden jugar de moltes maneres diferents i donen una nova dimensió al que seria un wargame clàssic si ens fixèssim només en la resta dels mecanismes del joc. El taulell és dur i les fitxes són grans, cosa que tambè s'agraeix.

Bè, la partida va començar amb els alemanys imparables en el seu atac fins a les portes de Moscú. Res varen poder fer les dèbils tropes soviètiques per frenar-los. A finals del 1941, en el recompte de punts de victòria, només en faltava un per a proclamar vencedor a l'alemany.

La situació era, com a mínim, preocupant, ja que a les portes de Moscú, els panzers estaven llestos per l'assalt definitiu. L'exèrcit alemany s'havia dedicat a fer un atac frontal i concentrat cap a la capital russa, ignorant completament Leningrad. Històricament, aquest va ser el seu màxim avanç. Es repetiria el mateix reultat?

Doncs no. Moscú va caure. La ciutat va ser ocupada per les forces alemanes i la desesperança i el desconcert varen aparèixer en els cors soviètics.

Però un discurs enaltidor d'Stalin i l'arribada de nous reforços de més enllà dels Urals, varen propiciar el contra-atac rus. El temps s'esperava més fred en aquesta època de l'any, però la neu encara no havia caigut i el fang impedia força les maniobres de les tropes. No gens menys, els soldats soviètics varen recapturar Smolensk sense cap lluita, doncs els alemanys, ofuscats per la ràpida captura de Moscú, potser es pensaven que la guerra estava guanyada i havien deixat la ciutat sense guarnició. Ara eren els alemanys que tenien un perill a prop, doncs a les tropes panzer a Moscú s'els hi havia tallat la linea de subministres i tenin el risc de ser capturades.

Smolensk esdevindria el punt clau i les lluites allí varen ser ferotges. Hi havia molt en joc per ambdós bàndols. Al final, la força superior de les armes alemanes va poder trencar el cercle.

Però els soviètics no varen desistir tampoc, i encerclaren de nou a les tropes invasores a Moscú amb atacs exitosos a la zona d'Smolensk. Aquesta vegada, es varen tallar els subministres de manera definitiva.

El desastre alemany a Moscú va ser significatiu.

Desprès d'alliberar la capital, formar un front estable amb tropes fresques i la caiguda de mig metre de neu en una sola nit, semblava que la situació estava controlada....

Però amb l'arribada de la primavera, els alemanys varen atacar el sud del front, endevinant-hi feblesa. No varen esperar que el fang del desglaç s'assequès, i amb els tancs panzer a Voronezh i els romanesos a Rostov varen causar estralls en la linea russa.

En el següent recompte de punts de victória, els alemanys tornaven a estar a només un punt d'acabar. Si capturen una ciutat més, guanyaran la partida. Seran els russos capaços de salvar la situació, ... una altra vegada?

VI Marató 24h de jocs de taula de Sabadell

2011-10-15T17:18:00.003+02:00

Com cada any s'ha organitzat la marató de jocs de taula a Sabadell. El dia triat, 5 de novembre (de 10 de matí del dissabte fins les 10 del matí del diumenge)

Algú de juguem divendres s'anima anar-hi?

Hansa Teutònica

2011-09-26T20:57:00.003+02:00

També s'ha jugat al Hansa teutònica.

L'explicació de les regles en un primer moment semblava una mica farregós, però llavors com a bon Eurogame, les accions eren clares i s'entenien perfectament. La primera partida

va ser molt ràpida al agafar diferents estratègies els jugadors i va permetre que en Guillem s'ecapés; Al tenir temps hi vàrem tornar i la veritat es que ja va canviar una mica i tothom estava més al cas de que s'havia de controlar i la partida va tenir més joc.

Es un joc que es pot repetir una nit, però segur que millora molt amb més jugadors.

Crec que dona un cert aventatge a qui comença la partida.

Tide at the surise

2011-09-26T20:47:00.003+02:00

Ja fa un parell de divendres que es va fer un tastet del "Tide at the sunrise".
Només es va arribar al torn 7 de 12 pel que no s'ha pogut comprovar que dona de sí el joc i ha servit per assimilar les regles i veure decisions errònies (o millorables) en les possibles estratègies; a més valent i efectiu contratac Rus va deixar clar que potser era millor endreçar la partida i tornar a començar un altre dia.
El joc pinta bé, potser serà d'aquells que la partida es defineix als punts en els dos últims torns doncs no crec que existeixin masses variants per al japonés que tallar la via de Port Arthur el segon tonr i ja començar a pressionar cap a l'interior perquè si no els punts que donen les ciutats queden molt lluny.

Tinc ganes de tornar-lo a fer per acabar la partida i veure fins on es pot arribar.

TROBADA MENSUAL D’EUROGAMES: AGOST

2011-09-04T20:53:00.006+02:00

Ens trobem aquí reunits per expressar de forma unànime i contundent les ganes de jugar a jocs de taula. (altres aprofiten l'agost per fer un viatge o van a la platja)

Juego de tronos

en principi tots som amics i ens repartim el terrenys...

Comença la guerra de conquistar castells i fortaleses...

però a qui atacava en ruben? ens hem oblidat d'atacar-l'ho? Si us plau, el pròxim dia s'ha d'atacar!!!

Per continuar el dia, un Caylus. tracta de fer construccions el llarg del camí i reclutar material. També s'ha de fer favors el rei (ajudar-tho a construir el castell)

i per acabar una Resistència, qui són els espies? Podem acabar la missió? No, missió fallida

Final de la Guerra: VICTÒRIA REPULICANA!!!!!

2011-08-20T13:08:00.004+02:00

Contra el que semblava la república ha fet vàlid el lema de “resistir es vencer”. Felicitats a l’Albert per no haver perdut l’esperança i aguantar fins al final.
Quan al torn tretze el nacionalista creia haver aconseguit la victòria, un recompte de punts va donar la sorpresa de que encara en faltaven 8 perquè fos així. Llavors l’inactivitat a catalunya i el front del nord que havien servit per establir un front ferm per part del nacionalista es van mostrar fatals i amb presses i mala organtizació es va rependre l’ofensiva general que va portar a Gijon, Vinaroç i amenaçar seriosament València i Catalunya. Però en l’últim moment “donde las dan las toman” i per arrodonir una relació de combat en l’atac a valència el nacional va fer un error de colocació descobrint la guardia del front nacional que va ser aprofitada per la república fent perdre temporalment Alacant, Elx i Albacete. Així en el torn 17 reconec la derrota; només quedaven 2 torns, just per refer el llevant i fer algun atac a la desesperada per aconseguir la victòria que havia estat a tocar. Aprofitant les meves vacances m’enduc en Paco al Perú i l’exilio deixant-lo en una chalupa al mig del titicaca.

Situació del front en el torn 17:

Com en altres sesions en aquestes últimes hem aprés més aspectes del jocs:
- Vigilar molt els punts de victòria. La partida fa pinta que ha d’anar frec a frec, perquè aquest cop tot i la caiguda de Madrid que son 7, encara en faltaven molts tot i que la república havia fet la moblilització.
- Ens varem despistar de fer batalles majors a Madrid i Múrcia cosa que va alentir alguns torns al nacionalista i fa que la república es replantegi les unitats que han de defensar els punts claus.
- Al final hem utilitzat moltíssim els HQ en defensa i la veritat es que donen molt, però el nacional va tardar a adonar-se que per atacar ha de tenir present poder utilitzar les reserves per atacar un punt ben defensat i no anar picant ferrro fred torn a torn.
- Tots dos bàndols vàren enviar les millors tropes a zones del front de les que llavors era molt difícil sortir i haurien treballat millor en altres punts.

Mereixen reconiexement els defensors de teruel que fa una plila de torns que es vàren atrinxerar i no s’han mogut.

Continuo pensant que es molt recomanable. S’ha parlat de fer-lo per vassal aprofitant que no hi han retirades, potser serà una mica empipat el tema d’assignar avions; les regles recomanen declarar tots els combats de cop, cosa que deu donar una mica d’aventatge al jugador que defensa.

Bon estiu a tothom

Mobilització General

2011-08-09T21:50:00.004+02:00

En el torn 10 la república ha decidit posar tota la carn a la graella i ha fet una mobilització general que li ha donat una mica de puig per acostar-se a Madrid i Ciudad Real aconseguint uns reforços que tenia bloquejats. Això si perdent sis punts de moral.

Ja fa un parell de torns que el nacional ha perdut pistonada i amb la mobilització encara ha quedat més clavat, ara si manté les posicions el torn 11 li arriba gairebé tot i haurà estat l'últim esforç republicà.

Estem afegint els HQ a les batalles i es molt important la seva ubicació, ja que dona molt de joc en un front cada cop més estable.

Tercer parte de Guerra

2011-08-04T15:45:00.001+02:00

En anar avançant la partida hem vist que el canvi de columnes a unitats regulars inicialment afavoreix a la república ja que ho fa abans (i li convé més) i li dona més tropes tot i que les nacionals son més bones. Això fa que el nacional s’hagi d’oblidar de les corredisses inicials que li permetien grans penetracions a més els factors de defensa de les republicanes que ha millorat fa que les relacions per la taula de combat no sigui tant propícia.
Hem pogut treballar amb els primeres unitats blindades, però el que prometia molt no li hem sabut treure el suc per el terreny (planer només a castella la nova i la vall de l’ebre) i tenir un factor de defensa molt baix (fa arriscat deixar-la en posicions exposades després del moviment d’explotació).
El que comencem a tenir son HQ i hem de veure les possibilitats que donen per donar recolzament artiller o posar unitats en reserva per aprofitar el moviment d’explotació.
Els primers events per el republicà no ajudaven gaire, a veure si milloren.

Al nord la falca entre les tropes asturianes i cantabres va resultar un forat que va portar a l’envoltament del front basc i la caiguda de Bilbao i Santander. Però quan semblava que tot el front Nord cauria facilment, han arribat reforços republicans que han amenaçat a les tropes nacionals i de moment s’ha establert el front a les portes de Santander.
Madrid finalment ha caigut en mans nacionals i queden algunes unitats aïllades a “la sierra”.
Les tropes nacionals continuen presionant cap al mediterrani davant castellò però això permet mantenir terol en mans republicanes i que el front d’aragò estigui sota minims.
A Castella la nova i Andalusia hi ha relativa calma, però la republica conta amb agrupacions importants a Albacete i Murcia.

TROBADA MENSUAL D’EUROGAMES: JULIOL

2011-08-01T21:06:00.024+02:00

Aquí teniu alguns jocs jugats del mes:

Joc: Ice Flow (Albert, Jordi, Anna i Cèsar) Guanyador: Cèsar

Joc: Conquest of the Empire (Ruben, Albert, Anna, Guillem, Cèsar) Guanyador de la primera partida: Ruben Guanyador de la segona partida: Albert

Joc: Las Mansiones de la Locura (Cèsar, Jordi, Meri, Albert i Anna) Guanyador de la primera partida: Cèsar Guanyador de la segona partida: ningú

Joc: La Isla Prohibida (Cèsar, Guillem i Anna) Partida sense acabar

Joc: Automobile (Jordi, Guillem , Albert i Anna) Guanyador: Cèsar

Joc: Sombras desde Londres (Cesar, Jordi, Guillem, Albert, Anna, Amando…) Guangador partida 1: Cèsar Guanyador partida 2: Jordi

Joc: YGGRASIL (Jordi, Albert, Anna i Mateu) Joc col·laboratiu

Joc: Liberte (Jordi, Amando, Guillem)

Joc: Tinner’s Trail del dissenyador Martin Wallace (Albert, Anna, Ruben i Guillem) Guanyador: Albert

Campanya "spanish civil war"

2011-07-24T21:57:00.003+02:00

Ja hem començat una campanya de Spanish civil war. Al ser el primer cop que la fem hi han coses que tots dos bàndols hem de polir.
Començarem el tonr 6 i les columnes han començat a desaparèixer cosa de la que encara no valoravem els efectes.
La meva visió de la partida (de sud a nord) es:

1 el republicà maté el sud amb pinces, possiblement s'ataqui alguna posició de les actuals deixant el front encara més malmès.

2 el nacional va estirar més el braç que la màniga per arribar al mediterrani cosa que li ha costat perdre teruel i que se li obri un autopista al republicà que haurà de tapar. trencar el front republicà va limitar els moviments ferroviaris però ha deixat algunes peces en molt mala posició.

3 Madrid es va encerclar amb dos anells, però el primer que era de paper de fumar ja ha caigut. L'altre és més ferm però hi han més peces dins que fora pel que a la que recuperin el subministre presionaran en la direcció que vulguin. De tota manera ho dono com a bó ja que limita el moviment dels reforços republicans.

4 El front català es manté, però belchite haurà d'aguantar.

5 El front nord esta estable, però crec es manté la falca entre asturies i santander que també limita molt al republicà.

Si no hi han canvis dimarts continua la campanya....

Tastet de "The spanish civil war"

2011-07-12T00:43:00.003+02:00

La sesió va donar per fer el primer escenari on les protagonistes son les columnes i sempre et quedes amb la sensació de "una mica més de força aquí i ..." per part dels dos bàndols. Al ser el primer cop no es va vigilar prou amb el mecanisme de transformació de les columnes i va ser una sorpresa l'efecte del moviment ferroviari i estratègic així com l'avançament post combat on no es tenen en compte les zocs; quan creies que havies estabilitzat un front havies de còrrer a tapar forats a l'altre.

Mira que tinc ganes de posar-me amb el Liberty roads, però abans vull veure que dona una campanya del spanish civil war.

TROBADA MENSUAL D'EUROGAMES: JUNY

2011-06-30T21:33:00.015+02:00

Continuant amb la nostra fal·lera devoradora de jocs, vam quedar també durant el mes de juny per jugar a tot el que se'ns poses a taula. Això si, degut a compromissos varis, la major part dels jugadors van venir pel dematí, essent la tarda més light.

Com que el nostre reporter no pot fer més d'una tasca a la vegada (limitació de génere), es va dedicar a fotografiar la partida en la que participava: Un Conquest of the Empire a 5 jugadors.

El CotE vé a ser allò que en diuen un ameritrash (massa bél·lic per ser un eurogame, massa poca cosa per ser un wargame) de romans, amb un taulell XXL, suficients miniatures com per a fer d'extres en un peplum dels d'abans, monedes gairebé de veritat i tot de complements per a que ja valgui la pena de comprar només pel pes.

Vé amb 2 sets de regles: les bàsiques, que són una mena de Risk amb poca historia, i les avançades, amb regles d'aliançes similars al Struggle of Empires, algunes cartes per donar color i una seqüència de joc una mica més el·laborada. Contra tot pronóstic, ens vam decantar per aquestes últimes.

Així doncs, ens vam reunir a Villa Gricorum els Comandants Ruben Vermellum, Albertus Verdorum, Cesare Blavosi, Annae Violetum i Jordi Nigrum per decidir civilitzadament qui seria el nou emperador, lo qual ens deixa grans escenes:

El General de Jordi Nigrum fuig arrossegant-se del Sud d'Itàlia, apallisat per les tropes de Cesare Blavosi.

Hispània és un dels terrenys més cobdiciats pels jugadors, lo qual no diu gaire sobre la seva estrategia.

Les tropes de Cesare Blavosi acompanyen amablament al soldadet de Albertus Verdorum cap a la porta...

Després de tantes batusses per Hispània, i amb prou feines queda ningú per mantenir-la.

Al final de la primera campanya, sembla que Jordi Nigrum porta una lleugera ventatge sobre la resta...

...peró Ruben Vermellum té un control total sobre Roma!!!

En un moviment de gran astúcia i auto-preservació, Cesare Blavosi i Jordi Nigrum entren a Roma al crit de "Escrotum non est!!"...

...i aconsegueixen fer fora les tropes de Ruben Vermellum, tot i que sense poder arrebatar-li el control sobre el territori.

Decidim acabar la partida al final de la tercera campanya per manca de temps; Ruben Vermellum s'endú la victòria gràcies a la seva estrategia a gran escala i les seves ciutats enmurallades. Ave, César!

El joc no té gaire història, peró pot ser entretingut, i segurament aquest estiu li donarem una altra oportunitat, amb les regles ben aplicades i temps de sobres.

Le Havre

2011-06-04T18:26:00.003+02:00

Per agafar aire després de les últimes batusses de l'Sword of Rome ahir varem jugar un "Le Havre". Mare de déu com mengen aquest mariners... estàs mitja partida preocupat per el menjar mentre de reull intentes estalviar per poder construir edificis.

Es un joc que et fa anar escanyat fins l'últim moment, però esta equilibrat i s'explica molt bé.

Hem jugat tres tot i que es de fins a cinc, ni m'agino els cops de colze que hem de tenir amb cinc. Potser valdrà la pena provar-ho.

La partida ha durat 3-4h, però coneixent les cartes i la mecànica segur que és més ràpid.

TROBADA MENSUAL D'EUROGAMES: MAIG

2011-05-29T13:06:00.010+02:00

28 de Maig de 2011. Tot un país paralitzat per l’aconteixement futbolístic de l’any. Tot? No! Un petit reducte d’inadaptats socials continuen jugant ara i sempre a jocs de taula...

Seguint la nostra dinàmica de trobades mensuals d’eurogames, ens vam trobar el passat dissabte per continuar provant jocs nous i fer bones partides. Ens vam tornar a reunir al Mas Gric i, donat que érem 8 jugadors, vam optar per fer 2 partides en paral·lel.

Per una banda, vam començar amb un “Yggdrasil”, joc col·laboratiu, on els jugadors són déus nòrdics intentant evitar el Ragnarok (l’Apocalipsis segons la mitologia nòrdica). El joc és senzill de regles però dona prou opcions als jugadors, manté l’emoció fins al final (la prova de foc dels col·laboratius) i permet escalar la dificultat bastant bé. Vam perdre la partida a l’últim torn, però ens va deixar un bon regust.

A l’altra taula, engegaven amb un “Small World”, joc de conquesta amb races fantàstiques. Els jugadors van disposar de gegants...voladors, trolls...mariners, mags (...això és correcte?...) berserkers i demés races inversemblants per a fer-se els amos del petit món. Finalment, en Guillem va imposar la seva tàctica superior i estratègia consumada per a guanyar la partida.

Reconfigurem els grups i tornem a la carga: una taula comencem un “Sombras sobre Londres”, basat en els crims de Jack l’esbudellador. Em recorda a un “Fúria de Dràcula” més simplificat i més amè; en Guillem em comenta que li recorda a “l’Scotland Yard”. Durant 4 nits, els inspectors de policia persegueixen implacablement a en Jack mentre aquest fuig de l’escenari del crim cap al seu amagatall. Les regles són bastant senzilles, però el joc enganxa bastant, tant als policies acotant la possible ruta de fugida de l’esbudellador, com a en Jack planificant (i improvitzant) l’esquiva constant dels seus perseguidors. En Jack va sortir victoriós, sortint indemne dels seus crims fonent-se amb la boira del barri de Whitechapel...

A l’altra taula, opten per un “Liberté”, basat en l’expansió de les diferents corrents polítiques a través de França durant la Revolució Francesa. 4 torns intensos de batusses politico-militars van acabar amb en Jordi R. com a guanyador, que no havia tingut un inici brillant però va acabar amb la victòria.

Mentre esperem que acabin el “Liberté”, decidim fer una partida ràpida de “La Isla Prohibida”, joc col·laboratiu on els jugadors són aventurers que han de rescatar 4 relíquies d’una illa abans que aquesta s’enfonsi en el mar. El joc és senzill i alguna mecànica recorda al “Pandemic” (doncs ambdos són del mateix autor), tot i que “La Isla” potser té un xic més d’atzar. Deixem la partida a mitges per a poder anar a dinar.

Un cop dinats, i quedant 6 jugadors, optem per a no complicar-nos la vida i jugar quelcom que no ens talli la digestió: “Funny Friends”, de Friedemann Friese (si, el fric dels cabells verds que titula tots els seus jocs amb mots començats amb F). El joc vol retratar la vida social del nostre personatge, plena de relacions (socials, carnals, matrimonials i demés) i ben amanida amb tot tipus d’addiccions i perversions, sempre des d’una mirada irònica i amb molt d’humor. L’Albert va aconseguir complir els 5 objectius vitals del seu personatge, tenint una vida (relativament) sana i variopinta.

Ja per anar finiquitant la jornada, decidim tornar a fer un “Sombras sobre Londres”, amb en César fent de Jack. Tot i que en la primera nit els policies estem a punt d’atrapar l’esbudellador en un temps rècord, aquest va saber reconduir la situació fins a tenir-nos ben despistats durant la resta de la partida, aconseguint burlar als eficients efectius d’Scotland Yard...

Clash of Monarchs

2011-05-13T23:56:00.004+02:00

Tot i la decisió de l'alt comandament Francés i Rus (dirigits per l'Albert), hem aparcat la partida del Clash of Monarchs. La veritat es que m'ha semblat que es un joc de dos i no de quatre on a més, per molta peça que sembli haver en el taulell, les opcions son limitades.

Aprofitant que teniem fresques les regles del Sword of rome n'hem fet un amb quatre jugadors en la que s'ha imposat Grècia en el torn 5 aprofitant el marcatge a que es tenia Roma i la conquesta de sicilia. Possiblement repetirem canviant els papers, com ja portarem algunes partides conto que li treurem més suc.

No se li ha donat massa corda

TROBADA MENSUAL D'EUROGAMES: ABRIL

2011-04-10T12:27:00.014+02:00

Des de principis d'any que estem intentant instaurar una trobada mensual per a jugar eurogames. Aquest passat 9 d’abril vam quedar per fer el dia d’eurogames a ca l’Anna. Ja abans de les 10h estàvem reunits muntant taules i cadires al menjador per a inquibir el plat fort del matí: un Arkham Horror a 8 jugadors.

L’experiència amb 4 i 6 jugadors ens deia que el joc tenia ritme i era trepidant, amb la lleugera sensació d’angoixa que el grup de jugadors no pot arribar a tot arreu i que s’acumula la feina a l’hora de salvar el món. Volíem comprovar quines eren les sensacions a 8 jugadors.

Després d’uns primers torns de caos i descoordinació, els jugadors mica en mica vam anar agafant el control de la situació...fins als límits de l’avorriment. Ràpidament vam poder netejar el taulell de monstres, i mantenir explorats tots del portals que apareixien (permetent-nos el luxe d’enviar 2 investigadors a l’hora d'investigar un mateix portal), vam aconseguir 3 Símbols Arcans de la pila d’objectes únics i, entre els 8 jugadors, va haver-hi un moment que teníem 45 de les 48 possibles fitxes de Pista que té el joc. Nyarlathotep no va tenir la més mínima oportunitat de treure el nas en la nostra dimensió.

En César, fan afèrrim dels Mites, va portar daus especials per a Arkham Horror, amb les cares adaptades al joc. Durant la partida va flotar en l’ambient la sospita que aquests daus havien estat tocats pels Primigenis i no buscaven precisament la bona fortuna dels investigadors...

Menció especial a la germana Mary, servidora de Déu Nostru Senyor i tocada per la Glória Celestial; ella soleta va ser capaç de recol·lectar gairebé una vintena de fitxes de Pista. Déu proveirà!

Arribat el migdia, vam decretar que la partida no tenia més història i que era qüestió de temps segellar els 6 portals per a guanyar el joc. Vam anar a dinar amb la decepció de qui s’esperava un gran repte i l’assoleix amb sorprenent facilitat. Les nostres futures partides d’Arkham tornaran a ser de 4 a 6 jugadors.

Un cop dinats, reemprenem els jocs. Després d’algunes anades i vingudes, acabem essent 7 jugadors, pel que decidim fer un experiment i jugar un Battlestar Galactica a 7 jugadors amb 3 Cylons.

La partida va transcórrer relativament tranquil·la durant la primera part, amb cert indici d’activitat sabotejadora Cylon però res alarmant; en la segona part van començar a revelar-se Cylons i a castigar durament els recursos humans. En el clímax final, els advocats dels Cylons van trobar una argúcia en el sistema de votacions penitenciari per a confondre al President i provocar el caos que finalment els hi donaria la victòria.

El President Guillem “Clinton” Roslin medita les difícils decisions amb el seu gabinet de crisis: Jack Daniels, Johnny Walker i José Cuervo.

El Cap de Pilots Albert Adama va arribar a acumular 5 cartes de Lleialtat...i totes eren d’humà! Un home autèntic i fidel a la causa.

Ja cap al vespre, i amb les neurones una mica fregides, optem per quelcom més lleuger i anem a per un Zombies 4, també conegut com “El dels perro-zombies”. Els jugadors deambulen pel bosc nocturn, buscant desesperadament la cabana que conté el grimori per a trencar la maledicció dels “perro-zombies” (...bé, si, una mica agafat pels pèls, però som boardgamers i qualsevol excusa és bona per tirar daus i moure fitxes).

Obrir-se camí cap a la cabana era una tasca que requeria planificació i astúcia. Mancat d’ambdues, en Jordi va decidir fer bo el lema “demasiada munición nunca és suficiente".

Però va ser finalment l’Anna que, en un sprint afortunat i audaç, va entrar a la cabana i va aconseguir la victòria!

Després d'alguns fillers i ja fosc, tots cansats però contents, vam posar punt i final al dia, amb la satisfacció que les nostres trobades mensuals s’estan consolidant i agafant inèrcia.

La collonera Russa 2011

2011-04-03T17:04:00.003+02:00

Altre cop hem tingut "la collonera Russa" promoguda per en Bo i els companys "Jugarires" del sud. Semblava que aquest cop costava engegar partides i decidir-nos, però va ser un afalsa impressió perquè a més de la gran quantitat de jocs que tothom porta es van muntar tota mena de partides: Hell game, Sword of Rome, Origins, ASL, Tunissia, Marvel heroes, Angola, Liberty Roads, Twlight struggle, Target Earth , Battle for bagdad, All things zoombie, ... Es perfecte que et parlin de jocs i millor encara si els veus o pots jugar-hi. En el meu cas, em vaig dedicar al Angola (en paral·lel es varen muntar tres partides). La partida va ser intensa i fins que no va sortir el sol, no varem poder fer fora als comunistes de Luanda i anar a dormir una miqueta. Només una mica refets, ens varem posar amb un Sword of Rome. La partida va ser disputada i instructiva, com deien en altres temps "letra con sangre entra" i els meus gals ho van petir. Quan semblava que no podem més varem intentar defensar la terra dels aliens en un Planet Earth. Quina paciència la de'n Miquel per explicar-nos el joc a l'una de la matinada ( gràcies a ell i d'altres docents com el Sr Cairol que aturen les seves partides per ensenyar jocs o resoldre dubtes), però tot i els eforços a la quarta onada ens varen fulminar. Mentre els valents allargaven els de girona marxavem diumenge matí després d'esmorzar. Parlant d'esmorzar; hem jugat un pilò, però de gana no se n'ha passat, clar que haviem de recuperar forces entre partida i partida. Varem cantar el "cumpleaños feliz" un parell de cops al Bo, però ni així ens va convidar :-P el joc que volia provar era el Battle for Bagdad, la majoria de gent en va parlar bé, sembla un joc caòtic amb Shirites, Sunnites, Americans, Govern iraquià, Jihadistes i els de la ONU+ONG. L'incloc a la llista de pendens per jugar on també hi tinc el For the people i el Liberty Roads. Senyors, un plaer i espero que si no es abans, ens veim un altre cop a la Collonera 2012!!!! PD per verue alguna foto us podeu connectar al blog de'n Jan "la trompa de Nyarla" o el Facebook de'n Martí Cabré

Alta tensió- Power Grid

2011-03-19T11:53:00.004+01:00

Primer de tot felicitar a l'Albert que va tenir llum a totes les seves ciutats i sense interrupcions. Va aconseguir enllumenar 18 ciutats i li va sobrar diners per agafar-se una bona jubilació.

També volia donar disculpes pels talls de llum de les meves ciutats. Vaig tenir problemes de subministrament d'energia per culpa de la pujada del carbó i l'esgotament de les mines. La pròxima vegada intentaré comprar centrals eòliques per evitar la pujada dels preus del petroli, carbó, nuclear... o pujar la factura de la llum.

les fotos que vaig fer durant la partida es varen esborrar.

Railes

2011-01-17T20:34:00.002+01:00

Mentre l'Albert i en Tomàs repartien garrotades a l'edat mitjana, nosaltres varem fer una partida amb finalitats més lucratives.

Era la primera vegada que jugavem al Railes, i la veritat es que em va agradar molt. No és tan farregós com el Age of steam i s'acosta molt al Rail road Tycon, tot i que es més dur en fer les vies al jugar tothom molt apretat. No hi ha una certa "territorialetat". Al ser el mapa més petit, tothom arriva a qualsevol ciutat. Com es veu a la foto es va explotar fins l'últim racó. Respecte al tycon, no em vaig quedar amb la sensació de que la partida s'acaba abans d'hora si has intentat fer una planificació a llarc termini apostant per el weter link.

En la partida l'Angel es va saber posicionar i amb l'impost revolucionari que va imposar la partida va ser seva.

Tinc ganes de tornar-hi.

D'oca a oca

2010-12-23T21:21:00.000+01:00

D'oca a oca és un nou bloc sobre jocs de taula en català.Visca!

Doneu-li un cop d'ull, val molt la pena. Els artícles són de qualitat i molt didàctics.

http://docaaoca.wordpress.com/

Magic Realm

2010-12-13T00:24:00.003+01:00

El dia 7 aprofitant el pont, varem tenir sessió llarga al Magic realm.

Com ja ens havia tranquil·litzat en Martí, el joc es més agradable i senzill que les regles . Es va pagar l'inexperiència i la mala baba del sistema, ja que et despistes un moment i et converteixes en menjar de goblis, drac, fantasmes, ... clar que una altre mena de suïcidi es el que va practicar heroicament en Jordi en una disputa tavernària amb vuit "lugareños". No us ho perdeu, tot va començar per intentar vendre una pòcima. Estaria en mal estat????

El mapa va tenir la seva gràcia al separar la majoria de tresors en una banda i l'altre mentre que els camins es feien llarcs i plens de perills.

Continuem fent

2010-12-12T01:51:00.002+01:00

Ara ja fa uns dies es varem fer una nova sesió del Tycoon en la que es va imposar en Marçal. La partida va estar disputada en tot moment encara que no sempre els mateixos anaven al davant. Per a mi, es un joc que a cada partida encara hi veig coses a fer, pel que em queden ganes de tornar-hi a jugar.

Per altre banda contiuem la campanya del Air Assault on Crete amb l'Amando. Després d'una baixada conservadora i plàcida dels paracaigudistes, les tropes Angleses i Neozelandeses varen passar al contraatac amb una efectivitat letal. I quan semblava que la sorpresa dels desembarcaments navals podien desequilibrar la partida cap a l'alemany, un parell de bateries costaneres molt efectives, ho varen deixar com estava. A veure si amb la captura del primer aeroport, poden arribar els reforços tant necessaris... (ja penjaré alguna foto)

I per últim, hem estrenat la nova versió del Twlight struggle. A nivell de diseny, s'ha de felicitar a la casa per el taulell i les noves peces. Les cartes opcionals donen més força a l'americà. Respecte a la partida, encara m'estic recuperant de la màniga "d'ósties" que em va donar l'Albert. El felicito, perquè em va tenir tota l'estona contra les cordes. Vaig aguantar fins l'últim torn sense que guanyès, però anant a remolc en tot moment.

V 24h de Jocs de Taula de Sabadell

2010-11-07T13:23:00.015+01:00

Amb els anys i, sobretot, a base de treball i bon fer, la gent de “El Refugio del Sátiro” de Sabadell han aconseguit que les seves “24 Hores de Jocs de Taula” siguin una cita obligatòria per a tots els aficionats als jocs de taula. Donades les magnífiques condicions d’espai i temps d’aquestes jornades, les possibilitats són molt àmplies, des de gent que queda prèviament per fer una macro-partida d’algun “monster-game” de llarga duració, fins a gent que va a l’aventura a conèixer nous jocs i nous jugadors.

Enguany han coincidit amb Fires de Girona, així que la nostra delegació era més reduïda de lo habitual, un servidor i l’Anna, encara que per la llista de correu ja ens havien posat d’acord per coincidir amb diferents amics de la geografia catalana.

Vam arribar a les 10:00h i la organització estava ultimant detalls. Allí ens trobem amb en Pep de Lleida, així que comencem amb alguns jocs lleugers per escalfar motors

Unes partides al “For Sale”, joc lleuger de subhastes basat en la gestió immobiliària i la especulació d’immobles i vivendes (Toma ya!)

El cos ja ens demana més acció, així que anem a per uns “Guillotine”s, on van rodar caps i no vam deixar noble en peu.

El nostre amic Xaloc de Sabadell (que ha tingut algun problema de salut últimament, però li ha fotut un parell de collons a la vida i ha tirat endavant. Bravo, Xaloc!) ens va convidar a participar en primícia a una de les primeres partides de “La Resistencia”, nou joc de Homoludicus. De 5-10 jugadors, es un joc de tipus social, amb traïdors ocults pel mig i una bona dosi de psicologia, deducció, subterfugi i punyalada trapera. Personalment, em va recordar a un “Battlestar Galactica” versió reduïda. La partida va ser divertidíssima, amb paranoies per tots costats i una victòria molt treballada dels conspiradors.

Al migdia, pausa per dinar. Vam portar entrepans, doncs la zona de la ciutat no té bars i restaurants propers, i el servei de bar disposat per la organització busca més servir begudes i refrigeris com a avituallament durant la marató.

Acabats de dinar, se’ns afegeix l’Albert. El grup mostra interès pel Pandemic, joc col·laboratiu sobre erradicació d’enfermetats a nivell mundial. Cap de nosaltres havia llegit les instruccions abans, però amb lo que recordava d’algunes sessions que havia fet amb uns amics de Cassà, vam poder treure en clar el reglament. El joc ens va apallissar a la primera partida, però li vam agafar el pols i vam poder sortir victoriosos en les següents (això si, en Nivell Fàcil)

Vam seguir amb un “Pilares de la Tierra”, basat en la novel·la de Ken Follet. Joc d’assignació de recursos i de millora constant de les eines per generar punts de Victoria, en Pep ens treia ventatge, doncs ja n’era un jugador experimentat, però l’Albert li ho va posar difícil fins el final.

A mitja partida apareix en Martí, que havia quedat amb l’Aleix per jugar uns escenaris introductoris de ASL (evidentment).

Mentre fem temps, no deixem passar l’oportunitat d’ensenyar a jugar a “Dominion” a algun membre del grup que encara no el coneixia. Poc es pot escriure sobre ell que no estigui ja a la web: de reglament senzill però tàctica profunda, i una modularitat enorme que li dona una repetitivitat i nivell d’addicció molt elevats. La seva reputació està guanyada a pols.

En Martí va acabar la seva “Masterclass” d’ASL i se’ns uneix, així com en Bernat i l’Anna de Sabadell. Anàvem ja amb el cap una mica espès, així que vam anar a per algo sencillet: un “Zombies!!!” aplicant algunes regles i cartes de la primera ampliació per a corregir algun defecte de reglament que té el joc bàsic (Foto cortesia d’en Martí).

I van arribar les 22:00h de la nit. Es va celebrar el ja clàssic sorteig de jocs (nos ens va tocar res...toooongo!!!) i ja només ens va quedar armar-nos de cafeïna i tornar cap a Girona, cansats però molt satisfets d’haver participat en unes jornades úniques.

HELLENES

2010-10-10T23:41:00.002+02:00

Hellenes és un joc de blocs que simula la Guerra del Peloponès. Un jugador porta Esparta i els seus aliats, i l'altre té el control d'Atenes i els seus aliats. Esparta, amb els seus temuts hoplites, és una potència en terra ferma mentre que Atenes té una gran avantatge en el mar gràcies a la qualitat i quantitat de la seva flota. Amb aquestes diferències entre ambdós contrincants, és normal que s'evitin i no hi hagi cap gran batalla decisiva. La majoria d'accions d'aquesta guerra són ràtzies ràpides en territoris desprotegits i fugir abans l'enemic no pugui reaccionar. És una guerra de desgast i sembla normal que durés 27 anys. Ara que no val a badar, rebel·lions, pestes i bàrbars poden afeblir els teus exèrcits i deixar les portes obertes a un possible setge de la capital o ciutat important.

Personalment m'agraden els jocs de blocs. Tenir les tropes ocultes de l'altre jugador dona una dimensió al joc molt interessant: serà aquell bloc uns arquers amb només un punt de força o uns hoplites espartans al màxim? La mecànica dels punts de vida de les tropes és molt fàcil d'aplicar. A més, els blocs permeten veure la situació de les tropes en el mapa amb només un cop d'ull, sense haver de fer servir lupes ni pinces.

Tots els que he jugat són molt semblants, per tant aprendre un nou reglament és senzill. Aquest utilitza motor de cartes, 6 per any, i les pots jugar com esdeveniments o com a punts d'acció. Entre els esdeveniments hi destaquen les revoltes, guerres civils, pestes, i altres alegries. Si en canvi tries de fer servir els punts d'acció, pots moure tropes, saquejar ciutats i reclutar o reparar unitats.

En Hellenes hi han altres aspectes que li donen un regust de l'època. Les destacades són: Els deus de l'Olimp que et poden ajudar si els hi sacrifiques algun punt d'acció. Tambè hi han liders capaços, però susceptibles a les pestes com Pericles, que sumarà un punt d'acció a la carta que juguis.

La partida la guanya qui aconsegueixi més prestigi. El prestigi es rep per guanyar batalles i saquejar o capturar ciutats. Fàcil, no?

Storm over Stalingrad

2010-09-09T21:53:00.003+02:00

Bé, us deixo unes petites fotos de com va anar la batalla. Les meves tropes varen arribar fins el riu però.... La vaig perdre.

També us deixo un video on explica el reglament: http://www.youtube.com/watch?v=Yt-2QPxjx4Y

Missatge pel Rus: M'agradaria tornar a jugar però aquest cop amb el reglament correcte.

Un divendres diferent

2010-07-19T16:53:00.007+02:00

El divendres dia 16 varem combinar les activitats que fins ara estàvem acostumats ; jocs de taula amb teatre, sopar i copes. Una gran participació (total 7 persones; Jordi, Albert, Albert de L'Etartit, Olga de L'Estartit, Carles, Neus i Anna). (Nota: aquets no sabem que és la crisi)

Primer de tot teatre, varem reviure la historia de la Guerra del francés. Ens varem endinsar a l’any 1808, i a Girona varem reviure un dels episodis més tràgics i alhora apassionants de la nostre historia. Varem patir 3 setges davant de les tropes Napoleòniques abans de ser capturats el desembre de 1809. (Nota: encara estic esperant l’arribada dels francesos per matar el meu porc)

Tots els Gerundenses que hi havíem anat varem patir molta fam ( les sargantanes i rates estaven en busca i captura). Per aquest motiu varem decidir anar a sopar pizza (buffet lliure). (Nota: Imagino que ningú va quedar amb gana?)

Després varem decidir que encara podíem patir més i ens varem endinsar a jocs de taula al mig de la plaça de la Independència. (Nota: Tenim pendent fer un hombres lobos. Jo estic convençuda que s’han vist coses pitjors que nenes zombies i camperols buscant el llop.)
I de tant en tan algun glop de granissat de licor.

Gràcies a tots per l’agradable velada.

Battle for Germany

2010-03-14T21:09:00.005+01:00

Continuant amb la línea wargamera, hem fet el tastet del Battle for Germany.

Es un joc d'hexàgons de dos jugadors amb regles senzilles ambientat en desfeta d'alemanya del 1945. Té una peculiaritat; tots dos jugadors porten tropes alemanyes i aliades. Mentre en un front portes les tropes alemanyes en l'altre portes les aliades. Es tracta d'aturar/retrassar l'avançament aliat en un front (impossible davant l'apissonador russa), mentre en l'altre t'obres camí cap a les ciutats importants que donen punts de victòria.

Molt recomanable per fer una tarda.

Nova Temporada 2010

2010-01-27T22:18:00.012+01:00

Sembla que el 2010 ha començat amb ganes de jocs. Hurra!

Els primers divendres de l'any nou, ja hem jugat a:

ANGOLA
STORM OVER STALINGRAD
FREDERICK THE GREAT
UNDER THE LILY BANNERS

De l'Angola ja n'em parlat molt i bè. Afegiria que no és un joc difícil d'aprendre. Les regles es poden explicar en mitja hora abans de l'inici i, després, quan es comença a fer plans i moure fitxes pel taulell, un jugador novell ho pot fer tant bè com qualsevol altre.

Under the Lily Banners és un joc tàctic de les batalles de la Guerra dels Trenta Anys. Les activacions d'unitats es van alternant entre els dos bàndols, fent que el joc sigui molt àgil i fluid. És fàcil veure la batalla com evoluciona davant teu.

Amb l'Albert varem probar la batalla de Rocroi, essent el resultat final, desprès de 5 torns, un empat. Podriem dir que el resultat final és més que dubtòs, ja que totes les forces espanyoles varen fugir de la batalla. Als francessos els agradaria dir que varen guanyar, ni que fos marginalment, però els espanyols varen correr tant de pressa, que no els varen poder atrapar, llevat d'unes tropes catalanes que, desprès de pactar, varen fer el seu camí tranquilament cap a Vic.

Nova victòria comunista

2010-01-13T19:56:00.003+01:00

La teoria de l'efecte dominó s'ha demostat com un fet. Després de la caiguda de Vietnam les idees proletaries s'han escampat amb fermesa de filipines a Iran colapsant el sistema capitalista.

Feia dies que no feiem una partida al Twlight Strugle i ha estat molt agradable.

SANT NARCÍS 2009

2009-10-30T11:44:00.008+01:00

Aprofitant la festa local gironina, vam quedar per a fer un dia de jocs al Mas Gric.

De bon matí ens vam reunir per a provar un “Revolution: The Dutch Revolt”, joc que venia apadrinat per un autor de prestigi: Francis Tresham, creador del ja mític "Civilització".

Ens sentàrem al voltant de taula els 4 implicats (l’Anna finalment no va poder venir degut a la nit de barraq... a que es trobava indisposada) i en Guillem ens va explicar el reglament. El mateix joc incorpora un “Torn 0”, on es juga un primer torn en versió reduïda on els jugadors poden començar a agafar-li el pols al joc.

Després d’unes gairebé 6 horetes (pausa per dinar inclosa) vàrem decidir finiquitar la partida al final del Torn 2.

El joc no ens va deixar una bona sensació: apart del detall de que el taulell es queda petit per la massificació de fitxes que arriba a haver-hi, vam coincidir en que el joc proposa una sèrie de mecàniques a priori interessants i amb possibilitats, però que després cauen en l’absurd (la regla de saturació/overflow), esdevenen un simple efecte vaivé (“ara conquereixo aquesta ciutat, ara la conquereixes tu, ara jo, ara tu, etc.”) o es tornen innecessàriament complicades; el joc s’alenteix i carrega bastant en algunes fases (en 2 ó 3 fases d’un mateix torn has d’anar comprovant província per província els canvis ocorreguts per comptabilitzar diferents factors). Tot i que cada facció pot guanyar punts de victòria d'una forma única (a l'estil "Here I Stand"), no sembla que el conjunt estigui ben implementat del tot.

Buscant per internet he descobert que existeix un FAQ que podria solucionar quelcom, però llegint un article d’opinió prou interessant sobre el joc sembla que no som els únics que coincidim en els punts abans esmentats.

A primera hora de la tarda ens van visitar uns amics de la CaWa Girona , una associació gironina que entra amb empenta en el mundillo del joc en general (taulell, rol , miniatures, etc.)

Amb 6 persones a taula, decidim fer un "Battlestar Galactica", joc col•laboratiu amb traidors incorporats, que dona peu a la paranoia, l’intriga i el subterfugi.

Amb 6 jugadors la partida es va fer un xic llarga, doncs ens vam anar a les 3 horetes, però va reunir tots els ingredients que se li poden demanar: moments de tensió i desesperació, acusacions creuades i paranoia generalitzada, situacions límit solucionades heroicament en l’última tirada...tot evidentment dins un entorn lúdic i desenfadat, faltaria més! Al final, els dos cylons van aconseguir una victòria sorprenentment contundent.

(el fotógraf s’excusa per no haver pensat en tirar fotos durant la partida; aquí una imatge il•lustrativa)

A primera hora del vespre ja recollírem; un pèl cansats però satisfets per una jornada distreta.

IV 24h de Jocs de Taula de Sabadell

2009-10-17T22:54:00.018+02:00

Mentre la part més “grognard” dels JeDis es dedica als taulells d’hexàgons i a utilitzar paraules com “guarnició”, “reemplaçament” o “FLAPA-MPLA”, els que encara disfrutem dels plaers senzills de la vida vam decidir acudir a una cita gairebé obligatòria: el 24h de jocs de Sabadell.

Per si hi ha algú que encara no sap de que estic parlant, es tracta d’una activitat lúdica única en el seu format a nivell nacional, doncs permet la possibilitat de jugar durant 24h ininterrompudes a jocs de taula, des de les 10h del dissabte fins les 10h del diumenge, principalment eurogames de calibre mitjà/pesat, tot i que no hi ha cap mena de restricció, a més de la possibilitat de participar en tornejos i sortejos. La organització de la gent de “El Refugio del Sátiro” és sempre exemplar i d’agrair.

Tornant al nostre cas, degut a problemes d’agenda i compromisos varis, només vam poder acudir a 7 de les 24h (de 10h a 17h). Tot i estar en la part teòricament més fluixa (la tarda-vespre-nit del dissabte és la part forta de la jornada) cal dir que l’ambient va ser molt bó, i la Sala Polivalent estava pràcticament plena.

L’Anna, en Mateu i en Jordi vam muntar l’expedició, i a última hora se’ns van afegir (molt benvingudament, només faltaria) en Nicolau i l’Olga. Degut a que les últimes incorporacions eren més amateurs en el tema dels jocs de taula, ens vam decantar per una selecció de jocs més lleugers, però no per això menys entretinguts.

Vam començar amb un “Diamantes”, senzill però distret, mentre els que no havien esmorzat devoraven biquinis amb fruïció. En Mateu ens va demostrar com una sàvia(?) barreja de temeritat, virilitat i inconsciència el portaven a la victòria minera.

En la segona partida però, l’Anna va imposar el seny i l’instint sobre l’arrauxat mètode d’en Mateu, guanyant la partida.

Prosseguírem amb un “Guillotine”, filler amè i divertit; en la primera partida en Mateu es va imposar com a terror de la noblesa i heroi popular, aconseguint els caps més preuats de la Revolució (Piss boy inclós)! Tot i així, va haver-hi una menció especial per a en Nicolau, Executor de l’Exèrcit Reial, que no va deixar Guardia, Capità ni Coronel sense ajusticiar, i va estar apunt de guanyar la partida!

En la segona partida, l’Olga no va tenir pietat i va aconseguir portar davant del botxí la flor i nata de l’alta societat francesa. Victòria aclaparadora.

Ja pel migdia, ens atrevírem amb un “Zombies!”, joc de terror, supervivència i punyalada trapera.

El poble era un veritable infern, infestat de morts vivents per tots els carrers...peró (un cop més) en Mateu, amb la seva innata capacitat de trobar munició a sota les pedres, va ser l’espavilat que va aconseguir arribar primer a l’heliport i sortir volant de l’horror...

Aquí es va imposar una pausa per dinar. Els mes previsors ens portàvem els entrepans de casa; la resta va sortir a l’aventura, a buscar a l’exterior quelcom que dur-se a la boca.

Un cop dinats, i amb dues horetes per davant abans de la nostra marxa, vam decidir fer una partida de “Im jahr des drachen/En el año del dragón”, un eurogame ja una mica més consistent i reflexiu, de planificació i gestió de recursos, ambientat en la Xina medieval.

I...Oh, sorpresa! Qui va saber rodejar-se dels millors consellers? Qui va saber acontentar millor l’Emperador? Qui va saber esquivar millor les desgràcies que assetjaven Xina en l’Any del Drac? Evidentment, en Mateu!!!!

La veritat és que va ser una jornada molt divertida, en un marc realment immillorable; de molt bon gust ens haguéssim quedat a jugar més hores i a conèixer més jocs i jugadors, però les 24h de Sabadell ja són un referent i espero que puguem repetir durant uns quants anys.

Fi de la primera creuada.

2009-10-17T12:00:00.001+02:00

Ahir es va donar per conclosa la primera creuada. Varem tenir una sessió molt moguda amb constants batalles i moviments; a més d’alguns errors de regles.
En la sessió els exèrcits musulmans per fi van plantar cara als exèrcits creuats en el cap de batalla. Les batalles i el gran desgast que han petit tota la partida va portar gairebé l’eliminació dels Sicilians i una reducció extrema dels Francs del Sud i els Alemanys. Per part musulmana la situació també era crítica. Però el fet de poder anar reclutant feia que es mantingues i donava esperances.
Així amb la caiguda d’ Antioquia a mans dels Francs del Nord, els creuats tenien que prendre decisions:

- Mantenir les posicions.
- Dividir les tropes i anar al rescat de Emesa que era a punt de caure.
- Deixar una mínima guarnició a Antioquia per continuar les operacions.

Tot això, mentre Jerusalem i Damasc que disposaven d’una bona guarnició semblaven inabastables.

Hem tornat a veure l’importància del saqueig, com el desgast mata als creuat i que s’ha de vigilar el moviment musulà o pot donar més d’un disgust.

2009-10-12T20:40:00.002+02:00

El que no han pogut aconseguir els musulmans del nord, sud i turcomans, ho poden fer els angolenys.

Tenim en marxa un Onward christina Soldiers, però l’arribada a terres gironines de l'Angola gràcies a la gentilesa de l’amic Cairol. Fa que el camp de batalla es traslladi d’època i continent.

Aquest dissabte varem tenir l’esperada sessió d'Angola. No va decebre gens, tot el contrari, ens ha deixat amb ganes de tornar-hi per treure'n més suc.
Finalment la victòria es va decantar per la facció del FAPLA-MPLA, que es van imposar en l’últim torn davant dels rebels del FNLA-UNITA recolzats per la corrupte ma del capitalisme.

El joc incorpora nous sistemes en el combat, el moviment, la gestió del torn, el començament aleatori de la majoria de tropes, ...
El més divertit es haver de planificar prèviament el teu torn. Com el torn es seqüencial i van jugant totes les faccions, fa que et pugis endur tota mena de sorpreses.

Per fer una cosa més relaxada com a cloenda de la jornada varem jugar un San Juan on l’Albert va crear una colònia estupenda i un Union pacífic on en Tomàs va tornar a demostrar que quan es toquen calers en un joc se l’ha de tenir present.

La Diada ASL

2009-09-13T11:05:00.014+02:00

Les forces vives de l'ASL (Advanced Squad Leader) varen organitzar, aquest 11 de Setembre, unes partides introductories d'aquest joc tàctic de la segona guerra mundial.

Pel matí, varem jugar, entre tots, un petit escenari (A Simple Equation), per aprendre les regles bàsiques i les tàctiques esencials. En aquest escenari, les tropes americanes assaltaven un poblet defensat per alemanys. Tots varem aprendre una lliçó primordial: les tropes a camp obert són presa fàcil, sobretot si hi hà una ametralladora pesada en la linea de visió. Les unitats americanes varen caure, una rera l'altre, en els espais descoberts de davant del poble. Les poques que varen arribar a les cases on hi havien parapetats els alemanys, varen ser insuficients per a capturar els objectius necessaris per a guanyar l'escenari.

Per la tarda, ens varem veure capaços de jugar a un escenari més gran i interessant que simulava l'atac paracaigudista alemany de Creta. Si pel matí planejavem els moviments entre tots, ara en aquest escenari, cada jugador tenia assignada una part de les tropes que actuaven independentment en una secció del mapa.

Els torns inicials varen ser molt caótics i divertits. En el desplegament, els paracaigudistes alemanys triaven en secret els punts on saltarien. Les tropes gregues i australianes que defensaven l'illa es desplegaven sense saber a on caurien els atacants. Després es resolien els salts que es desviaven aleatoriament pels voltants del lloc triat. Alguns aterraven en camp obert, altres sobre els edificis i boscos, alguns desafortunats sortien del mapa, i alguns altres tenien la sort o la desgràcia de caure damunt dels soldats enemics. Molts atacants no varen sobreviure al primer torn, doncs varen quedar esgarriats i sense cobertura, davant dels defensors que els varen poder disparar a plaer. D'aquesta manera es va eliminar algun escamot sencer.

Un cop passada aquesta fase inicial, les tropes ja es varen poder concentrar i la batalla va transcórrer amb més "normalitat". No hi havia un front que separès els dos bàndols. Més aviat hi havien bosses de resistència i corredisses de tropes per tot el camp cretenc. En definitiva, un escenari que va acabar inconclús però que va ser molt entretingut de jugar i no em faria res de repeterir en una altra Diada ASL.

Twilight struggle

2009-09-06T16:52:00.001+02:00

Ja feia temps que no jugava al Twilight struggle i això es va notar al jugar algunes de les cartes, però el bon record que tenia del joc era merescut. Qui encara no l’hagi provat li recomano.

En la partida; el mon es va decantar cap al comunisme després de que els soviets aconseguissin una brillant carrera espaial, combinada amb operacions militars terrestres i el coneixement del territori. El clímax va sorgir quan el camarada Nikita Khrushchev i amb enèrgic cop de sabata sobre la taula de la ONU va cridar “We will bury you!” fent emmudir per sempre al imperialisme americà.

Successors a tres

2009-08-30T22:19:00.002+02:00

Aquest divendres varem fer una partida de successors a tres. Es pot jugar bé, però qualsevol desquilibri es nota molt.
Mentre el lleó i el cavall es van enfrontar per el carro cerimonial d'Alexandre; l'esqurçò que sobre del mapa militarment no era significatiu, es va fer amb la victòria automàtica per punts de victoria.

Amb un quart jugador no s'haurien tingut tants de punts a l'abast i tothom esta més controlat.

ANGOLA en perill!

2009-08-24T20:37:00.002+02:00

Ja heu fet la pre-ordre de ANGOLA?

Si hi esteu interessats, afenyeu-vos, doncs he llegit aquí que els de Multi-Man Publishing es replantejaran el proper 15 de setembre si continua en pre-ordre . Encara falten unes 150 comandes per arribar a les 500 necessaries per a la publicació. Sembla que pinten bastos per aquest excel·lent wargame.

Primers Torns

2009-08-14T11:40:00.003+02:00

Amb l’Albert hem volgut provar el “pursuit of glory”.
Sense saber massa res d’ell creia que era un joc al estil “twilight struggle” on es prenien decisions estratègiques a nivell militar o polític. Però a la primera ullada de les regles ja vaig veure que no.
Es un wargame amb motor de cartes que limita a tots dos bàndols el que poden fer. Al agradar-me l’ambientació el front Rus de la WWII; quan es canvia d’època, em falten espais o potència de foc. S’ha de canviar el xip per posar-te en situació i deixar de veure atacs de blitz o explotacions per a les que les infraestructures i exèrcits no estaven preparats.
En aquest cas les cartes encara porten més feina, doncs tenen més opcions:
- punts d’operacions
- punts de moviment estratègic
- events
- punts de reemplaços
I com no podria ser d’altre manera; de cada carta, ho voldries fer tot.

Només varem poder jugar els primers torns pel que l’acció va estar centrada al front del càucas mentre el rus presionava i l’Otomà mantenia el front. Abans de deixar la partida les tropes indies ja avançaven per Iraq direcció a Bagdad mentre l’anglès s’estava reforçant a Egipte. Era qüestió de molt poc temps que activessin els nou front. A tot això l’Otomà tapava forats, pregava perquè Alemanya entres a la guerra i responia amb els irregulars que li proporcionava la jihad entre els pobles àrabs.

PD. Em sembla que el proper hivern tindrem molta feina per treure el suc a tots aquest jocs dels que estem fent tastets ;-)

Onward Christian Soldiers

2009-08-08T14:07:00.004+02:00

En un horari atípic varem rememorar la primera creuada. Era un acte de fe, perquè amb una llegida a les regles una mica feixugues i 12h per endavant de joc (per a jugadors experimentats segons el dissenyador) semblava que utilitzaríem el power grid portat com a salvavides.
Però ja en el primer moment va quedar clar que era mes senzill jugar que llegir les regles; pel que la creuada va començar a avançar per territori musulmà:

Com a Sirià del Nord i defensor d’Antioquia he de confessar el neguit de veure avançar l’exèrcit creuat només alleugerit per veure com passaven gana (no tots perquè el “noble” Baldwin va aficionar-se al saqueig) i el suport de la resta de germans musulmans.
Un suport en forma d’exèrcit dels Turcomans, una ràtzia dels Fatimies i un recolzament més moral per part dels Sirians del Sud. Aquest Sirians del sud van fer una gran demostració de les tàctiques d’acos musulmanes amb una avançament ràpid i una retirada extraordinària reduint excés d’equipatge o tot el que calgués per deixar enrere els creuats.

Com era d’esperar teníem algun dubte sobre les regles i tàctiques a utilitzar:

Mai sabies si era millor estar dins/fora de les ciutats, assetjar/assaltar, on i quan presentar batalla, no es varen explotar les flotes ...

M’ha agradat el joc i valdria la pena tornar-hi. Una bona opció seria fer-ho per vassal.
També em va quedar la sensació que es més un joc de dos jugadors o que la victòria no és només per a una de les faccions dins dels cristians o musulmans, donat que les diferents faccions tenen molta disparitat entre els recursos que disposen i els seus objectius. No quedant compensat amb els punts de victòria.

PD. Els nostres serveis secrets ens informen que malgrat les vacances esta en marxa un “For the people” i de manera imminent un “Pursuit of glory”

Aquí em planto.

2009-07-26T21:49:00.011+02:00

El dissabte 24 de Juliol del 2009 ens varem reunir a Quart per disputar les poc conegudes (a Catalunya) guerres de la Reforma, jugant una partida de "Here I Stand: Wars of the Reformation 1517-1555".

El repartiment de les potències va ser:

Pep: França
Marc: Habsburg
Albert: Otomà
Ruben: Anglaterra
Amando: Protestant
Tomàs: Papat

Desprès d'unes 9 hores, el joc va quedar inconclús, però en les posicions capdavanteres del marcador de punts de victória hi havia, en ordre decreixent: Anglaterra, Protestant i Imperi Otomà.

Al ser la meva segona partida, encara no puc afirmar quines estartègies van ser bones i quines dolentes. El joc em sobrepassa en la seva aparent complexitat d'interaccions. Com ja s'ha dit altres vegades, totes les accions d'un jugador repercuteixen, directa o indirectament, a la resta. Estar a l'aguait de totes és dificil.

Destacaria però, el gran benefici que va treure l'Otomà de la pirateria. Amb pocs recursos, i unes bones tirades, va incrementar de manera destacada el seus punts de victória. Tambè s'ha de remarcar el gran salt endavant que va fer el Protestant a Anglaterra. En un vist i no vist, tota Anglaterra es va convertir al protestantisme. La causa d'aquest pas enrera del catolicisme van ser un reguitzell de debats nefasts per part dels incompetents teòlegs del Papat i unes quantes cartes jugades amb esdeveniments favorables al Protestant. Poc n'hi va anar de que no aconseguís la victória automàtica. De retruc, Anglaterra i el seu descregut Eduard VIII, es varen beneficiar d'uns punts de victória que l'encimbellaren a la primera posició.

Soldier Kings

2009-06-22T15:51:00.001+02:00

Va ser la nova provatura.

La sensació em va quedar, es que al joc li convé polir alguns detalls:

- Principalment la diplomàcia,
Es varen crear dues faccions amb interessos diversos. Apareix el dubte de quan s’acosta una nació als punts de victòria suficient es quin moment els seus aliats trenquen els pactes.

-El desgast de les unitats fortes
La forma d’aplicar els hits fa que realment només treballin una o dues unitats. No serveix de res la concentració de moltes unitats doncs contraresta el poder ofensiu, però no el defensiu.

-Les potències menors.
En aquesta partida varen quedar com a potències menors Holanda i Turquia. Al agafar Anglaterra el control de Holanda i de Portugal. La ja potent royal Navy va ser reforçada.

Potser al haver jugat tots li podem treure més suc, però segur que guanya amb alguna variant de les regles.

HANNIBAL: ROMA vs CARTAGO

2009-06-01T10:11:00.008+02:00

El joc ens ha deixat un regust contradictori, del entusiasme a una certa decepció al anar avançant en el joc.
Que té de bo:
Les possibilitats estratègiques del conflicte per als jugadors.
Un excel·lent joc per introduir a jugadors novells en els jocs amb motor de cartes.
La victòria ve determinada per el control polític de les zones i el mecanisme és molt encertat, així les derrotes militars tenen conseqüències polítiques.
Que no m’agrada:
Els mecanismes del joc que el fan lent tant en la seva jugabilitat com en el mateix desenvolupament del conflicte.
Concretem el tema de la jugabilitat o agilitat, la resolució de les batalles trenca el ritme del joc i malgrat que són interessants en un primer moment desprès es fan farregoses.
La mecànica de com es juguen les cartes, faig l’event de la carta o jugo les operacions, fan que la majoria d’events no puguin concretar-se durant el conflicte.
El pas dels Alps esdevé decisiu, si hi ha un desgast elevat la campanya canvia com una mitja, ja que el bàndol romà opta per l’estratègia del desgast malgrat la possible pèrdua de batalles que portaran al colapse del cartaginès a Itàlia.
Al meu entendre fa falta una revisió del joc, que en alguns punts ja s’ha desenvolupat i que pròximament posaré al meu bloc personal.

WORLD IN FLAMES, PUNT FINAL.

2009-05-28T21:16:00.009+02:00

Segona partida de World in Flames, en l'escenari Dia de l'Infamia: Guerra del Pacífic, i segona derrota del Japò.

Es difícil jutjar si les estratègies d'aquesta segona partida han estat encertades o no, doncs l'atzar, és a dir, les males tirades de daus, han tingut un pes determinant en el resultat final de la disputa, sobretot pel jugador japonès. Potser amb una d'aquestes màquines, el desenllaç haguès estat diferent. Tambè hem descobert que el japonès estava d'entrada perjudicat en el nombre de moviments que podia fer en una acció combinada respecte als aliats. Aquests moviments estaven pensats per a partides globals, on es juguès tambè amb el mapa d'Europa i per tant, al jugar només amb el mapa del Pacífic, els aliats podien realitzar gairabè el doble de moviments que no pas el japonès. Aquesta és una regla que s'hauria d'ajustar per a futures partides.

En la primera partida, crec que la inexperiència del jugador japonès (jo mateix), va ser el que va portar rapidament la seva propia derrota. En la segona, on tots els jugadors tenien el rodatge fet, el conflicte ha estat més disputat i, gosaria dir, si deixèssim de banda els pèssims resultats de daus, igualat. World In Flames és un joc amb moltes opcions i possibilitats estratègiques. No es poden fer totes, i triar la més adequada és un dels aspectes més importants del joc. En l'escenari del Pacífic, és el jugador japonès qui ha de fer front a aquestes decissions, doncs els aliats: USA, Commonwealth i Xina, amb una postura inicial defensiva no tenen tantes alternatives. És el jugador japonès que ha de triar si potenciar l'atac terrestre a Xina, o anar a buscar els recursos petrolifers de Indonèsia, o conquerir l'India, o pendre Nova Guinea i desprès Australia, o tapar el pas de recursos i tropes de USA al Pacific Sud o Est. Per posar un petit exemple, destinar recursos per construir un porta-avions a un any vista per lluitar contra els americans, farà que en tinguis menys per crear unitats terrestres pel front xinès. Moltes decissions i totes influeixen, directa o indirectament, en el desenvolupament de la partida.

Ja està bè canviar de joc per probar-ne d'altres. Però crec que el World in Flames és un joc que, com més el jugues, més possibilitats hi trobes i més el disfrutes.

Comunicat imperial

2009-05-23T03:42:00.002+02:00

Desde la cort imperial volem agrair els esforços fets per l'exercit, la marina i la força aèrea.

Ens conmou veure com la flota combinada; tot i ser sorpresa sis cops no perd l'esperit de lluita i es capaç de foragitar dels nostres mars les flotes americanes. Mentre l'exèrcit de terra compleix honorablement el seu deure de mantenir les posicions clau arreu del pacífic. Accions que sempre han estat recolzades desde l'aire.

Per el bé de la nostre gran nació demanem a la tropa i tota l'escala de comandament, que accepti la rendició incondicional que portarà una nova era de pau i prosperitat.

Llarga vida al Japó!!!

TENO ENKA BANZAI !!!

2009-05-21T23:57:00.003+02:00

Mentre posem ordre al pacífic; també reclamem que ens sigui reconeguda la nostre legítima reclamació de ser anomenat succesor de l'Alexandre

PEARL HARBOUR VENJAT!

2009-05-16T19:39:00.008+02:00

Les notícies que ens arriben dels nostres corresponsals de primera línia són un xic confuses, però podem confirmar, gràcies sobretot a les fotografies aèries, que Tokyo ha caigut. El desembarc amfibi ha sigut un èxit i els marines de la Cinquena Divisió han pres per assalt la capital del Imperi Nipó.

El desembarc s'ha realitzat amb les primeres llums del dia i els japonesos endormiscats no han pogut reaccionar a la sobtada aparició de les esquadres aèries llançades en alta mar des dels porta-avions. La minsa flota japonesa de guàrdia no ha suposat cap obstacle significatiu, doncs tenien destacat el gruix de l'armada ben lluny, a l'Indo-Xina francesa.

Un cop a terra, els marines han trobat resistència, però estava mal organitzada i ràpidament s'han pogut fer amb el control dels enllaços ferroviaris, centres governamentals i punts de defensa.

Però aquí ens trobem amb les notícies contradictòries dels nostres reporters de primera línia. En les operacions de neteja i control a les rodalies de Tokio, els marines han sofert l'esperat contra-atac i ens temem que Tokyo pot haver estat reconquerit per un destacament de soldats japonesos. La flota japonesa ha aparegut al Mar del Japó i s'ha produït una batalla naval amb significatives baixes americanes. Però el fet no és concloent, doncs més divisions d'infanteria americanes han desembarcat al nord de Tokyo i es preveu una represa de les hostilitats pel control de la capital.

Jocs de taula a Quart (Girona)

2009-04-14T13:24:00.010+02:00

Com cada divendres es faran diferents partides de jocs de Taules al Centre Gric de Quart. Tots aquells que vulguin venir seran ben rebuts. No cal portar jocs, només ganes de jugar i passar-ho bé. Qui vulgui venir que contesti aquest fòrum o envii un correu.

Proper dia de quedada:

Divendres 8 de maig

hora: 21:30

lloc: Centre Gric de Quart (Girona) "Costat de l'esglesia"

La Collonera Russa 2009

2009-04-10T17:50:00.011+02:00

Volia escriure un resum d'aquest fantàstic esdeveniment lúdic, però faig tard. Altres participants de la trobada, molt millors redactors que no pas jo, ja han penjat les seves cròniques a internet.

L'únic que puc fer ara és posar els seus enllaços i mostrar algunes fotos dels participants i dels jocs jugats.

Cròniques:

Band of Odders

La Trompa de Nyarla

The Catalan Wargames Resource

Fotos:

LA COLLONERA RUSSA 2009

THE HELLGAME

JUEGO DE TRONOS

WINGS OF WAR

PAX BRITANICA

ES VA JUGAR A...

Fury of Dracula
Battlestar: Galactica
Munchkin
Juego de Tronos
Republic of Rome
Successors
The HellGame
Twilight Imperium III
Pax Britannica
Hispania
Angola
ASL
Wings of War
American Megafauna
Flames of War
Power Grid
Twilight Struggle
Samurai

ANGOLA

2009-03-29T19:24:00.008+02:00

ANGOLA: Un wargame per descobrir i disfrutar.

He tingut la sort de jugar a l'Angola durant la trobada La Collonera Russa 2009. És un joc per a 4 jugadors que simula la guerra civil d'Angola en les anys 70, en plena guerra freda. Cada jugador porta les tropes d'una de les quatre faccions implicades, dues aliades pro comunistes i dues aliades ajudades per l'occident capitalista. La partida va durar unes 7 o 8 hores, però varen passar volant. El joc és tens i emocionat fins al final, sobretot perquè simula molt bè l'escalada armamentística que hi va haver en aquest país del sud de l'Àfrica i perquè cap dels bàndols implicats va dominar la guerra en cap moment. Sempre hi va haver un equilibri inestable amb múltiples atacs i contra-atacs, sobretot dirigits a capturar la capital del país, però tambè contra les petites ciutats de la resta del territori, i tambè a la sabana i a dins de la jungla tropical.

Les regles no són complicades i no hi han moltes fitxes a sobre el taulell. En poc temps pots començar a jugar si tens algú que t'el expliqui (com va ser el nostre cas: gràcies!).

Un dels aspectes més importants del joc és el moviment de les tropes. Aquestes s'agrupen en diferents columnes que s'activen alternativament. Però el que és realment interessant és que cada jugador decideix l'ordre de les activacions abans de començar a moure'n cap i aquest ordre no es pot modificar fins el següent torn. És a dir, que has de pensar amb antel·lació i decidir quines voldràs moure primer i quines es mouran quan ja hagin actuat bona part de les tropes enemigues.

Un altre aspecte interessant del joc són els diferents tipus de tropes que pots utilitzar: avions, tancs, artilleria, armes anti-tanc i anti-aeries, mines, mercenaris, ...

En definitiva, un joc recomanable i desitjat. Tant desitjat que ja he fet una pre-ordre per a la seva publicació doncs el joc que varem fer servir era una còpia casolana i l'edició original de l'any 1988 ja fa temps que és impossible d'aconseguir.

http://www.multimanpublishing.com/preorder/viewGame.php?id=63

Wooden Ships & Iron Men

2009-03-25T23:41:00.002+01:00

Una bona alineació és fonamental. El meu vaixell és el primer de tots i estem donant molta canya els francesos. Un joc que pot canviar la sort només invertint el sentit del vent. Ja us explicaré com acaba.

Europa Engulfed

2009-02-26T09:10:00.005+01:00

Amb en Guillem hem fet dues partides al Europe Engulfed i potser ja és l’hora de dir que em sembla. De reglament assequible és un joc de blocs on les peces van perden passos centrat en la segona guerra mundial a Europa.

Les dos partides que hem fet han acabat seguint el tall clàssic de França i Rússia amb sort diversa, però sempre amb patiment per els dos bàndols: Arribaré? Aguantaré?

Que m’ha agradat:

La seva rapidesa.
La sensació de prendre decisions estratègiques i operacionals.
Les accions especials que ho són tot i és la gràcia del joc.
Les condicions de victòria que fan que tingui un “tempo” diferent al històric.
Ser un joc ofensiu on no valen mitges tintes, on la defensa a vegades és molt complicada.
La intel·ligència limitada que té el seu punt divertit.
La planificació de les teves accions amb un torn d’anticipació, on un error pot fer-te fracassar.
El reglament naval senzill però efectiu.

Que no m’agradat:

La guerra estratègica molt rentable per l’alemany i poc per l’aliat.
El trist paper que li fan fer a l’italià a la mediterrània.
Determinades regles que el compliquen de manera innecessària.

En definitiva un joc molt recomanable per a dos jugadors.

Here I Stand

2009-02-23T19:42:00.003+01:00

Aquest diumenge va esclatar la reforma!!!!

Però els segles de "savoir foire" en el mon terrenal i espiritual van fer que el Papat es proclamés Sr. d'Italia a nivell terrenal mentre que les seves cremes de llibres i debats teològics li permetien controlar la reforma iniciada per les 95 tesis de Luter.

El mapa final reflexa l'equilibri entre les potències que només poderaven els aspectes terrenals deixant de banda els espirituals.

Kremlin

2009-02-23T19:23:00.003+01:00

Finalment amb un últim esforç el Kamarada Nestoff va aconseguir saludar a la plaça Roja com a cap del politburó fet que li otorga una plaça en l'història.

Civilització... o no?

2009-02-21T18:57:00.008+01:00

Civilitzar-se i ser el bressol de la humanitat o desparèixer de la història i no ser res més que una ruina sense nom.

Aquesta és la lluita dels pobles del Mar Mediterrani en els foscos segles del passat.

Tres pobles predominen sobre els altres: Assiria, Tràcia i Africa. Un d'aquests serà el far que guïi a la humanitat cap a una época de sabiduria i pau. La resta de pobles, vençuts per conflictes interns o externs, per epidemies, inundacions i d'altres calamitats, no seran res més que notes al peu de pàgina dels llibres d'història.

L'imperi africà va patir nombrosos atacs dels pobles del mar. Però va saber resistir. Varen ser temps violents, però la flama de la civilització no es va apagar.

La història encara no està escrita i ja se sap que l'escriuen els vencedors. Quin serà l'idioma d'aquest relat?

Blue Max i Wooden Ships and Iron Men

2009-01-31T14:52:00.006+01:00

Pàgina per jugar on-line els jocs Blue Max i Wooden Ships and Iron Men.

Aquests moments, estic jugant on-line el Blue Max. És un joc d’aviació de la primera guerra mundial (comença el gener 1917 i acaba l’octubre 1918), en el front Occidental, entre l’aviació aliada (britànics, francesos i americans) contre alemanys.
Si algú s’anima, podríem jugar el Blue Max a Quart. Hem aconseguit el joc de taula i és fàcil d’explicar. També tenim el reglament en castellà!!! Qui s’anima?

També a la mateixa pàgina web permet jugar el joc Wooden Ships and Iron Men.

http://www.youplay.it/

V Trobades de Jocs de Taula

2009-01-16T22:39:00.004+01:00

Una vegada més es realitza les famoses trobades de Jocs de Taula del Centre Cívic de Sant Narcís (Girona). Com arribar: veure mapa.
La trobada es farà el dissabte 24 de Gener de 2009.

Aquesta vegada, s'organitzarà un campionat de Formula D pel matí de 10:00 a 13:00. (inscripció gratuïta).

I per la tarda de 14:00 a 20:00 jocs de taula per jugar amb tothom. (aprofiteu per portar els jocs que us han dut els reis!)

Per saber més a http://jocstaulagirona.blogspot.com/

Primer divendres de joc del 2009

2009-01-10T19:43:00.008+01:00

Sembla que comencem molt bè l'any nou.

El primer divendres del 2009 varem fer tres partides simultànies: Twilight Struggle, Fire in the Sky i World in Flames.

Abans de res, voldria fer públic el meu agraiment a la nova administració del Gric de Quart: ara els radiadors de la casa escalfen. Ja no s'escampen les fitxes per culpa dels tremolors de fred.

L'Amando i en Guillem varen probar el Fire in the Sky Sembla que va ser només una proba, però aviat s'hi posaran en serio. L'Oceà Pacific ultimament no fa honor al seu nom.

L'Anna (USA) i en Nestu (USSR), varen jugar al Twilight Struggle per primer cop. Tambè va ser una primera presa de contacte, però això de jugar amb el destí del món sembla que els hi agradat. El proper divendres repetiran. S'arribarà a DEFCON 1?

L'Albert, en Ruben i jo (Tomàs) varem continuar la partida de World in Flames a l'escenari del Pacífic. Ja era la tercera sessió i el jugador japonès (jo) s'ha estavellat contra la defensa xinesa (Albert) i ha sofert les agosarades maniobres navals de la Commonwealth (Albert) a l'Oceà Indic. Els danys han sigut quantiosos. Però la flota japonesa és encara superior a la dels aliats.

Mentrestant, de puntetes, els yankis (Ruben) es posicionen i s'enforteixen a Nova Guinea.

L'últim de l'any!!!

2009-01-06T18:46:00.003+01:00

Si, abans d'acabar l'any li va tocar al Bizantium.

Anavem una mica perduts amb les regles; fet que va possibilitar resorgiment de la facció blava. Degut als agresius contrincants, aquesta facció va haver de passar d'objectius militars a econòmics. El poder econòmic aconseguit al final de la primera ronda, va donar la clau de la victòria.

Amb aquesta experiència prèvia, el joc es mereix una nova oportunitat.

The Napoleonic Wars

2008-12-22T22:11:00.004+01:00

Un altre dissabte emocionant i bona companyia!!!

Aquest cop ens hem traslladat al 1805 per veure com la França revolucionaria amenaça el continent (com podeu imaginar, jo no era l'Emperador ;-) )

L'història es va mostrar inalterable inicialment amb una desfeta naval de l'esquadra Franco-Espanyola que va moure a l'Emperador a una campanya terrestre contra Àustria. Davant la pressió el mariscal Ferdinand va respondre amb un seguit d'habils retirades i una acció dels marines Austriacs sobre Amberes. Lamentablement, l'invasió no va ser decisiva tot i el recolzament Anglès i la retirada va ser excesiva deixant Viena en mans franceses malgrat el contratac Austro-Rus. Fet que va ser aprofitat diplomàticament per forçar una submisió d'Austria a França.

Aprofitant aquest moment d'incertesa, Prússia va afegir-se al camp imperial. Però quan aquesta aliança ja estava venent la pell de l'os. Unes poques volves de neu i un canvi polític de Turquia van provocar que tot el gran armee passes a reagrupar-se.

Oferint a la Tzarina l'oportunitat de canviar els papers d'agredit a agressor. Així Prússia va ser severament castigada per el seu canvi d'aliança.

La gran victòria que volien proclamar els diaris de Paris, va passar a ser un prec republicà al creador (sorprenentment atés) per permetre un torn més i resoldre el desori. Utilitzant les reserves i l'emperador en persona, es va controlar in extremis l'invasió anglesa de Marsella sense poder mantenir Roma i Napols. Mentre el territori de la Tzarina s'allargava de Moscou fins a Leipzig.

Durant la jornada, es va rebre la visita de diferents agregats militars. Pel que es preveu la reapertura de les hostilitats en breu.

Dia d'infamia!!

2008-12-21T20:15:00.004+01:00

Mentre a Europa es lluita amb "l'Europa Engulfe", a l'altre banda del mon es lluita amb el "World in Flames"

Passats quatre mesos d'heroica resistència; Finalment les valents tropes de corregidor han caigut mentre en MacArthur ha promés solemnement que tornarà.

Mentre la US Navy s'esta enfortin a bon ritme, el vell imperi britànic esta mantenint amb orgull i valentia un frec a frec amb part de l'esquadra Japonesa. La tradició naval de segles s'ha recreat en l'aire. Permetent a la Royal Navy i la RAF provoquin grans baixes en els japonesos i el manteniment de les estratègiques bases de Singapur i Rabaul. Així com prendre el control dels rics camps petroliers de Borneo i iniciar la reconquesta de Birmania. Aquesta resistència ha fet que el quarter general Imperial redistribueixi recursos en els teatres d'operacions.

El primer ministre Tojo ha exclamat "Com les últimes neus d'hivern; la flota britànica es fondrà sota el pes de les nostres botes".

Mr. Churchill amb to solemne, ha repetit el seu lema tristement aplicable a aquest convulsos dies de -sang, suor i llàgrimes com a penyora de la futura victoria-. Mentre intesifica els contactes diplomàtics amb Whasington perque una marea verda inundi el pacífic amb avions, vaixells i tropes restablint la pau i la llibertat.

Continuarem informant "desde un secreto lugar del pacífico"

EUROPA ENGULFED PAS A PAS

2008-12-17T20:12:00.011+01:00

Estic començan una nova partida d'Europa Engulfed amb l'Amando, l'anterior va tindra un final sobtat pero aixo seria un altre historia.
Be la historia ja la coneixeu tot comença Sep-Oct del 1939

Amb la invasio de Polonia començen les hostilitats, Polonia poc pot fer davant del impetu i la combinacio mortal de Lutwafe,Panzers i unitats de terra Alemanes.

Tal com es pot apreciar en la fotografia del costat Varsovia finalment es rendeix encara que unes tirades força exitoses fan que els alemans tinguin mes baixes de les previstes ,baixes que segurament tindran importancia en les futures operacions.

El repartiment de polonia es un fet cinc unitats alemanes quedan permanenment en Polonia i el rus esta obligat a mantindra la mitad del total de les seves tropes dintre de la linea per fer efectiu el historic repartiment de Polonia.

Com es pot observar les unitats alemanes estan totes a valor minim fruit de les perdudes ocasionades en l'invasio, el aleman en aquest moments esta mes preocupat en construir submarins i en produir noves unitatsi deixa un front molt fluix ,espero que el rus no veigi aquesta foto.

En el front occidental el frances prepara totes les seves defenses, apoyat per tres unitats angleses que a las que finalment se els afegirian dugues mes crean una defensa mai vista i en la que l'angles ha apostat fortament per defendra el seus aliats francesos.

En Baden el aleman te tantes peçes que es necesari posar un indicatiu de ejercit i desplegar a part.

Per on atacara el aleman? Pas de Calais o Metz?

Mentres en el Nort d'Africa començen els primers moviments.

El italia preveien que despres la superioritat naval dels aliats li posara les coses dificils fa una aposta molt arriscada i porta practicament totes les unitats que pot mantindra a Libya en concret a Marmarica on es trova la fortificacio de Tobruk amb l'intencio de vendra molt cara la conquesta d'aquesta per els anglesos i evitar d'aquesta manera una prematura caiguda de la moral italiana

Despres de un torn molt administratiu ens trovem amb el primer torn que l'aleman pot declarar la guerra a les potencies menors (exc.Polonia) i obligat per una nova tirada exitosa de daus del aliat que provoca fang es decideix a declarar la guerra a Dinamarca on i sense practicament oposicio entra victorios.

En el torn May Jun 1940 amb bon temps el alema decidex declarar la guerra a Noruega a la que asalta amb una invasio anfibia amb dos unitats d'infanteria apoyats per dos unitats aereotrasnportades tambo trova practicament

oposicio i es consuma la conquesta.

Posteriorment els Paisos Baixos i Belgica amb tirades de daus dolentes (algun cop tindria que ser) del aliat cauen en mans alemanes.

El angles com es pot observar ha posat com vulgarment es diu tota la carn al asador per ajudar al seu vei el gabatxo.

Finalment el aleman ataca per el Pais de Calais
pero per sorpresa del mateix el frances es retira amb tot el seu exercit,anglesos inclosos a Paris per intentar obtindra una millor situacio tactica
En la foto del costat s'oserbvan totes les tropes en Paris encara que per un problema de espai queden unes unitats angleses al costat i les unitats alemanes estan representades en Metz que va ser on el aleman va decidir fer el combat una vegada el frances es va retirar a Paris.

Aprofitant que havia desbordat per el seu flanc la linea maginot va decidir eliminar (amb relaitves poques perdues) les tropes franceses i deixar per el proxim torn l'atac a Paris.

Continuara................................................................

1861 Els Ferrocarrils del Zar

2008-12-03T23:55:00.004+01:00

Em tornat a dedicar una nova sesió de disabte als ferrocarils.

Estava previst poder fer un Tycon Europa per la tarda, però això de crear una xarxa ferroviaria per l'inmensa Rússia es va mostrar més elaborada del que semblava.

Tot i rumiar molt finalment unes injustes expropiacions van marcar el final de la partida.

Leader 1

2008-12-03T23:23:00.005+01:00

Ja fa dies, que es va fer la cursa...

Doncs això, fa alguns divendres ens vàrem dedicar als esports, però sense cansar-nos massa.
Tot va començar amb una passejada en bicicleta:

Però al arribar al port de muntanya, manava la presa i els primers valents van escapar-se

Finalment tot va acabar a la "meta" per els velocistes i els capitans d'equip. Mentre els escaladors arrossegaven l'anima.

REPRESENTACIO JEDI A LES 24 H

2008-11-17T21:33:00.006+01:00

Va deixar el pabello molt alt, mentres en altres taules es feia un DIE MACHER O un CLASH OF MONARCS o un COMBAT COMANDER els Gironins feiam un joc molt mes profund i deixavem molt clar on est el nostre nivell, feiam doncs.........................................................................................

UN COYOTE !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

I aquesta es una foto del altre event super important del dia .....................................

El Joc del camarote dels Germans Marx pero en versio pulperia.

Aqui una foto normal

La guerra freda s'escalfa.

2008-11-13T22:09:00.002+01:00

Mentre els pacífics ciutadans dormen, la lluita dels blocs continua arreu del planeta.

Foto aconseguida per un dels nostres agents secrets

A TOTA MAQUINA 29.11.2008

2008-11-11T08:54:00.005+01:00

Dissabte de Trens al Gric. 29.11.2008

RAIL ROAD TYCOON EUROPA

RAIL ROAD TYCOON AMERICA

UNION PACIFIC

SILVERTOON

TICKET TO RIDE MARKLIN EDITION

WABASH CANOMBALL

1831 LOS FERROCARRILES DEL ZAR

AGE OF STEAM

METROMANIA

RAIL ROAD DICE

RAIL BARON

IRON DRAGON

ETC

Per jocs no quedara ara nomes falta que tinguem maquinistes,fogoneros, passatgers, inversors etc.

Vaig escalfan les calderes?

O ens quedarem en "Via morta"

Guillem

24h - 3ª Trobada Jocs de Taula de Sabadell

2008-10-26T19:42:00.003+01:00

Magnífica trobada de jocs de taula. Tot un dia per jugar sense parar.

15 de Novembre a les 10:00, fins les 10:00 del dia 16

Qui s’apunta?

MARTIN WALLACE APLEC

2008-10-19T10:58:00.001+02:00

Pel mati vam decidir començar amb un plat fort amb un Struggle of Empires joc que he de reconeixar tenia les meves reticencies, en la foto les superpotencies colonialistes estudien la situacio desesperada a la que Rusia les va sometra.(La copa espera al guanyador.Qui sera?)

Aqui tenim la partida en el seu ultim torn encara encapcelada per Rusia avans de la conspiració mundial per derrocar a, de totes formes ja ens veia que els aliats permanents Nuria-Marti encara no habian dit la seva ultima paraula.

Impresionants els viatges d'exploracio que ens va deparar el jugador Espanyol quins coneixements maritims quin porte i gallardia quina elegancia.

Quina feinada per els submarins de exploracio del futur.

Finalment no obstant la llogica es va imposar i ets aqui a la foto d'abaix el "calaix"

1. Marti i Nuria amb Holanda i França (recull el premi en Marti)

2. Peperinni amb Austria (Josep) amb la seva colonia al Carib (quin fred que fa als Alps).

3. Ruben amb Espanya que al final va poguer superar els seus problemas nautics.

Per la tarda i aprofitant que L'Albert L'Olga i en Manel se ens vam afegir es vam dividir en dos grups uns amb el BRASS i els altres amb el PERIKLES.

La partida al Brass va esser força disputada encara que al final l'estrategia de centrarse en un determinat tipus d'industria (funeries) va demostrar ser la correcta al donar li la partida a l'Albert.

En la partida de Perikles una estrategia poc agresiva militarment pero amb un gran desenvolupament politic li va donar la partida a en Marti que amb aixo es va consolidar com el gran guanyador de la jornada.

I aixo es tot en la maleta es van quedar jocs com el BYZANTIUM, RAILROAD TYCOON,TEMPUS i AGE OF STEAM potser algun dia tindrem que fer la segona part.....

Guillem

NIT DE WARGAMES

2008-09-27T23:00:00.006+02:00

El divendres pasat vam organitzar una nit dedicada al Wargames i es va jugar de dos en dos per poguer provar diferentes jocs .

En concret i a pesar de que portavem molts mes al final els escollits van ser el Aníbal en la nova reedició i que el van jugar l’Amando i en Ruben i que espero que ells mateixos puguin fer cinc cèntims donat que els va ocupar tot el temps disponible.

El Iwojima que van poguer jugar en Marti i en Tomas que encara van tindre temps de fer una partida a un joc de avions moderns i que també espero ens puguin donar la seva opinió.

I el que vam jugar l’Albetl i en Guillem que es el nou joc de GMT Maniouvre i del que com jugador paso a donar la meva opinio desprès de fer dugués partides.

MANIOUVRE es un molt petit wargame en el que nomes disposes de 8 fitxes por jugador i un taulell modular de 8x8 quadrats, nomes pots moure una peça en el teu torn i nomes pots atacar si tens la carta oportuna (exacte es un card driven game) la gracia del joc (que la te) es que hi ha 8 nacionalitats diferents d’exèrcits amb característiques pròpies de cada un d’ells.

Un jugador escull les dos nacionalitats i l’altre escull el que vol portar a la batalla.

Es un joc que se explica en poc mes de 10 minuts i es juga a raó de una hora per partida.

En va agradar però també he de dir que el tenia a la llista de futures adquisicions i desprès de fer la partida i donant que a mes el te un amic del grup de jocs penso que quedarà fora d’aquesta llista.

Aixo si es un futur gran joc de Vassal degut a les seves caracteristiques taulell petit i partides rapides i divertides.

FOC AL CEL

2008-09-22T20:39:00.016+02:00

Desprès de tres sessions matinals, la partida de Fire in the sky que estem a punt d'acabar, es mereix una petita ressenya.

Primer de tot, agrair a en Martí, que fa uns dies, ens va ensenyar els mecanismes del joc d'una manera entenedora. Realment és un gust poder passar de seguida a l'acció sense haver de barallar-se amb el reglament. (Així i tot, sempre surten dubtes, és inevitable)

En Ruben porta els aliats, és a dir, americans a dojo, britànics i algun holandès.
En Tomàs (un servidor) porta els japonesos.

El joc simula la Segona Guerra Mundial a l'oceà Pacífic i part de l'Indic. És aquell teatre de la guerra que va començar amb l'atac a traició dels japonesos sobre la base americana de Pearl Harbour, i que va acabar amb l'atac a traició dels americans, amb bombes atómiques, sobre Hirosima i Nagasaki. Entre mig d'aquests dos esdeveniments i varen haver multiples batalles, sobretot aeronavals.

Varem decidir de començar amb la campanya curta. En aquest escenari es salta el primer torn, i el japonès ja comença havent atacat Pearl Harbour i Singapur. S'estalvia unes tirades de daus, que si surten dolentes, el perjudicaran durant tota la partida.

Els primers torns comencen amb els japonesos assegurant les fonts de petroli d'Indonesia: a resultes d'això, Holanda desapareix d'aquesta part del món. S'ha de dir que el petroli és vital pel Imperi del Sol Naixent, sense petroli la flota no pot sortit del port. En canvi, l'americà va sobrat. En tè tant que no li cal ni comptar el que gasta.

Tambè, en els torns inicials, es veu com l'orgullòs Imperi Britànic, ferit en l'amor propi per haver perdut Singapur, intenta reconquerir-lo enviant tropes des de l'india. El japonès ho intentarà evitar i es farà un tap a Bangkok que durarà tota la partida.

Però la veritable acció es veurà al sud. L'agresiva estratègia japonesa consisteix en tallar la linea de sumistres entre Australia i Estats Units. Si ho aconsegueix, obtindrà de segur la victòria automàtica. No ho tè fàcil, ha de capturar Nova Guinea i/o Guadalcanal que són la porta cap a Austràlia. Desprès d'aplegar una gran flota a la base de Truk, es llança contra Guadalcanal. Els millors portaavions, cuirasats (entre ells el Yamato, imponent i enorme, la nau insigne, bebedor insaciable de petroli), submarins, i avions, topen contra una aferrissada defensa de l'illa. Un sol impacte salva als americans de l'aniquilació. Resisteixen i es reforcen, la batalla de Guadalcanal durarà uns torns més, però l'illa s'ha salvat... per molt poc.

Guadalcanal no ha pogut ser, i el japonès ho proba amb Port Moresby, l'última base americana de Nova Guinea. Des de d'aquí, en un dia clar, es pot veure la costa d'Austràlia. Es torna a aplegar la flota a Truk, és més gran que la que va atacar Guadalcanal. El japonès a après dels errors i envia a la batalla tot el que pot. Es gasta fins l'últim bidò de petroli. El Yamato tampoc hi falta. Desprès de fer rodolar molts daus, un sol impacte salva a l'americà de la eliminació. La frustració es evident en l'alt comandament japonès. En el torn següent es torna a probar de nou l'assalt a Port Moresby, però l'americà no ha perdut el temps i la batalla és molt més igualada. Port Moresby està salvat. Aquí comença la davallada nipona.

Perquè mentres el japonès estava capficat en arribar a Australia, l’americà no ha estat ociòs. Més i més recursos s’han destinat a la guerra: nous vaixells (entre ells l’Iowa un cuirassat que far dubtar al Yamato de la seva predominància), més transports, més submarins; la maquinaria de guerra americana treu fum. I els resultats no es fan esperar, cauen succesivament les bases japoneses de Attu, Paramushiro, Rabaul, Gilberts, Marshalls, Lae, i… Truk. El camp base del japò al Pacífic sud cau quasi sense resistència a les mans dels americans. Mai en tot el que es porta de guerra s’ha vist tanta potència de foc concentrada en un sol hexàgon. Tants avions hi havien al cel que els soldats japonesos han hagut de lluitar a l'ombra

Sembla que ja nomès el final de la partida podrà parar els americans venjatius. Manquen sis torns. Podrà el japonès resistir el desastre? Podrà aguantar tant sols les filipines? Els tres punts de victoria que confereixen aquestes illes serien decisius per a la victòria. Tindrà prou temps l’americà per portar els seus vaixells invencibles des de Hawai fins a la zona de lluita que s’allunya cada cop més de les seves bases?

Qui perdrà la guerra?

El pols continua

2008-09-14T19:01:00.005+02:00

Novament les superpotències s'han disputat el domini mundial .

Aquest cop els Estats units han aprofitat l'accident de Chernobil per aconseguir el control d'Europa moments abans de la puntuació aconseguint la victòria.

Es preveuen nous enfrontaments en breu.

4a Trobada de jocs de Taula a Girona, el 20 de Setembre i Campionat AGRICOLA

2008-09-11T12:59:00.005+02:00

Bones a tots...

Recordeu que el proper 20 de setembre al Centre Cívic de Girona farem la 4a Trobada de Jocs de Taula... a meś a més.. farem un campionat d'Agricola amb un Agricola (amb animeeples) de premi...

Més informació a...

http://jocstaulagirona.blogspot.com/

Att, JDA

BRASS DE MARTIN WALLACE

2008-09-06T12:23:00.002+02:00

El divendres van jugar la primera partida de BRASS un joc de Martin Wallace a qui he de confessar tinc una admiració especial per el seus jocs.

El joc en va agradar força, per no dir molt i en va deixar com la sensació de les bones pel·lícules, no acabar-la d’entendre però fer pensar.

Es un joc econòmic de 3 a 4 jugadors de unes 2 hores de duració encara que sospito que jugadors amb un bon coneixement de les regles poden fer una partida en la mitad es a dir 1 hora.

Amb bona interacció sense diplomàcia però si constantment vigilant que fan els contrincants perquè te pot afectar de moltes formes.

Les instruccions son espeses perquè hi ha una mecànica de industria /mercat una mica especial i fàcil de jugar però difícil d’explicar.

Els jugadors van construint fabriques de coto i necessiten un mercat per vendre la seva producció que son els ports que poden ser propis o d’un altre jugador, una vegada construïda una fabrica i un port i enllaçat amb un canal o via es giren tots dos i donen punts de victòria als seus propietaris i augmenten el nivell d’ingressos.

Es juga amb dos èpoques la dels canals i la dels ferrocarrils unes 8 rondes per època i en cada ronda es fan dugués accions per jugador es a dir en 32 accions per jugador en tot el joc a mes les accions son senzilles: construir, vendre, etc.

També es poden fer mines de carbó, fundicions de ferro i astillers.

En resum una primera impressió molt bona i que m’ha deixat amb moltes ganes de fer una nova partida.

Guillem

PS Qui s'apunta?

Passar una bona estona jugant

2008-09-01T19:23:00.002+02:00

Hola a tothom,

Aquestes vacances he trobat aquesta web sobre jocs on-line. No sé si la conneixeu, jo la he trobat realment molt interessant i us la volia commentar.

http://www.brettspielwelt.de/

No us espanteu d'entrada, ja que és en alemany, però es pot canviar d'idioma anglès.

He estat mirant hi ha un munt de jocs, i un munt de penya disposada a passar unes bones estones jungant-hi. He estat jugant amb anglesos / alemanys / suïssos etc. Sempre he trobat gent i partides on afegir-m'hi a qualsevol moment del dia.

Es necessita tenir compte (usuari / password) i tant es pot jugar a través del Navegador, com baixar-te un programa client per connectar-se als seus serviodors. Aquesta última opció és la que recomanen i que he fet servir jo i la veritat és que va molt i molt bé.

N'he provat uns quants (alguns ja els connexia) i d'altres no, pero tots els que he vist son d'una qualitat per jugar-hi més que acceptable i alguns hi tot ténen animacions i sons que fa el joc de taula molt amigable.

La llista de jocs la trobareu aquí http://www.brettspielwelt.de/Spiele/

En fin, a veure si algú hi fa un cop d'ull i si us agrada tant com a mi.

A reveure,

Albert
L'Estartit.

Castellers

2008-08-17T10:40:00.004+02:00

Hola a tothom,

No sóc massa avesat a fer aportacions en el blog perquè normalment no tinc masses coses a dir, pero avui si.

L'altre dia vaig anar a la Botiga Zeppelin de Girona i vaig veure que hi havia un joc anomenat "Castellers".

Vaig veure que era de la casa Devir i que l'autor era el mateix que el de jocs com Exploradores i molts altres, cosa que em va fer pensar que podria estar bé. Fins i tot vaig veure que a TV3 en van parlar (ara no sé si dins del Telenoticies o bé dins d'un dels programes).

He vist que en la pagina de BoardGameGeek hi ha una referència sense gaire informació http://www.boardgamegeek.com/game/36523

a la pàgina de Devir, hi ha les instruccions en català. http://www.devir.es/producto/tablero/castellers/docs/instrucastCAT.pdf

A la botiga Zeppelin, em van dir que mirarien de donar a conneixer el joc i que mirarien d'organitzar-ne un torneig a finals de Novembre (pels vols Sant Narcis).

Us volia preguntar si n'havieu sentit a parlar i si algú de vosaltres hi ha jugat què tal és.

Albert
L'Estartit.

ASL Started kit i Fire in the sky

2008-08-10T15:37:00.015+02:00

La jornada va començar a les 10:00 i va acabar 22:00 (1 hora per dinar). Va ser un dia per conèixer i aprendre varis jocs estratègia i tàctica.

En Martí, ens va ensenyar una part de la seva col•lecció de jocs:

- Twilight Struggle (Guerra Freda, estratègic)
- Vietnam 1965-1975 (Vietnam, estratègic)
- Downtown (Vietnam, combat aeri tàctic)
- ASL-Kit d'iniciació (2a GM, tàctic)
- Fire in the sky (2a GM al Pacífic, estratègic)
- For the people (Guerra Civil Americana, estratègic)

Ens varem animar per començar un ASL Started Kit. En Martí va preparar una fulla d'ajuda amb colors per anar seguint pas a pas (una gran ajuda). La primera operació està reflectida a Normandia, els paracaigudistes americans han aconseguit agafar una village i la pensen defensar-la fins a la mort. Els alemanys la volen recuperar-la i per això és importantíssim aconseguir tenir el comandament de 2 dels 4 habitatges més importants de la Village. Anna (com a Alemany) entra per l' est per realitzar una emboscada però Albert (americà) l'esperava amb un grup d'infanteria amb el seu valoriós oficial. A la vegada la ajuda dels alemanys apareixien per casi totes les bandes est i oest i es va poder entrar a la village i rodejar-la . Els americans també li van entrar ajuda i el mateix moment els seus oficials varen saber aguantar la moral.
Els alemanys varen poder saltar una casa i va haver una lluita a cos a cos contra un americà. Aquest astut que no guanyaria va demanar ajuda i va aparèixer un grup nombrós americans que li van donar una bona pallissa. L'operació s'acaba aquí. La partida la va guanyar l'Albert perquè l'Anna no va poder aconseguir ocupar

Started kit té un taulell força treballat amb dibuixos de ciutats, camps de blat, abrets de fruiters, boscos, rius, turons i a la vegada es pot modificar i cada partida pot ser diferent. També s'ha de dir que hi ha un llibret de batalles molt variades i es poder triar varies batalles Barbarossa, Normandia, .... I amb material molt diferent per triar tancs , llança flames, metralladora automàtiques......

Després varem preparar una batalla de Stalingrad de started kit . Varem fer 2 bàndols Martí i Ruben (portaven els alemanys) i Anna i Albert (portava els nombrosos russos).
Aquest cop el taulell era una ciutat molt i molt gran i s'havia d'aconseguir 2 dels 3 edificis més importants. Tan els russos com alemanys portaven nombrosos metralletes i va ser una batalla molt dura. Els russos cada cop que sortia el carrer apareixia la super metralladora alemanya i feia neteja. Un cop que la metralladora es va espatllar, no la van saber arreglar (els russos van fer una festa) Aquest cop una manada de russos varen arribar com ajuda i varen aconseguir un dels edificis. L'altre punta de la ciutat i havia un sol nazi SS que li feia la vida impossible a tots els russos. Finalment, cansat d'esperar va anar de caça de russos. (van viure un parell de russos).
L'últim torn, els russos desesperats varen sortir a corre-cuita cap a la conquista del edifici principal però com sempre els alemanys varen portar una altre metralleta i no van deixar cap viu.

Després de dinar ens varen ensenyar més jocs. Aquesta vegada l'Albert, va portar Up Front un joc de guerra (un curiós joc de cartes sense taulell però a la vegada porta moltes fitxes) i el famós Titan (va preparar una fulla d'ajuda molt ben feta que l'utilitzarem segur un altre dia).

Després vam començar un Fire in the Sky: The Great Pacific War. Aquest joc està basat sobre el Front del Pacífico de la 2ª G. M 1941-1945. El taulell de joc integra hexàgons y àreas. És un joc de logística i el transport és un factor fundamental (unitats aèries, transports de tropes, grans flotes de portaavions, etc) Les regles abarquen tots els aspectes esencials de la guerra del Pacífic. (gràcies en Martí va ser posible d’entendre).

Ruben (americà), Tomàs (holandès valent i anglès avorrit. "el joc contempla poca mobilitat pels anglesos"), Albert i Anna (Japonesos suïcides) i Martí (el Màster).
Els americans no paraven de portar avions, vaixells, submarins, portaavions…. a cada torn. El pobre japonès sabia de gastar tones de petroli per poder donar l'abast. També havia un fortunat holandès que no volia regalar el pou de petroli i li feia la vida impossible el japonès.

Per problemes tècnics es penjarà més fotos un altre dia.

AGRICOLA: FENT EL PAGÈS

2008-07-23T11:16:00.003+02:00

Ah Maria!

Manoi! Ves que després d’un dur jornal de treball, ens reunim a la posta de sol tota la colla de bordegassos al Mas Gric convocats per en Guillem, que és un murri i un espavilat de mena, per a provar un joc de taulell d’aquestos que tan es porten a ciutat.

Ospedrer! Com vam xalar! Llaurant camps, pasturant les vaques, recollint llenya...

Bé, l’Agricola ens va semblar un bon joc de gestió. Divendres nit ens va donar temps a fer dues partides: una amb el reglament bàsic (per entrar en matèria) i una amb l’avançat (per veure’l en tot el seu esplendor).

Val a dir que amb el reglament bàsic l’Agricola ja és un joc molt complert i amb moltes possibilitats. L’avançat sembla més per quan ja has cremat el bàsic i necessites encara més opcions (de fet, les cartes que entren en joc amb el reglament avançat havien de ser ampliacions del joc, però al final es va editar tot junt).

Tot i que no ho sembla, necessites una bona taula per a jugar a aquest joc, donat la quantitat de taulells, fitxes, marcadors, etc...però a la vegada, tot i comptar amb tants elements, el joc té unes regles bastant senzilles i lògiques, però que permeten molta estratègia.

La temàtica en si és lleugera, cosa que no va acabar de motivar als sectors més bel·licistes i estadistes, però el fa apte per a tot tipus de jugadors.

En definitiva, un joc interessant. Estarem atents als rumors que apunten a un campionat d’Agricola a Girona aquesta tardor...

Britannia

2008-07-20T15:50:00.009+02:00

Hi havia una vegada, una plàcida coexistència de pobles nadius a Britannia.

Aquesta que es va veure trencada per el malvat Jordius Augustus

Els malvats romans van recórrer Brtannia de Sud a Nord i de Est a Oest:

Finalment els trapelles nadius van avorrir prou als invasors perquè aquest en tinguessin prou de corredisses amunt i avall per salvar forts. Amb el botí inicialment pres van evaquar l'illa.

Però quan semblava que la pau tornaria va ser el moment dels Saxons, Angles, Danesos, Noruegs, Normands .... i no ens podem oblidar dels "voluntariosos" Irlandesos on la llegenda recordarà: "no hi ha millor invasió que aquella que no es fa."

Finalment després de mil batalles, el botí inicial romà va decantar la balança en favor dels pobles grocs fent que l'esperit present de Jordius Augustus somrigui novament.

Ludopatia sense fronteres

2008-06-30T21:47:00.002+02:00

Hola a tothom

Som pocs però no tenim fronteres ;-) Us envio una foto feta a la terra del sr. Dante Alighieri.

TWILIGHT IMPERIUM 3 - GUERRA A LES ESTRELLES

2008-06-17T10:04:00.012+02:00

Data estel·lar 15-06-2008-Alpha-Rockmadden-Tycon. A la base espacial G.R.I.K. del planeta Q’rt ens vam reunir al principi del cicle solar rotatiu per a jugar una èpica partida de Twilight Imperium 3era edició.

A la foto, de d’esquerra a dreta: Jol-dihr (Director dels Jol-nar), Ahkk-nnahkk (Reina Mare dels Sardakk N’orr), L.V.E.R.T. v1.0 (Loccutus dels L1Z1X), Rhuvend (Mestre del Gremi Yssaril), Ffous (Rei Xxcha).

Després d'esmorzar, no hi ha res com crear una galàxia.

La veritat és que la partida va complir àmpliament les meves expectatives. De seguida vam assimilar les parts més denses del reglament i el ritme de la partida va ser fluid; vam aconseguir jugar 9 torns (una partida estàndard en pot durar fins a 10) i hauríem pogut fer aquest desè si haguéssim tingut una horeta més.

A petició d’en Ruben, vam jugar a 14 punts victòria en comptes de 10; això va fer que es donés menys importància al factor estratègic i “eurogame” del joc (aconseguir objectius i fer punts de victòria) per potenciar la vessant espectacular i “wargamer” (fer flotes grans i batalles èpiques). No va estar malament, tot i que per possibles futures partides apostaria per jugar a 10 pv, doncs les races més diplomàtiques, comercials i científiques poden utilitzar tot el seu potencial.

La partida va ser bastant pro-tecnologica, no només pel fet de que els Jol-Nar fossin presents, sinó degut a que en la fase Política d’un dels primers torns el Concili Intergalàctic va aprovar una llei que potenciava els descomptes tecnològics, pel que totes les races van aconseguir uns quants avenços tecnològics.

El desplegament de fitxes, cartes i demés és considerable.

En la creació del taulell, Els Yssaril (verds) i els Xxcha (negres) van obtenri una zona de taulell bastant rica en planetes; els temibles Sardakk N’orr (vermell) van quedar literalment aïllats pel buit espacial, el L1z1x (groc) va quedar en una zona poc poblada i molt accidentada, i el Jol-Nar (violeta) va quedar apretat entre 2 veïns.

Els primers torns van ser els típics d’expansió territorial, al Xxcha se li acumulava la feina a coordinar els transports i els colons per anar conquerint tots els planetes propers. Va haver-hi unes quantes fases polítiques i algun acostament comercial. Els avanços tecnològics van començar a interessar al personal quan el Jol-Nar va estrenar els PDS de llarg abast i, sobretot, el seu nou i imponent War Sun.

Taulell abans de dinar

Tornant de dinar, els ànims es van anar caldejant. Els científics i poc bèl·lics Jol-Nar es van envalentonar amb els seus War Suns (també mogut pels seu objectiu secret) i va començar una sèrie d’ofensives contra els L1z1x amb combats realment espectaculars; el L1z1x es va defensar amb ungles i dents i, gràcies en part a unes cartes d’Acció realment bones, va poder aguantar l’embestida Jol Nar.

Els Xxcha es van estancar lleugerament, doncs els Yssaril van fer-se forts per marcar la frontera amb ells, i els Sardakk van fer una agressiva penetració per l’altre flanc.

Per la seva part, els Sardakk N’orr van començar una sèrie de petits atacs (la famosa salutació N’orr) a diferents objectius, temptejant els rivals. Va ser tota una gesta la defensa que les tropes d’assalt Sardakk van fer a Mecatol Rex; va caldre un War Sun dels Yssaril a plena potència per arrasar el planeta.

I de fet van ser els Yssaril que, de forma lenta i silenciosa, van anar teixint com una aranya la seva teranyina; torn rera torn acumulant naus i Ordres de Comandament per llançar una gran ofensiva contra el seu objectiu secret: ser una potencia industrialitzada i conquerir Mecatol Rex.

Yssaril Power: el poder dels triangles

Al final, el marcador va estar ajustat, però la victòria va ser pels L1z1x, amb 10 pv. En Ruben, amb el seu esperit de wargamer, reclama com a seva la victòria, doncs al final de la partida era qui tenia l’imperi més gran i la flota més nombrosa, però el Twilight Imperium 3 en el fons és un gran (gran) eurogame, on lo important és fer punts de victòria per objectius abans que els altres.

Marcador inal

Taulell final

Al final, tots vam sortir convençuts d’haver passat una bona jornada de joc, i fins i tot parlant de fer una altra partida cap a finals d’estiu.

Pels jugadors: Repassant després, algunes errades que vam cometre durant la partida:

* A les FAQ posa que les retirades no poden fer-se a sistemes amb naus enemigues; semblava lógic, peró no trobar-ho al reglament principal ens va despistar.

* Els carguers no poden agafar coses de sistemes que ja tinguin triangle

* No vam acabar de jugar del tot bé el fet de en quin moment els PDS amb “Deep Space Cannon” podien disparar.

Servir al poble

2008-05-31T15:15:00.006+02:00

A la plaça és fe silenci, el gran moment havia arribat. En Vladimir se’l mirava, sabia que seria l’ultima oportunitat, les últimes txeques havien sigut un fracàs i era conscient que si no saludava tenia bitllet a Sibèria. Ell va començar el gest amb lentitud, però fou incapaç de concloure’l per culpa d’ aquella maleïda tos.

A la vella guàrdia se’ls hi desencaixà la cara. Jo vaig sospirar profundament, era la nostra hora, al vespre aniríem de txeques i els neocomunistes prendríem el control del partit i del país. Amb mà ferma encetàvem una nova era.

Fragment de les memòries de Anatol Miscif titulades: “Servir al poble” actual secretari general del C.C. de la U.R.S.S.

2008-05-27T00:15:00.002+02:00

A París en el banquet de la victòria alcem les copes per els herois i germans Austríacs. Gràcies al sacrifici d'aquest juntament amb Rússia i les petites nacions l'imperialisme Prussià ha estat eliminat.
Salut!!!
Salut!!!
Salut!!!

Desde el banquet de la

CABALLEROS GUERREROS: EL GRAN INCOMPRÈS

2008-05-17T11:41:00.008+02:00

Divendres nit vam fer una partida de 6 jugadors a 60 punts d’influència de “Caballeros Guerreros”, un joc amb prou bones crítiques com per animar-nos a provar-lo.

Desplegament de 1er torn: els nobles passejant per la Rambla un dissabte tarda qualsevol

El joc aglutina diverses mecàniques prou interessants (Batalles, Assemblees, Expedicions, etc.) i té un ritme d’adquisició de punts d’influència (punts de victòria) realment estrany (comença mooolt lent, però s’accelera ràpidament), propiciant que la partida s’acabi sobtadament quan comença a estar interessant (molts jugadors i algun dels autors recomana que, amb 6 jugadors, es jugui amb una pool de 75 punts d’influència en comptes de una de 60; la partida s’allarga peró té un recorregut més estàndard).

Conquerint les primeres ciutats

Varem notar que la sensació en el taulell és de que està tot molt junt i apretat, fent pensar que qualsevol intent de conquerir el veí acabarà amb una sèrie de petits contraatacs que simplement anirà rotant la possessió de certes ciutats i per tant, davant aquest idea, semblava afavorir l’estancament i la passivitat.

El Baró Ruben Von Rockefeller, un home de gustos sencills i economia més que sanejada

Tot plegat va fer que aquest joc ens deixés un regust de boca estrany, amb la sensació de no haver entès la idea general que els dissenyadors hi buscaven. Si repetim partida serà d’aquí força temps.

Lady Anna The Red assetjant el Baluart del Baró Guillaume du Limon

2008-05-15T11:15:00.002+02:00

El rei es mort ...

Demà al territori neutral de Quart, els barons ens reunirem per decidir el destí del regne.

A qui es jurarà fidelitat?

LA BSK TE PROBLEMES

2008-05-08T08:42:00.002+02:00

La pagina web mes important en espanyol ha caigut.
El host que l'hostejava degut a la quantitat de circulació que la pagina tenia vols mes diners .
Mes informacio en el blog de Bascu.

http://charlasdesdemecatolrex.blogspot.com/

Guillem

EXCURCIÓ a TARRAGONA

2008-05-03T13:12:00.005+02:00

Estem preparant una sortida de Girona al Festival Romano de Tarragona. Qui li agradaria venir?

Los próximos días 23, 24 y 25 de mayo organizamos dentro del X festival romano de Tarragona, Tarraco Viva, las jornadas Si vis pacem, para ludem centradas en juegos sobre la época romana y la antigüedad.

Durante los 3 días organizaremos partidas de, por ejemplo, Circus Maximus (gracias a la maravillosa maqueta de Jordi Roca), Hannibal: Rome vs Cartago, Successors, Civilization, Republic of Rome, etc., tanto para aficionados, como para aquellos a los que les pique la curiosidad y quieran empezar a introducirse en este mundillo.

Para todo aquel que quiera saber más o apuntarse podéis visitar:

http://latrompadenyarla.blogcindario.com/2008/04/00024-si-vis-pacem-para-ludem.html

Command & Colors

2008-04-30T21:36:00.003+02:00

Campionat per Vassal finalitzat.

Després d'alguna que altre batalla, on hem descobert que pot ser tant perillós estar davant com darrera dels elefants, que la cavalleria lleugera li falten cames per retirar-se a la primera de canvi, que tenim flancs de l'exèrcit que volem moure i no escolten.... hem acabat les partides

Lamentablement en Tetsuho no ha pogut finalitzar-lo. Esperem que tot vagi bé i per la propera contem també amb ell.

Com ja s'ha parlat de fer un altre campionat canviant de joc; faré els ulls grossos a l'alt component d'atzar del Commands&Colors Ancient i diré que m'ha agradat jugar-hi.

El resultat; doncs a la meva senyal ... (va Guillem que t'ho has guanyat ;-) )

HERE I STAND FOTOS SEGONA PARTIDA

2008-04-27T20:34:00.005+02:00

ELS GRANS IMPERIS ES GESTIONEN EN ELS LLOCS MES INSOSPITATS
EN EL TORN D'HIVERN ENS TRASLLADAVEM DINTRE (REALISME HISTORIC ABSOLUT!)

SIS PODERS ES CONFABULEN PER CANVIAR EL CURS DE LA HISTORIA

DE DRETA A ESQUERRA MARTI ( TURC I PIRATA) RUBEN (PROTESTANT I GUANYADOR DE LA PARTIDA) JOSEP (INGLATERRA I VISCA ESCOCIA LLIURE) MATIUS (FRANCES I POC AMIC DE LES CONSTRUCCIONS) JORDI (EL EMPERADOR MES CONEGUT COM JAMES T.KIRK) I GUILLEM (EL PAPA, DE DOS FILLS QUE TINC PERQUE DE LA PARTIDA....)

ALGU AMB MES SAVOIR HISTORIQUE ES TINDRIA QUE FER LA RESENYA DE LA PARTIDA (MARTI L'HAS PILLAT')

Jugadors a Barcelona

2008-04-21T21:34:00.002+02:00

Hola a tot@s

Un company de BCN s'ha posat en contacte amb nosaltres, per saber si coneixem gent que jugui a jocs per l'estil dels que publiquem al blog a Barcelona.
La veritat es que no conec llocs, però si algú pot donar l'informació o voldria trobar-se amb ell li faríem arribar l'informació.

Gràcies

Visca la ludopatia!!!

Dugues de dos KINGDOMS e ILIAD

2008-04-20T17:53:00.007+02:00

Es tensa la corda del arc, en Jordi prepara el seu primer tir dintre del santuari del Gric i Deu meu!!, encerta el primer tir per segon cop un nou esforç sera posible una nova diana.....suspens maxim, atenciò tira i ???.Perfecta dugues de dos.

KINGDOMS: Joc KNIZIA total, se explica en deu minuts es disfruta per 45 minuts a mes funciona a tres jugadors, es barato, que facil sembla fer un bon joc!

ILIADE: Joc de cartes amb administracio de les mateixes perque els combats seran llargs i feixuts si poses tot el teu exercit en el primer combat/s tindras problemes mes endevant.

Tambe un joc amb una relacio qualitat/preu molt alta, un total encert tots dos jocs.

The Compleat Strategist

2008-03-31T20:15:00.005+02:00

Animat per la fortaleza del dolar en vaig anar a comprar un joc a la botiga "The Compleat Strategist" situada a 300 metres del conegut Empire State Building en New York.

La botiga estaba atesa per un Xines friqui que no es va deixar fotografia.

Vaig comprar un joc de Star Trek que en va sortir mes car que demanat per Internet pero es que no en puc resistir d'entrar en una botiga tan atapaida de jocs com aquesta i no comprar res.

Son tant friquis que no tenen maquina registradora i en van fer una factura a ma en aquella mena de capçeta que exisistia avans amb tres copies amb paper quimic i evidement a mes es va equivocar i va tindra que esmenar la factura.

HERE I STAND: CRÓNICA D'UNA REFORMA

2008-03-15T20:33:00.017+01:00

En data 15 de Març de l'any del Senyor de 2008 (o era 1517?), els més importants alts dignataris de l'ordre mundial es van reunir a trenc d'alba per a decidir, com sempre, el destí del món.

Ses Excel·lències prenen lloc a taula:

En la foto: Mirant a càmara, Suleiman Al-Martí, home altament versat en lleis i reglaments. En el sentit de les agulles del rellotge: El Papa Guillem I, paladí de la religió católica; El Rei Amand du Surinier, poc amant dels "chateaus" i present en gairebé totes les batusses; el Rei Henry-Mathew VIII, assot dels escocesos i buscador desesperat d'un hereu pel tró; Luther Von Ruben, Il·luminat i propulsor de noves tesis heretges. Prenent la foto, Jordi V, Emperador del Lúdic Imperi Romano-Germànic.

En el desplegament inicial queda constància de la quantitat de ciutats dominades per l'Hausburg, així com la quantitat de punts de victòria del Papat, fruit de centenars d'any de conquesta.

El primer torn va ser el més dur i llarg de jugar; moltes regles i estrategies a provar. Just abans de dinar ho deixavem així, amb alguna picabaralla innocent entre l'Hausburg i el Francès, l'inici del que seria una interminable guerra entre l'anglès i Escòcia (aquesta última, sponsoritzada pel francès), baralles dialéctiques entre el Papat i el Protestant , i un avanç esfereïdor de l'Otomà a través de l'Imperi Austro-hungarès.

Tornant de dinar, rematem el primer torn i duem a terme el segon. Aquí Jordi V fa valer la seva omnipreséncia i tota la maquinaria del seu Imperi per conquistar part del sud de França i aturar en sec l'Otomà, capturant en el procés a Suleiman en persona! En la foto, el Rei Henry-Mathew col·locant més tropes per enviar-les al front nord, a assetjar els escocesos. El rei francés, ofés per l'excomunió papal, decideix començar a obrir-se camí a través d'Itàlia per intentar presentar-se a Roma i explicar-li al Papa qué en pensa ell de Sa Santedad.

El tercer torn es caracteritza per ser d'impàs; el Papa i el Reformista entablen incontables Reformes, Contrareformes, Tractats, Debats i demés. A la foto, el Rei Henry-Mathew mirant quina serà la seva próxima dona, i Luther Von Ruben pensant en els arguments que esgrimirà en el próxim Debat Teológic.

Per qüestió d'horari, decidim deixar la partida a les acaballes del tercer torn. La cosa acaba en suspens: el Papa Guillem II (succesor de Guillem I) porta la davantera amb els punts de victòria, peró l'avanç territorial i militar de l'Hausburg ha estat demolidor.

En definitiva, una partida de prova molt aclaridora i engrescadora; a veiam si ho podem repetir!

ALEXANDER THE GREAT

2008-02-16T14:33:00.003+01:00

Divendres 8 de Febrer, es va organitzar una gran partida de Alexander The Great al Centre Gric de Quart.
Al joc comença a la primavera de l’any 334 a Macedonia i els jugadors segueixen un ambiciós intent de conquerir un imperi mundial. Sortim de Macedonia, atravessem Bosporus, i conquerim Egipto i l’Orient mitjà.
Al llarg del camí, varem construir magnífiques ciutats i temples. El guanyador “Ruben” ja es pot considerar l’hereu del tro de Ajexandre Magno.

Quin gran joc!!!! Sobretot perquè és meu.

JUGADORS PER "HERE I STAND" "EUROPE ENGULFED"?

2008-02-09T13:55:00.000+01:00

Es tracta de veure si hi ha gent interesada en fer alguna partida a aquest dos jocs.
Son jocs llargs (6/8 hores) als que tendriem que dedicar un dia sencer per cada joc.

Here i Stand (GMT) es un joc de estrategia dirigit per cartes de 3 a 6 jugadors i recrea el apasionant periodo de les Guerres de la Reforma Protestant de 1517-1555 .

Europe Engulfed (GMT) (2/3 jugadors) es un joc de estrategia per blocs de fusta on es recrea el escenari Europeo en la II Guerra Mundial.

En tots dos jocs es necesari efectuar una llegida previa de les recles de manera que amb un petit resum introductori ens poguen posar ajugar, una vegada si es el cas que tinguem gent interesada en jugar es tractaria de pactar dia per puguer efectuar les partides.Depend de la gent podriem fer un sol joc o tots dos en aquest ultim cas tindriam que deixar una separacio entre les dugues partides de coma minim un mes.

Se que altres jugadors tambe tenen ganes de estrenar els seus jocs pero si no estic errat son jocs de dos i amb una duracio que els permet ser jugats un divendres per la nit i per tant en tenen a la seva disposicio, en concret el dia 22 es parlava de fer un Anibal i quelcom mes.

Vinga noies/ois algu s'anima?

MINI CAMPEONAT DE C&C ANCIENTS VASSAL

2008-01-30T20:49:00.000+01:00

Estem organitzan un mini campeonat de Command and Colors Ancients per Vassal.
Aixi molts li perderem la por al Vassal i podrem fer servir aquesta magnifica eina.
Es tracta de jugar tranquil a una mitja de una partida a la setmana.
Les partides duren de 1 a 2 hores i son en directa quedes amb el teu contrincant i la ventiles.
El joc es facil d'apendre pero te el seu intringulis.
Interesats enviar correu pls.

LAST NIGHT ON EARTH

2008-01-26T09:35:00.000+01:00

Zombis!!

Surten zombis per tot arreu!

De la morgue, del cementiri, del camp de blat de moro, fins i tot de la comissaria...

I tots aquests horrors erectes es dirigeixen lentament cap a la casa on uns adolescents americans estan a punt de fer-hi una festeta... El drama està servit.

La casa està envoltada.

La pudor de carn putrefacta s'escampa en l'aire de la nit.

No hi hà cap escapatòria possible.... pels pobres zombis!

Perquè, armada amb un tallant de carn, la infermera Becky salta enmig dels zombis i provoca tanta carniceria que els fa retrocedir aterrits.

Esfereïdor!

2a Trobada de Jocs de Taula de Girona, 19 de Gener del 2008

2008-01-08T19:03:00.000+01:00

Apunteu-vos-ho a l'agenda!

El dissabte 19 de gener, al Centre Civic Sant Narcis, hi hà la Segona Trobada de Jocs de Taula de Girona. Visca!

El format serà el mateix que la primera. Una tarda per jugar a molts jocs amb molta gent. Es comença a les 15:30 i s'acaba cap a les 21:00.

Aquesta iniciativa engrescadora és d'en JDA i tothom sap que no n'hi han dos sense tres!

NO HO DUBTIS.... VINE A JUGAR!

3 ENCUENTROS + AYUDAR JUGANDO

2007-12-29T19:27:00.000+01:00

Dissabte 22 de desembre en vaig acostar al Casinet de Hostafranchs a Barcelona per veure els "3 Encuentro Nacional de Juegos de mesa" i les jornades "Ayudar Jugando".
La veritat es que m'esperava mes de tots dos events encara que la pluja que feia suposo que va deslluir el dia.
Vaig veure molta gent estresada i treballant molt per tirar endavant unes jornades que funciona'n amb la bona voluntat i esforç de un grapat de persones.
No se ,en les 24 hores la gent va a jugar i això es nota, aquí pesen les responsabilitats de l'organitzacio.
Tampoc tenia massa temps i nomes vaig puguer jugar un parell de jocs xerrar i saludar als col·legues de la BSK.
Potser no es tenien que haver juntat els dos crec que d'alguna manera no es van complementar, però no en feu massa cas per que per mi el joc es això i quant es complica perd part de la diversió.